Les opinions són lliures” deia el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a propòsit de la imatge compartida per alguns sectors de la ciutadania catalana que l’Estat hauria desaparegut de Catalunya les hores posteriors als atemptats a la Rambla i Cambrils del 17 d’agost. La qüestió és que Rajoy ha decidit comparèixer davant les càmeres després del Consell de Ministres aquest divendres per relatar totes les accions que va emprendre l'executiu central el dia dels fets i després, i ha fet també una clara crida a la "unitat política" entre administracions com a forma de combatre el terrorisme. 

"El mateix dia de l'atemptat hi era tothom, el mateix va passar els dies següents. El Govern espanyol també té la seva opinió", s'ha defensat Rajoy amb un mig somriure d'incredulitat, després que la seva primera aparició pública el 17-A fos el vespre de dijous, set hores després de l'atropellament. Però més enllà de la de la seva afirmació, la roda de premsa del president espanyol evocava poderosament la d'aquest dilluns mateix, en què el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va ressaltar també el paper de l'Estat diversos cops, com avançava El Nacional.

El fet és que l'Estat no es va començar a fer visible fins al 18 d'agost i fonts de la Moncloa apunten a la normalitat del fet. Diuen que així queda recollit en l'Estatut d'Autonomia, que atribuiex la primera resposta a l'atemptat terrorista al govern autonòmic. Ara bé, reconeixen que la roda de premsa d'aquest divendres era per exposar "una successió dels fets" i assumeixen certa descoordinació per totes dues parts –tant Govern espanyol, com català– i autoritats policials.

Aquesta afirmació arriba un cop s'ha sabut que la policia espanyola investigava l'Imam de Ripoll sense haver-ho dit als Mossos. Rajoy ha demanat "deixar treballar el jutge", i ha dit que les fonts suggereixen no quedar-se només amb aquesta informació, perquè n'hi hauria d'altres "que es desconeixen i formen part de tota la investigació i abordatge" d'aquests temes.

Ara bé, Rajoy ha ressaltat els punts de "coordinació institucional fluida i constant", que ha llegit d'un full, assegut i mirant a càmera. Primer, ha fet una lloança dels cossos de seguretat, principalment adreçada als Mossos, "que juntament amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van salvar la vida de moltes persones" en gairebé menys de 100 hores. Segon, ha recordat que la primera acció va ser la creació d'un gabinet de crisi "per reforçar la coordinació entre les administracions". "Sempre hi va haver membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional", ha insistit. 

Al respecte, el cap de l'executiu ha assenyalat que el Govern espanyol i el de la Generalitat es van reunir i, tot seguit, ell va comparèixer amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. "Vull destacar el màxim nivell de cooperació i lleialtat durant la reunió", ha apuntat. Més tard, "la vicepresidenta [Soraya Sáenz de Santamaría] va rebre els ministres d'Exteriors dels altres països" a la delegació del Govern central, juntament amb el delegat Enric Millo, ha recordat, i els reis "van visitar les víctimes", ha dit.

A l'Europol, potser

Rajoy ha deixat en interrogant la integració dels Mossos a l'Europol, després que alguns membres de l'executiu central qüestionessin aquest acord subscrit a la Junta de Seguretat de Catalunya el juliol passat. "Hi ha un sistema d'integració europea, a cada país de la Unió Europea hi ha una oficina nacional, a Espanya ho porta la Policia, la Guàrdia Civil, els Mossos i l'Ertzaintza", ha exposat, abans d'esquivar el tema. "Com menys debats públics sobre operativa de seguretat, millor", ha dit, i ha recordat que aquests sistemes es van "adaptant" amb el temps i que ara la "prioritat" són les víctimes.

Reforma del Codi Penal

El relat ha anat acompayat de l'explicació sobre l'actuació posterior de la Moncloa. Primer, que Interior va decidir mantenir el nivell d'alerta antiterrorista a 4, després de trobar-se amb els experts. Segon, ha recordat que el seu executiu ja va reformar el Codi Penal fa anys, i no ha descartat la possibilitat de tornar a reformar-lo per endurir les penes contra el terrorisme. També ha dit que els organismes d'Interior havien fet una feina consistent a recollir avisos sobre focus de radicalització, oferir servei a les víctimes i alleujar l'obtenció de visats per als seus familiars estrangers. 

"La unitat política"

Amb l'horitzó de l'1 d'octubre i la batalla de PSOE i Podemos al Congrés, el el president espanyol ha insistit en la importància de la "coordinació policial, la unitat política i la cooperació internacional", com a forma de mantenir-se "grans i forts contra els assassins". "La unitat política és fonamental, és allò que volen les víctimes i ha d'oferir resultats en forma de millores", ha reblat. Per això, a la Moncloa creuen necessari que totes les forces al Congrés signin el Pacte Antiterrorista (ERC, PDeCAT, Podemos, PNB i EH Bildu no ho han fet). Per altra banda, Espanya ha demanat al president francès, Emmanuel Macron, d'abordar la millora de la coordinació europea en matèria de lluita antiterrorista a la cimera que se celebarará dilluns vinent a París, i en la qual participaran França, Espanya, Itàlia i Alemanya.

Finalment, davant les preguntes relatives a la polèmica entorn de l'assistència de Felip VI a la manifestació, Rajoy s'ha plantat i ha apuntat que "el principal culpable del que ha passat són els terroristes". Igualment, ha valorat "molt positivament" que hi sigui el Rei per oferir afecte i representar els ciutadans que no hi podran ser. El cap de l'executiu central ha fet una crida a tota la ciutadania a participar a la manifestació per mostrar el rebuig al terrorisme.