Què votava Catalunya durant la Segona República? La resposta està a l'abast de tothom. Un projecte, impulsat per la Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa amb el suport del Memorial Democràtic, s'ha presentat aquest dimecres al Museu d'Història de Catalunya. Incorpora els resultats de les principals convocatòries electorals celebrades a Catalunya entre 1931 i 1936 i els ofereix tant en format de dades obertes, a través del portal Dades obertes de Catalunya, com mitjançant un visor interactiu disponible al web eleccions.gencat.cat.
Aquesta iniciativa del Govern completa la feina d'investigadors de centres com el de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que el maig passat va fer públic un mapa interactiu amb els resultats electorals de les eleccions celebrades durant la Segona República. Aquest projecte el van fer els investigadors Toni Rodon, Diego Martín i Pau Vall Prat, que és el responsable de la recopilació i sistematització de les dades del projecte actual del Govern.
També s'indica que la nova recopilació parteix de treballs de referència en l’estudi dels processos electorals de la Segona República a Catalunya, com l’Atles electoral de la Segona República a Catalunya, elaborat per Mercè Vilanova (1986 i 2005), i els estudis de Conxita Mir sobre la demarcació de Lleida (1985), ambdós pioners en la sistematització de les dades electorals dels anys trenta.
Dades i context
La nova base de dades recull, amb el màxim nivell de detall que permeten les fonts conservades, els resultats de les principals eleccions i consultes celebrades durant la Segona República. En concret, inclou les eleccions a Corts de 1931, 1933 i 1936, les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, les eleccions de compromissaris per a l’elecció del president de la República de 1936 i el referèndum de l’Estatut de Catalunya de 1931.
La informació es pot consultar en diferents escales territorials: circumscripció electoral, municipi i secció censal. En el cas de Barcelona ciutat, el recurs incorpora també els resultats corresponents als districtes municipals. S'indica que la conservació incompleta d’algunes fonts oficials, però, fa que no sigui possible disposar de tots els resultats en determinats casos, especialment en la demarcació de Barcelona a les eleccions a Corts de 1933 i en les eleccions de compromissaris de 1936.
A més, es precisa que la consulta de les dades es complementa amb un conjunt de visualitzacions interactives desenvolupades amb Power BI, accessibles a través del web eleccions.gencat.cat. L’objectiu és doble: d’una banda, facilitar l’accés als resultats i, de l’altra, facilitar la comprensió en el context polític i electoral de l’època. En aquest sentit, el visor ofereix una introducció al sistema electoral de la Segona República i permet explorar els resultats a través de gràfics, mapes i taules, amb informació desglossada.
D’aquesta manera, els particulars, investigadors i professionals interessats poden aproximar-se als resultats electorals dels anys trenta des de diferents escales i perspectives, i aprofundir en l’evolució de la participació i de la representació política a Catalunya
Conèixer la història democràtica
A l'acte, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha afirmat: "Conèixer la nostra història democràtica és també una manera de defensar-la. Recuperar aquestes dades ens permet entendre què va significar la participació política durant la Segona República i ens recorda que allò que es va perdre amb la dictadura no ho podem tornar a perdre mai més".
El projecte dona continuïtat a la tasca de la Generalitat de posar els resultats electorals a l’abast de la ciutadania. La Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa disposa d’un fons exhaustiu dels processos electorals celebrats a Catalunya des de la restauració de la democràcia, el 1977, fins a l’actualitat.
La incorporació de les dades de la Segona República amplia aquesta perspectiva històrica i contribueix a preservar el patrimoni documental i democràtic, aprofundir en el coneixement de l’evolució del sistema electoral i de la participació política i facilitar la recerca acadèmica i l’anàlisi històrica.
A la foto principal, Francesc Macià i Lluís Companys en un col·legi electorals el 12 d'abril de 1931. Les eleccions municipals van conduir a la proclamació de la República / Font: Arxiu d'ElNacional