Quim Forn va ser durant 18 anys regidor a l'Ajuntament de Barcelona -i número dos de l'alcalde Xavier Trias- abans de travessar la plaça Sant Jaume per entrar al Govern de la Generalitat com a conseller d'Interior. A les portes de les eleccions municipals i sense un alcaldable clar, tant el PDeCAT com l'espai polític de JxCat o la Crida observen el conseller com un dels millors candidats a la capital catalana, tant pel pes simbòlic de situar un pres polític al capdavant de la llista com per la seva experiència a la ciutat. Abans, però, el PDeCAT haurà de decidir com buscar l'encaix amb la Crida, i l'independentisme haurà de superar la seva divisió.
Hem de sumar diferents sensibilitats sobiranistes per construir una majoria a Barcelona. Cal generositat, pensar més en clau de país que en clau de partit
Ara el seu nom apareix com a possible candidat a l’alcaldia de Barcelona. Estaria disposat a ser cap de llista o a formar part de la candidatura?
Estic convençut que el sobiranisme té una gran oportunitat per guanyar les eleccions municipals. El nostre projecte polític queda afeblit si no governem la capital de Catalunya. Aquesta és la meva prioritat. Qui encapçala és secundari, hem de sumar diferents sensibilitats per construir aquesta majoria. Cal generositat, pensar més en clau de país que en clau de partit. Jo estic disposat a ajudar des d’on calgui a un projecte que comparteixi aquests principis.
Què li semblaria un ticket amb Elsa Artadi?
Elsa Artadi, Neus Munté, Ferran Mascarell són noms de persones molt vàlides, solvents. Totes elles prestigiarien una llista per a les eleccions municipals.
Els associats del PDeCAT es van manifestar molt majoritàriament en favor de confluir amb la Crida
Vostè forma part de la comissió d’enllaç que ha de fixar l’encaix del PDeCAT a la Crida, creu possible que no hi hagi acord?
En la darrera Assemblea del PDeCAT, els seus associats es van manifestar molt majoritàriament en favor de confluir amb la Crida, per això es constitueix aquesta comissió d’enllaç. Ara hem de veure com es fa, des d’un respecte absolut cap al PDeCAT. Ningú demana al PDeCAT que desaparegui o que renunciï a res. Jo sóc associat del PDeCAT i crec que l’aportació dels nostres associats a la Crida és indispensable per a fer el gran moviment transversal que demana la societat catalana. La Crida té un eslògan que comparteixo i que resumeix molt bé aquest esperit : Sumem persones, no sigles.
Què podria impedir una entesa en aquest encaix?
Em costa pensar que no arribarem a una entesa. Conec el PDeCAT, fa 36 anys que milito en aquest espai polític, tenim vocació de servei i sempre hem posat els interessos del país per davant de tot. Estic segur que aquest cop també ho farem.
David Bonvehí ha expressat reticències en cas que la Crida sigui -com sembla que acabarà sent- un partit... Li sembla que aquest seria un obstacle insalvable?
David Bonvehí és el primer en defensar la resolució que es va aprovar a l’Assemblea del partit. A partir d’aquí es generen algunes qüestions que són comprensibles i salvables. Ens cal diàleg i voluntat d’entesa. Tenim temps. Tinc el convenciment que sabrem trobar un encaix en el que tothom se senti còmode. Ha quedat clar que la Crida neix amb la voluntat de desaparèixer, que la seva voluntat és ser un moviment, un punt de trobada de gent amb sensibilitats polítiques diferents però que conflueixen per fer efectiu el mandat de l’1-O.
Vostè va signar una carta als associats demanant que fessin costat a la Crida. Si hi hagués dues llistes, a quina aniria vostè, a la del PDeCAT o a la de la Crida?
No contemplo aquesta possibilitat. Estic segur que entre tots sabrem salvar els obstacles que hi poden haver. És temps de sumar, la gent ens demana unitat i visió de país.
Em preocupa molt la falta d'unitat de l'independentisme. No ho hem viscut bé des de la presó
Hi ha molts independentistes de base que no entenen la falta d’unitat de l’independentisme, com ho veu estant a la presó?
Em preocupa molt. No ho hem viscut bé des de la presó. És urgent recuperar la unitat d’acció, definir i compartir un full de ruta. Crec que no estem dient coses tan diferents i que a vegades preferim posar l’accent en el que ens separa que en el que ens uneix.