L'espai de JxCat ha assistit aquest cap de setmana a un moviment de peces contundent i coordinat que ha acabat de definir l'escenari electoral dels propers mesos. Carles Puigdemont i Quim Torra han assumit el control de les candidatures electorals que encarnen aquestes sigles després que el consell nacional del PDeCAT, reunit com a colofó d'un dissabte d'alta tensió a la cúpula del partit, ha avalat el nou repartiment de papers a les eleccions generals i a les municipals de Barcelona. La traca final d'aquests moviments ha estat l'anunci de Puigdemont que es presentarà a les eleccions europees i s'enfrontarà, per tant, a la candidatura d'ERC que encapçala Oriol Junqueras.

El sector moderat del PDeCAT, liderat per l'excoordinadora Marta Pascal, havia intentat els darrers dies recuperar el control de les llistes al Congrés en un darrer moviment aprofitant les primàries del cap de setmana passat per designar els candidats a les generals. El pols va continuar dijous al consell nacional del partit -on el PDeCAT va avalar concórrer als comicis amb la candidatura i les sigles de JxCat- i aquest mateix dissabte en l'estira-i-arronsa a l'executiva demòcrata. Finalment, però, el torcebraç s'ha tancat avui, diumenge, en un nou consell nacional extraordinari on s'ha ratificat per una clara majoria l'aposta del partit per l'estratègia de Puigdemont.

El consell nacional ha avalat la candidatura al Congrés, encapçalada a Barcelona per Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real i que compta amb l'aval de la Crida, que tindrà com a número dos la consellera Laura Borràs, persona de màxima confiança de Torra a l'executiu i a JxCat. La número tres serà Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDeCAT i molt propera a Puigdemont, i en quart lloc hi anirà el fins ara eurodiputat Ramon Tremosa, molt proper també al president a l'exili.

El número u per Girona serà l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, seguit del fins ara diputat Sergi Miquel i l'exconsellera del PSC Marina Geli. Per Tarragona i Lleida també encapçalaran les llistes dos presos polítics, Josep Rull i Jordi Turull, respectivament. El segon per Tarragona serà Ferran Bel -l'únic representant del sector crític que ha retingut un dels primers llocs- i, tercera, Aurora Masip. Per Lleida, ocuparan el segon i tercer lloc l'exalcaldessa Concepció Canadell i Rosa Borrell.

El conseller a l'exili Lluís Puig anirà a la llista al Senat, tot i que encara no s'han acabat de concretar els noms que la integraran, entre els quals s'apunta el d'Hèctor López Bofill i Assumpció Castellví.

Per tancar aquest acord, la consellera Elsa Artadi ha hagut d'acceptar Neus Munté com a número tres de la candidatura de les eleccions municipals per Barcelona que encapçalarà un altre dels presos, Quim Forn; mentre que Torra haurà de reorganitzar el Govern i prescindir no només d'Artadi sinó també de Borràs, dues peces clau de JxCat a l'executiu, a més de la republicana Ester Capella, que acompanyarà Ernest Maragall a Barcelona.

Les votacions del consell nacional del PDeCAT, que s'ha hagut de posar en marxa amb retard per falta de quòrum, han avalat de manera molt contundent les diferents propostes sobre l'articulació de les llistes i els noms que les encapçalaran. Amb tot, el fins ara diputat al Congrés Jordi Xuclà, una de les veus que s'ha mostrat més crítica amb Puigdemont, hi ha intervingut per argumentar l'oposició a l'acord amb Sànchez. Xuclà, que ha retret que el partit hagi pactat amb algú que, segons ha valorat, només es representa a ell mateix, ha rebut la resposta del conseller Miquel Buch i de Joan Maria Piqué, estret col·laborador de Puigdemont i membre del consell nacional, que han recordat el protagonisme de Sànchez en el procés com a líder de l'ANC i el seu paper com a president de JxCat al Parlament. La resposta ha estat rebuda amb aplaudiments dels assistents al consell nacional demòcrata.

Amb aquest acord, JxCat tancarà files també a Madrid, com ho ha fet al Parlament, amb l'estratègia de Puigdemont i Torra, partidaris d'abanderar un discurs contundent al Congrés dels diputats, la qual cosa havia xocat els darrers mesos amb el grup parlamentari, liderat per Carles Campuzano i Xuclà i amb Pascal al Senat. Tots ells, s'havien mostrat partidaris de buscar acords amb el govern espanyol a les Corts, mentre que des de JxCat es defensava una estratègia de bloqueig. Les diferències en els plantejaments van resultar evidents amb la votació de la moció de censura contra Mariano Rajoy que va situar Pedro Sánchez a la Moncloa, i més recentment amb les tensions provocades per la votació dels pressupostos.

D'altra banda, l'aval a la proposta de Puigdemont remou, un altre cop, la cúpula de la formació demòcrata. Tot i que el president a l'exili compta amb la simpatia i el suport de les bases del partit, el sector afí a Pascal conserva la majoria a la direcció enfront del de la vicepresidenta, Míriam Nogueras, que recolza l'estratègia del polític gironí.

El president de la formació, David Bonvehí, que avui ha sortit a defensar públicament l'entesa amb JxCat després que el consell l'ha avalat amb més del 85% dels vots, havia evitat fins al darrer moment alinear-se clarament amb cap dels dos sectors. 

Entre uns i altres, també altres figures clau del partit s'havien posicionat, com la presidenta del consell nacional, Mercè Conesa, que va mostrar obertament en el consell nacional de dijous les reticències a l'aposta de JxCat amb l'estratègia de bloqueig al Congrés.

Un cop el posicionament del PDeCAT ha quedat clar, ha estat Puigdemont qui ha mogut peça anunciant a través de les xarxes que optarà a les eleccions europees.

La proposta final i els noms han estat també comunicats als membres del grup parlamentari del JxCat en una reunió que s'ha fet gairebé a la mateixa hora que el consell nacional del PDeCAT i on s'ha comunicat la candidatura de Puigdemont. L'objectiu és, segons ha explicat Artadi, aprofundir en la internacionalització del procés català amb una "veu lliure" a Europa. El primer resultat, però, serà un nou pols a les urnes entre Puigdemont i Junqueras.