Les paraules del president de la Generalitat, Salvador Illa, després que la Unió Europea posposés novament el debat de l’oficialitat del català, el basc i el gallec, no han passat desapercebudes per Carles Puigdemont. Illa ha reafirmat el compromís del Govern a continuar treballant per a aconseguir l'oficialitat a Europa, insistint en el fet que "no hi ha cap raó perquè ningú s’hi oposi", ja que "no fa mal a ningú", ha dit aquest divendres al migdia des de Santiago de Compostel·la. Hores més tard, el president de Junts ha fet una publicació a la xarxa social X assenyalant que "el que pertoca és que feu servir sempre el català, que el defenseu sempre, que l'exigiu sense que us ho hàgim de demanar des de l'oposició".

Puigdemont ha recordat que "la causa de l'oficialitat ve de lluny i l'hem hagut de batallar en solitari molta gent, des de fa molts anys" i no s'ha amagat en dir que tot això es feia "mentre el vostre partit hi posava pals a les rodes o li importava un rave". En definitiva, el president de Junts ha volgut enviar un missatge clar i directe als socialistes: "Si haguéssiu fet els deures quan tocava, avui la nostra llengua ja seria oficial. Menys gesticulacions i més compliment de la llei", ha reblat.

Després de conèixer que les esperances del govern espanyol hagin acabat naufragant, una vegada més, i el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea no hagi arribat a sotmetre a votació l’oficialitat del català, el basc i el gallec, Illa ha lamentat la notícia, afirmant que l'oficialitat suposa el "reconeixement d’un element d’identitat per a vint milions de persones" i assegurant que "no estableix cap precedent que pugui comprometre qüestions d’altres països". La resposta d'Illa s'ha sumat a la d'altres dirigents socialistes, com la del ministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel Albares, que ha denunciat les maniobres d’alguns països per torpedinar-ho.

Es posposa la votació de l'oficialitat del català per enèsima vegada

L'oficialitat del català és un compromís que el PSOE va adquirir amb Junts l’agost del 2023 a canvi de l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Gairebé dos anys després, però, haurà de continuar esperant. En aquesta ocasió, el tema figurava a l’agenda com a “punt de debat” amb l’opció que es pogués sotmetre a votació. Tot i que poques hores abans del debat, fonts diplomàtiques espanyoles tenien esperances en què això pogués succeir "en breu", els dubtes que continuen tenint alguns països ha impedit que la iniciativa rebi llum verda. Les pròximes oportunitats seran el 16 de setembre, el 21 d’octubre i el 17 de novembre.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!