"Vam decidir que no faríem un acord per l’estabilitat de la legislatura. Per això dic que a la tardor potser passaran coses que no havien passat fins ara. Nosaltres ja hem donat prou temps", aquest és un dels fragments del president a l'exili, Carles Puigdemont, ha llançat aquesta tarda a Prada, a la Catalunya Nord, durant la seva conferència "Lliçó Fabra: «La llengua catalana i Europa»" a la Universitat Catalana d'Estiu. El líder de Junts per Catalunya ha vaticinat que aquest estiu "passaran coses", sobretot pel que fa a les relacions amb el POSE i després de tornar a advertir-los que l'Acord de Brussel·les no és un pacte de legislatura. Puigdemont ha centrat la seva intervenció sobre el paper de Pompeu Fabra per a la llengua i el nacionalisme català i, d'aquesta forma, ho ha relacionat amb el seu esperit de lluita en el marc de les negociacions de l'oficialitat del català a les institucions europees entre el govern espanyol i els estats membres de la UE. "Pompeu Fabra és dels que estan en els primers llocs de la llista en ser reconeguts i recordats. Sense ell segurament tampoc hauríem mantingut la pulsió lingüicida dels règims espanyols i francès", ha dit Puigdemont, que argumenta que la repressió d'aleshores encara afecta l'estat del català als Països Catalans.
El president a l'exili, això sí, ha evitat fixar una data límit per l'oficialitat, ja que es tracta d'un procés "lent" i ha demanat "paciència", mentre ha deixat clar que ho "lluitaran fins al final, tal com va fer Pompeu Fabra". El líder juntaire també ha lamentat que el govern espanyol s'hi hagi "posat tard", posant d'exemple el canvi de govern que hi ha hagut a Alemanya. De fet, els alemanys són un dels estats reticents a l'oficialitat, després de les trucades reconegudes pel Partit Popular -el govern alemany és de la família conservadora-. Per això, el juntaire els ha enviat un missatge: "Impedir que el català recuperi la normalitat de què hauria de gaudir és, per tant, perpetuar la victòria de Franco sobre la nostra llengua”, assegura Puigdemont, insistint en els efectes de la repressió franquista i en el fet que, sense la seva victòria, el català "ja seria oficial" a la UE.
L'amfiteatre estava ple de gom a gom per escoltar la "lliçó" del president a l'exili, fins al punt que l'organització ha hagut de posar una pantalla fora per seguir la seva intervenció. Amb el president, hi havia tota la plana major dels juntaires, començant pel secretari general juntaire, Jordi Turull; els vicepresidents del partit Míriam Nogueras i Antoni Castellà; el president del grup parlamentari, Albert Batet; la secretària d'organització, Judith Toronjo; el portaveu del partit al Senat, Eduard Pujol; l'exconseller Lluís Puig; o els diputats al Congrés, Josep Maria Cervera i Josep Pagès. De fet, tota la plana major ha acompanyat el president a fer una ofrena floral a la tomba de Pompeu Fabra, al cementiri de Prada.
Com afecta el canvi demogràfic la llengua
Durant la seva conferència, el president de Junts ha destacat el paper de Pompeu Fabra perquè el nacionalisme català no hagi caigut en els nacionalismes supremacistes europeus. "Va situar Catalunya més oberta el món que no pas Espanya", reivindica Puigdemont, amb la cita de: "Si jo fallo, falla la llengua". "Va entendre que l’obra de salvar una llengua és tan gran que no es pot abandonar encara que en el teu entorn les bombes caiguin més a prop", ha assegurat. Per això, creu que “mentre duri la situació de desigualtat, la llengua catalana hauria de ser una qüestió irrenunciable en tota negociació política amb les forces espanyoles i el conjunt de les forces catalanes". “L’obra fabriana contribueix a allunyar la idea de nació del mite fundacional i les llegendes, i la vincula directament a la cultura i la llengua”, ha defensat.
Puigdemont ha culpat a diversos elements de la situació de retrocés de la llengua catalana. La primera és la repressió de l'Estat espanyol durant el franquisme; la segona, el canvi demogràfic i la manca d'eines per afrontar-lo: "No es pot esperar que les persones que fugen de guerres podran integrar-se en una societat que en molts casos els és aliena i en molts casos hostils", ha dit Puigdemont, que ha culpat "l'extrema dreta i l'extrema esquerra" de negar les competències d'immigració per poder planificar. De fet, sobre la qüestió migratòria, ha recordat que la reforma de la llei d'estrangeria ja preveu que els informes per renovar la residència acreditin el coneixement de la llengua de la comunitat autònoma. "Si algú no sap entendre què és un mal de panxa o un cafè en llet, cap funcionari hauria de poder aprovar els papers", ha assegurat. I és aquí on ha carregat contra Podemos, per negar-se a aprovar la delegació de les competències a la Generalitat.
Puigdemont reivindica les fites assolides
Un altre dels elements que ha posat sobre la taula és que la situació legislativa del català no és igual a la del castellà. "S’ha acceptat que és bilingüisme, però no ho és, com sí que passa a Brussel·les, on les llengües són tractades de forma igualitària. El català no té el mateix grau d’empara legal que el castellà", ha dit Puigdemont, que per això treballen per l'oficialitat del català a la UE.
Davant d'això, el president a l'exili ha reivindicat que hagin aconseguit l'oficialitat del català al Congrés dels Diputats, que el govern espanyol defensi l'oficialitat del català a la UE o que el curs 2026/2027 el català sigui oficial a les escoles estrangeres de la UE. "No hi ha cap raó econòmica i jurídica per impedir la proposta d’Espanya i la gran majoria han avalat la mesura. Europa s’ha de construir sobre la seva diversitat, de llengües i cultures des de l’època de Carlemany", ha dit Puigdemont, fent una crida a la UE a reinventar-se davant la desafecció dels més joves.
En el seu discurs, també ha lamentat que “malauradament, topem amb l’agenda desnacionalitzadora del govern de la Generalitat i amb PP i Vox que continuen utilitzant la catalanofòbia com a arma política”. Finalment, ha denunciat les vulneracions que pateixen els catalanoparlants i ha criticat la banalització d’aquesta realitat: “La catalanofòbia ha existit sempre, és estructural en una part de la societat espanyola. I l’odi envers un conjunt de persones, una cultura, una ètnia, em sembla un dels problemes més greus que pot existir en una societat", ha dit.