L'expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha anunciat aquest dimarts que renuncia al sou que li correspon pel càrrec que va ocupar com a primera autoritat de Catalunya entre el 2021 i el 2024. L'exdirigent republicà passarà a treballar al sector privat, a un càrrec de responsabilitat en l'empresa de la seva adinerada família dedicada al sector hoteler. Així, Aragonès ha rebut el sou públic d'expresident durant un any, des de l'estiu passat que va deixar la Presidència de la Generalitat en favor de Salvador Illa fins a aquest setembre, tot i que d'acord amb la llei en tindria dret fins al 2028. Aquest és el sou i així funciona la retribució dels expresidents.
Les retribucions i les seves condicions les regulen lleis 2/1988 i 6/2003, que estableixen les assignacions temporals i pensions als expresidents —la primera, pels del Parlament, i la del 2003, pels de la Generalitat—. D'acord amb l'article 2 de la llei 6/2003, les persones que hagin exercit de presidents "tenen dret a percebre per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec de president o presidenta".
Això vol dir que Aragonès ha cobrat un total anual d'uns 93.000 euros. Així mateix, l'expresident republicà tindria dret a cobrar aquesta retribució durant el mínim que marca la llei: quatre anys, l'equivalent a una legislatura. Tot i que ell va ser president només uns tres anys —o l'expresident Quim Torra va ser-ho només dos anys—. En aquest sentit, cal desmentir un mite que circula i és que el sou d'expresident no és per a tota la vida. En acabar el temps establert per llei, un president —si no ha arribat als 65 anys. quan rebrà la pensió—, haurà de guanyar-se les garrofes.
En aquest sentit, s'ha d'assenyalar també que la retribució d'expresident es pot suspendre de manera voluntària per part del beneficiari, com és el cas d'Aragonès, per tornar a treballar en una altra cosa. També se li pot suspendre de manera forçada: per incompatibilitat amb un altre càrrec públic o privat —com ser-hi al consell d'administració d'una empresa— que ocupi després de ser president o, inclús, si el beneficiari vulnera l'honorabilitat del càrrec. En aquest darrer cas de vessant més polític, però, una majoria del Parlament ho hauria d'aprovar. Tanmateix, si la renúncia és voluntària per anar a fer una altra feina o per incompatibilitat amb un altre càrrec públic, un president pot recuperar el que li queda per gastar de la retribució a la qual té dret més endavant. Aquest és el cas de José Montilla, que després de president de Catalunya va ser senador. En deixar de ser-ho, dues legislatures després, va tornar a rebre el sou d'expresident que li quedava.
A banda del sou, després els expresidents tenen una pensió vitalícia en arribar a determinada edat. L'article 3 de la mateixa llei regula això, establint que els expresidents quan arriben als 65 anys "tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec".
Qui cobra què ara mateix?
Llavors, qui cobra què ara mateix? D'acord amb les dades que va donar el Govern l'any passat, tres expresidents de la Generalitat van cobrar el 2023: Pasqual Maragall, Artur Mas i Quim Torra. Maragall i Mas van percebre 91.941 euros de pensió vitalícia, ja que tenen més de 65 anys. Pel que fa a Torra, va rebre 122.588 euros, una xifra més alta, ja que l'assignació que rep els anys posteriors a exercir el càrrec equival al 80% de la retribució del president de la Generalitat en aplicació de l'article 2 de la citada llei 6/2003. D'acord amb la llei, aquest 2024 hauria de ser el darrer any que va rebre el sou d'expresident i en tres anys, en arribar als 65, rebria ja la pensió vitalícia com Mas i Maragall. D'altra banda, tres expresidents de la Generalitat no van cobrar cap assignació ni pensió el 2023. Jordi Pujol hi va renunciar el 2014 després d'admetre que va tenir diners sense regularitzar durant 34 anys. José Montilla hi va renunciar el 2020 quan va es va incorporar a la junta d'accionistes d'Enagás. Carles Puigdemont, que va marxar a l'exili el 2017 després de l'aplicació del 155 i la suspensió de l'autonomia pel referèndum de l'1-O i la DUI fugaç, no ha cobrat mai com a expresident. Encara en actiu políticament, no ha renunciat a ser expresident i té oficina, però sí que ha renunciat al salari.
A banda dels sous i les pensions, els expresidents tenen dret a una oficina amb el seu pressupost si volen mantenir-se actius en la vida pública, pel càrrec institucional que han ocupat. Aquí cada despesa varia: la d'Artur Mas va gastar uns 42.000 euros, mentre que l'oficina de José Montilla uns 34.000. Pel que fa a la de Pasqual Maragall —afectat d'Alzheimer i allunyat de la vida pública— i Carles Puigdemont —a Bèlgica i encara actiu políticament com a líder de Junts per Catalunya—, va ser més reduïda: 3.760 i 2.862 euros, respectivament. Han de presentar una memòria anual amb el que han fet i gastat.