El president a l'exili i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha començat a preparar el retorn a Catalunya després de nou anys d'exili, tot i que encara està pendent que s'apliqui íntegrament la llei d'amnistia. En una entrevista al programa Pla Seqüència de La 2Cat, conduït per Jordi Basté, Puigdemont ha explicat que, un cop resolta la qüestió institucional, les seves primeres visites seran al cementiri per veure els seus pares i a casa seva, a Sant Julià de Ramis. "Hauran d’acabar signant la rendició i el meu cap ha començat a realitzar que el retorn ja s’ha de preparar", ha assegurat, tot advertint que no descarta que l'Estat espanyol continuï posant traves a l'aplicació de l'amnistia.
En la conversa, en què ha repassat els nou anys d'exili, Puigdemont ha explicat que va arribar a assumir que potser no tornaria mai a Catalunya. "Estava disposat a quedar-me tota la vida aquí a canvi de protegir la institució i que no hi hagués la fotografia d'emmanillat en institucions espanyoles", ha afirmat. Segons ha relatat, quan va marxar era conscient que entrava en un terreny d'incertesa i que, si bé pensava que la presó podia ser una situació temporal, l'exili podia allargar-se indefinidament. Tot i això, considerava que aquesta situació era insostenible per a l'Estat espanyol.
El cost familiar de l'exili
Puigdemont ha admès que l'exili ha tingut conseqüències importants en la vida familiar, especialment perquè s'ha perdut una part de l'evolució de les seves filles des de la infantesa fins a l'adolescència. "M'hauria agradat estar amb elles i no he pogut fer-ho", ha lamentat. Ha explicat que la seva dona ha hagut d'assumir principalment la criança durant l'adolescència de les filles, mentre que ell ha viscut una part més amable de la relació amb elles. La més petita, ha dit, l'ha vist més temps fora de Catalunya que al país.
El dirigent independentista també ha recordat amb duresa la mort dels seus pares, a qui no va poder acomiadar presencialment. Del seu pare, ha explicat que s'hi va poder acomiadar per Skype dos dies abans de l'enterrament i que va seguir el funeral a través d'una càmera. La mort de la seva mare el va sorprendre durant una campanya electoral, quan es trobava a només cinc quilòmetres d'on era ella, però no hi va poder anar. Puigdemont ha recordat que la seva mare havia vist el seu propi pare marxar a l'exili sense poder tornar i que tampoc ha pogut veure el retorn del seu fill. Durant l'entrevista, també ha agraït el suport de l'empresari Joan Gaspart, que li va oferir un hotel que tenia a Brussel·les durant les primeres setmanes de l'exili. "Em va demostrar que és una persona amb un cor immens", ha dit, tot agraint-li haver entès que hi havia una prioritat com a català, malgrat que, segons ha apuntat, probablement no era favorable a la independència.
L'oferta del PSOE abans de l'amnistia
El dirigent de Junts ha revelat que, abans que els vots del seu partit fossin decisius al Congrés dels Diputats el 2023, un polític del PSOE, el qual no ha revelat el nom, el va visitar discretament en tres ocasions per oferir-li un tracte similar als indults. Puigdemont ha assegurat que va rebutjar la proposta perquè només acceptava una amnistia. "L'amnistia era la solució política, i si no estava disposat a quedar-me tota la vida", ha explicat. Segons el seu relat, el representant socialista li va respondre que de l'amnistia no se'n podia parlar.
Amb el pas del temps, però, Puigdemont va començar a dubtar que pogués tornar. Ha explicat que les "giragonses jurídiques" per impedir l'aplicació de la llei el van fer pensar que ningú no tenia interès que tornés, més enllà de la seva família i el seu partit. Fins i tot va començar a escriure i a fer plans assumint que no tornaria a Catalunya. Ara bé, ha advertit que encara no dona per resolta la qüestió: "Estic pendent que s'apliqui del tot l'amnistia". Per això, ha assenyalat que no es pot descartar que les institucions espanyoles actuïn com ho han fet fins ara.
"No és correcte" que un president sigui cap de l'oposició
Durant l'entrevista, Puigdemont també ha justificat per què no va assumir la figura de cap de l'oposició al Parlament de Catalunya. El president a l'exili ha defensat que no podia exercir aquest paper i que, institucionalment, no hauria estat adequat que ho fes després d'haver presidit la Generalitat. "Qui ha estat president de la Generalitat no és correcte que després vagi a controlar qui vagi a ser el president", ha afirmat. En aquest sentit, ha reivindicat que vol conservar un determinat "capteniment institucional".
Pel que fa a la seva situació econòmica durant l'exili, ha assegurat que cobra un sou de diputat ras i que no percep dietes perquè no es desplaça, ni forma part de cap comissió parlamentària. També ha negat que la Casa de la República, situada a Waterloo, rebi finançament públic. "La Casa de la República no ho paga ni un euro públic, sinó que ho paga la gent que ens ajuda des del primer dia i ho canalitzem a través d'una associació belga", ha explicat. Puigdemont ha detallat que la seguretat de l'edifici depèn de voluntaris que l'han acompanyat des de l'inici de l'exili i que s'organitzen en torns de dues persones. Segons ha afirmat, no han cobrat mai per aquesta tasca. També ha admès que hi ha hagut actes vandàlics i intents d'intimidació a la Casa de la República, però ha remarcat que són incomparables amb les mostres de suport que ha rebut. El líder de Junts ha assegurat que no ha passat mai por per la seva integritat física, tot i que manté una precaució especial en espais públics i aeroports.
Defensa el retorn del 8 d'agost del 2024 i nega que viatgés en un maleter
Un dels moments centrals de l'entrevista ha estat el retorn fugaç a Catalunya del 8 d'agost del 2024, coincidint amb la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Puigdemont ha defensat que la seva intenció era entrar al Parlament per denunciar que l'Estat no complia la llei d'amnistia que ell mateix havia aprovat. "Jo vaig dir que tornaria. Quan tu dius que tornaràs i la gent no s'ho creu, ho has de fer", ha argumentat. El líder de Junts ha assegurat que el seu objectiu era ser al Parlament, encara que això comportés que el detinguessin després. "El pla A era entrar al Parlament. Si no haguessin blindat el Parc del Parlament hauria entrat", ha explicat. Segons Puigdemont, el missatge polític s'havia de donar dins la cambra catalana i la seva situació personal havia de servir per denunciar l'incompliment de la llei per part de l'Estat.
"Vaig posar la meva situació personal al servei d'aquesta denúncia", ha afirmat. També ha defensat que va intentar evitar la detenció amb preparació i audàcia, i ha revelat que va entrar a Catalunya per l'autopista i en va sortir pel Maresme. En aquest sentit, ha negat que durant els nou anys d'exili hagués viatjat mai amagat en un maleter. Ha assegurat que disposa d'imatges que ho demostren en relació amb el retorn de l'agost del 2024 i ha precisat que va entrar al país al seient del darrere d'un vehicle.
"No vaig venir a resoldre una situació personal"
Puigdemont ha reivindicat que la seva decisió de marxar a Bèlgica no va respondre a una voluntat d'amagar-se, sinó de mantenir el conflicte català en l'agenda internacional i buscar-hi una solució política. "Jo no vaig voler amagar-me i volia estar en un lloc amb el focus més gran", ha explicat. Segons ha dit, va assumir el risc de ser extradit perquè volia internacionalitzar el conflicte. "No vaig venir a resoldre una situació personal", ha remarcat. En aquest context, ha rebutjat les comparacions amb Napoleó per la seva residència a Waterloo i ha assegurat que se sent més identificat amb l'esperit de Wellington, el militar que va derrotar l'emperador francès.
Sobre l'elecció de Waterloo com a lloc de residència, ha explicat que va ser una qüestió pràctica. Inicialment, ell i la seva família vivien a Lovaina, en uns apartaments amb un lloguer limitat en el temps. A través d'un contacte polític van conèixer els apartaments de Waterloo, que l'equip de seguretat va inspeccionar abans que els lloguessin el mateix dia que els van visitar. Puigdemont ha recordat que l'habitatge havia estat ocupat anteriorment per diplomàtics àrabs. El president a l'exili també ha explicat que la pandèmia de la covid va ser una etapa agradable perquè va poder passar-la amb la família a Bèlgica. Durant aquests anys, ha dit, no s'ha sentit mai sol i no ha necessitat ajuda psicològica. Ha atribuït una part important de la seva fortalesa al suport de la seva dona i les seves filles, així com a les experiències de la infantesa, quan va estudiar intern en un centre del Collell.
Vol tornar a descobrir Catalunya
Després de gairebé una dècada fora, Puigdemont ha admès que no pot tornar a la mateixa Catalunya que va deixar enrere. Ha assenyalat que la societat ha canviat i que hi ha una realitat que desconeix, especialment pel que fa a les noves generacions i la manera com interpreten el present i el futur del país. "Vull tornar a reconèixer Catalunya. Vull descobrir la realitat per si mateix, malgrat que m'ho expliqui la meva gent", ha afirmat. En aquest sentit, ha avançat que vol recórrer el país per agrair el suport rebut durant l'exili. La seva intenció és visitar els Països Catalans, el País Basc i Madrid. Abans, però, ha situat dues visites personals que considera prioritàries, un cop resolta la qüestió institucional: anar al cementiri a veure els seus pares i tornar a casa seva, a Sant Julià de Ramis.
L'entrevista també ha abordat l'actualitat internacional. Puigdemont ha qualificat el president dels Estats Units, Donald Trump, d'"una gran desgràcia per a la humanitat" i l'ha comparat amb Neró. A parer seu, la relació transatlàntica ha canviat fins al punt que els Estats Units ja no són un aliat de la Unió Europea, sinó una amenaça. El líder de Junts ha lamentat aquest gir perquè considera que Washington havia estat un referent democràtic per als europeus. Alhora, ha apuntat que les polítiques de Trump han contribuït a reforçar la idea d'una Europa més sobirana en els àmbits tecnològic, energètic i militar. Puigdemont també ha expressat el desig de viatjar als Estats Units, però ha denunciat que, tot i no haver estat condemnat, l'Estat espanyol el situa en una llista amb terroristes.