El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha sotmès la seva compareixença al Congrés dels Diputats, on havia estat convidat pel Govern espanyol per explicar el referèndum, a un acord previ entre els dos governs per la seva celebració. 

El president està disposat a negociar, però per ara no ha acceptat la invitació de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Això sí, en el cas que s'arribés a un acord, llavors el govern català aposta perquè sigui sotmès a votació a la cambra espanyola i al Parlament de Catalunya.

Puigdemont ho ha anunciat en una roda de premsa prèvia a l'acte central d'aquest vespre del Pacte Nacional pel Referèndum que s'ha celebrat al Palau de Congressos de Catalunya. Precisament, ha estat amb l'entitat sobiranista amb qui Puigemont ha volgut tancar files. El Pacte pel Referèndum, liderat per Joan Ignasi Elena, també protagonitzarà l'acte de dilluns i, tal com ha assegurat el president, compta amb l'aval de "centenars de milers" de ciutadans i amb el del Parlament.

Així doncs, el president català manté la seva conferència prevista a l’Ajuntament de Madrid, on juntament amb Oriol Junqueras i Raül Romeva, farà pública una última proposta pel govern espanyol. En aquest sentit, el president ha celebrat el "canvi de to i de terminologia" i el fet que es reconeixi la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Retirada de querelles de la Mesa

Per la seva banda, el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha reiterat la invitació cap al govern de Rajoy perquè assisteixi a l'acte de dilluns. Junqueras també ha instat a l'executiu que es retirin les querelles contra els membres de la Mesa per permetre el debat i votació "de la mateixa qüestió que avui han debatut al Consell de Ministres", en referència a la reunió prèvia a la compareixença i proposta de la vicepresidenta espanyola.

Aquesta ha estat la resposta del govern català a la proposta de Soraya Sáenz de Santamaría que intentava contraprogramar i evitar la conferència de la setmana que ve. La d'avui, però, no era la primera vegada que l'Estat recorria a aquesta proposta, sinó que la cambra baixa ja va rebutjar una consulta no vinculant plantejada pel Parlament que va acabar desembocant en el procés participatiu del 9-N.