Nou moviment en la causa contra els líders del procés. El president a l’exili, Carles Puigdemont ha presentat al Tribunal Suprem un recurs d’apel·lació davant la interlocutòria en què el jutge instructor, Pablo Llarena, manté el processament contra ell pels delictes de malversació agreujada i desobediència. En l'escrit, Puigdemont reclama que es revoqui la interlocutòria i es deixi sense efecte l’ordre nacional contra ell de cerca, detenció i ingrés a presó. Així mateix, en previsió que no s’estimi el recurs "íntegrament i directament", la seva defensa afegeix un seguit de qüestions prejudicials per plantejar davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre la immunitat dels diputats de Parlament Europeu i la necessària autorització d’aquesta cambra per emetre ordres de detenció contra els seus membres. En el mateix sentit ha actuat el també eurodiputat Toni Comín.
En l'escrit del 21 de març el jutge Llarena manté l'ordre de detenció a l'Estat espanyol contra Puigdemont, així com contra el Toni Comín i Lluís Puig. És precisament arran d'aquesta interlocutòria del magistrat que va ser detinguda dimarts Clara Ponsatí, “només als efectes de prendre’ls declaració pel delicte de desobediència”.
Restricció indeguda
La defensa de Puigdemont, que encapçalen Gonzalo Boye i Isabel Elbal, reclama l’aixecament de la mesura cautelar de presó provisional, atès que es tracta d’un diputat del Parlament Europeu, i adverteix que les ordres de detenció dictades pel jutge instructor pretenen una “restricció indeguda del dret de representació política, en relació amb el dret a la llibertat”. “Aquesta sala ve avalant detencions arbitràries i vulneracions sistemàtiques dels drets polítics dels representants polítics catalans, com han indicat el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària i el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides”, afegeix.
El recurs de Puigdemont recorda al Suprem que els Tractats de la UE imposen com una "verdadera obligació" el plantejar les qüestions prejudicials que reclama la defensa i que, en cas de no fer-ho, es privarà "un cop més" el polític independentista del seu dret al jutge predeterminat per llei, que en aquest cas, és el TJUE.
El text argumenta a més que els canvis que s’han produït en el Codi Penal, amb la derogació del delicte de sedició, obliguen a modificar també la via processal escollida per a la “persecució” de Puigdemont, a través del procediment ordinari.
El recurs presentat per la defensa de Puigdemont, de 68 pàgines, insisteix en la vulneració del seu dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties; reitera la denúncia sobre la falta d’imparcialitat del jutge instructor, Pablo Llarena, així com la vulneració de la seva immunitat parlamentària com a eurodiputat.