La ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, busca resoldre els conflictes territorials de l'Estat oferint dues reivindicacions clàssiques per a les autonomies: finançament i conflictes al Tribunal Constitucional. Les queixes s'acumulen al Congrés: el PNB vol més autogovern, els independentistes catalans, el referèndum, i Podemos, que la plurinacionalitat sigui constitucional. Santamaría ho veu, ho reconeix veladament. Però com a advocada de l'Estat, recela sobre els qui volen alterar la Constitució –i el tradicional café para todos– per assolir poder polític propi, i abans, ofereix pastanaga a canvi de submissió a la legalitat espanyola.

La vicepresidenta ha comparegut aquest dijous a la comissió constitucional al Congrés, on s'ha desfet en dades per justificar la descentralització de l'Estat. Ha afirmat que la Moncloa gestiona el 42,3% dels diners, i les autonomies, el 53,4%. Així les coses, ha recordat que aquesta tarda era el Consell de Política Fiscal i Financera, on de fet, s'ha compromès a augmentar el finançament a les comunitats per mitjà del sostre de despesa. Però hi ha qui no s'ho creu: "Vostè no té credibilitat", li ha dit el líder del PDECat, Francesc Homs, impugnant les dades de la vicepresidenta.

Santamaría sembla fer tard per resoldre el conflicte amb l'independentisme a Catalunya, que ja no en té prou amb diners. "Entenc que estem al principi de la legislatura i en zona de tempteig, però si algú es pensa que la qüestió catalana és resoluble sense passar per les urnes és que fa un mal diagnòstic", ha dit Homs a l'entrada de la comissió. Això també va per la batussa que va tenir lloc aquest dimecres al Congrés entre ambdós. I tot apunta a Madrid que la Moncloa vol ara abordar els 46 punts reclamats per Puigdemont a l'abril d'enguany.

Carta a Puigdemont

Per aquest motiu, Santamaría vol que Puigdemont assisteixi a la Conferència de Presidents. La Generalitat s'hi nega a anar fins que l'Estat no satisfaci els seus incompliments. I així, la número dos de Rajoy s'ha compromès a reformar aquest espai de diàleg. "Volem donar-li un nou enfocament. No pot ser una reunió ocasional amb un magnífic protocol i pocs resultats. Ha de ser un òrgan al màxim nivell, cadascú amb l'exercici de les seves competències. De l'esforç de tots elaborant les lleis que ens afecten, en dependrà el resultat​", ha afegit.

A canvi, Santamaría vol lleialtat institucional al seu Govern i que en aquest espai es canalitzin totes les queixes i acords. "Les constitucions serveixen per acollir tothom. Si hi ha consens, encertarem. Hem de tenir prudència i analitzar els nostres consensos. Sense sectarisme", ha tancat. La prova per testar aquesta lleialtat serà la carta que els propers dies el president Mariano Rajoy enviarà per convocar els seus interlocutors. Si Puigdemont no respon, o no hi vol anar, l'Estat notarà els ponts trencats, si no és per obrir-se al dret a decidir. 

El favor del PNB

Passada la pantalla dels independentistes, que ja no li són aliats, Santamaría s'esforça perquè el PNV l'ajudi amb els pressupostos. Per això, la vicepresidenta s'ha compromès a potenciar la comissió bilateral on reduir els conflictes competencials amb les autonomies. Era un gest que el líder jetlzale, Aitor Esteban, li havia demanat a Rajoy quan l'episodi del tractor i del gra. Això sí, la ministra ha subratllat que és "una responsabilitat recíproca", si bé ha destacat que hi haurà "màxima disposició" per part de l'Executiu del Partit Popular per revisar els recursos pendents i potenciar el diàleg.

Tanmateix, el PNB no en té prou amb resoldre els conflictes i corregir el rodet de la majoria absoluta i volen més autogovern. "Ens hem convertit en mers gestors", ha denunciat Óscar Matute. Santamaría no hi està pas en desacord, de fet, la vicepresidenta va exhibir la seva concòrdia durant la investidura a Gernika del lehendakari Iñigo Urkullu, el passat cap de setmana. El govern basc va cap a un nou Estatut de Gernika. El president Puigdemont també hi era, i aquest és el principal tret diferencial entre uns i altres: la relació mantinguda amb l'Estat.

Recentralització

Els socialistes i els podemistes insisteixen que l'Executiu central no ofereix solucions operatives a l'encaix amb Catalunya. L'argument és que l'Estat de les autonomies està "esgotat" i les polítiques circumstancials no apaivagaran el sobiranisme. Per això, el portaveu del PSOE, Gregorio Cámara, ha acusat Santamaría de recentralització i ha defensat el federalisme. El líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha tirat al socialista el guant que la reforma constitucional "no s'havia de demonitzar", sinó fer-la. Pels comuns, perquè el referèndum sigui possible i també la plurinacionalitat.

La vicepresidenta ha parlat de reforma constitucional, però d'un altre tipus: la que PP i PSOE van fer l'estiu del 2011 pel sostre de dèficit. El líder català s'ha indignat per l'escassedat de la resposta i ha tornat que l'Executiu no aprofundia l'oferta per atraure els independentistes. Santamaría s'ha tornat, citant Ortega i Gasset per denunciar que la resposta d'ERC i PDECat era marxar i que no tenien "sobirania" perquè seria l'espanyola. Domènech ha recordat l'autonomia catalana a principis de segle XIX.