El director de la Reial Acadèmia, Darío Villanueva, ha assegurat aquest dimarts que no veu la "més mínima possibilitat" d'introduir el llenguatge inclusiu a la Constitució espanyola perquè no hi ha un clima polític per fer-ho.
Villanueva ha opinat així en una entrevista amb Efe sobre la petició del Govern espanyol a la RAE perquè aquesta institució realitzi un estudi del llenguatge de la Constitució amb l'objectiu d'adequar-la a un llenguatge inclusiu per a les dones, com va anunciar la ministra d'Igualtat i vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo.
"No hi ha clima polític com per aprovar una reforma per dos terços del Congrés i del Senat, que es dissolguin les Cambres, es convoquin eleccions generals, es ratifiqui pel nou Parlament i es convoqui un referèndum" perquè es pronunciïn els ciutadans, passos que caldria seguir, segons Villanueva, encara que sigui per modificar "una coma" del text constitucional.
El director de la RAE no creu que l'espanyola sigui una Constitució "en masculí", tal com va sostenir en el Congrés la vicepresidenta del Govern.
La petició del govern de Sánchez
"És una Constitució escrita en espanyol, i l'espanyol té una gramàtica que és la decantació de segles de llengua" que l'han dotat de dos gèneres.
I com un dels principis comuns a totes les llengües romàniques és el d'economia del llenguatge, existeix un gènere no marcat pel qual el masculí inclou el femení, ha dit Villanueva.
El director de la Reial Acadèmia, Darío Villanueva / EFE
Segons el director de la RAE, a França hi ha hagut un "brot d'alguna cosa semblant" a la polèmica desencadenada a Espanya, però, ha recordat, l'Acadèmia francesa es va pronunciar amb claredat sobre això i el Govern espanyol immediatament va assumir els seus plantejaments, la qual cosa ha qualificat de "molt raonable".
Després de rebre la petició formal per part del Govern espanyol perquè realitzi l'estudi de la llengua de la Constitució, Villanueva va disposar una agenda de treball i ha encarregat la ponència de l'informe a l'acadèmic Ignacio Bosque, ponent també de l'informe "Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona", aprovat per la RAE el 2012.
Poques reformes
L'estudi serà lliurat per Bosque, autor també de l'última gramàtica de la RAE, el proper setembre, després del que es convocarà a la comissió delegada del ple de la Reial Acadèmia i serà votat en la reunió del ple d'octubre, ha explicat el seu director, que ha dit que serà llavors quan el remetin a la vicepresidenta del Govern espanyol.
"Que ningú no esperi grans sorpreses", ha avançat Villanueva sobre el sentit d'aquest informe, ja que la doctrina de la Reial Acadèmia és "perfectament coneguda i està continguda en aquest informe de 2012 que criticava diverses guies sobre llenguatge no sexista elaborades per comunitats autònomes, sindicats i universitats.
La Reial Acadèmia "no canvia de criteris sobre assumptes tan importants que toquen l'entranya del mateix idioma", ha recalcat el seu màxim responsable.
Darío Villanueva, que dirigeix també l'associació que agrupa les 23 Acadèmies de la Llengua Espanyola, ha destacat també la projecció panhispànica de la Reial Acadèmia i ha recordat que tots els treballs sobre la llengua es realitzen des del consens de totes elles.
Preguntar la gent
"I des que va començar a difondre's la notícia (de la sol·licitud de l'estudi per reformar la Constitució per part del Govern), ja he començat a rebre cartes d'acadèmics hispanoamericans preocupats per aquest assumpte".
En aquestes cartes, els acadèmics hispanoamericans recorden que els espanyols "no podem manipular la llengua per contingències polítiques com si fóssim els seus usufructuaris ni podem jugar per circumstàncies d'urgències polítiques amb una cosa que comparteixen 500 milions de persones" hispanoparlants, ha recalcat Villanueva.
Encara que creu que el debat sobre el llenguatge inclusiu sí que és al carrer, el director de la RAE ha considerat que cal preguntar-se si els espanyols consideren aquest assumpte de primera importància i transcendència.
A més, ha expressat la seva preocupació pel fet que en lloc de commemorar els 40 anys de la Constitució, "impulsora dels drets dels espanyols, masculins i femenins, en lloc de batre les campanes, ens dediquem a qualificar-la en termes pejoratius".