El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va encarregar l'abril passat al director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer, un informe sobre un eventual referèndum d'independència pactat amb l'Estat, per analitzar les claus per a un possible acord amb el Govern espanyol.
Així ho ha explicat el que va ser magistrat del Tribunal Constitucional (TC) en la seva compareixença, amb el secretari per al Desenvolupament de l'Autogovern, Víctor Cullell, a la comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament per informar sobre les tasques encomanades pel Govern relacionades amb el procés sobiranista.
Pi-Sunyer, que va ser president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i ara dirigeix l'Institut per al Desenvolupament de l'Autogovern, ha detallat els informes sol·licitats la Generalitat al seu organisme en els últims mesos.
Així, l'abril passat, ha explicat, Puigdemont li va encarregar "un informe sobre un eventual referèndum sobre la independència d'acord amb l'Estat, on es "analitzaven les qüestions més rellevants que s'ha de tenir en compte al buscar l'acord".
Mesos després, al setembre, el president va sol·licitar la seva opinió sobre els "procediments a través dels quals la ciutadania catalana podia manifestar la seva voluntat sobre la creació d'un estat" independent.
Reforma de la Constitució i independència
I en un altre informe de fa un mes, Pi-Sunyer li va plantejar que "amb tota probabilitat la convocatòria d'un referèndum exigiria la prèvia reforma de la Constitució, d'èxit improbable". "Veig més difícil poder fer un referèndum prèvia reforma de la Constitució que aconseguir la independència", ha reconegut davant els diputats.
El seu institut assessora doncs al Govern per "garantir que estarà preparat per realitzar el trànsit cap a un estat independent, de manera ordenada, sense salts al buit i amb garanties jurídiques i de viabilitat econòmica i de prestacions", ja que "seria una greu irresponsabilitat crear un estat propi i no preparar amb màxima cura la seva creació i màxim funcionament inicial", ha apuntat.
Davant les preguntes d'alguns diputats, l'exmagistrat ha "desmentit" que el Govern li hagi demanat un informe sobre un eventual DNI català. "I jo tampoc, des del punt de vista de la iniciativa pròpia, he fet cap informe", ha apuntat.
I sobre el cost de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, ho ha xifrat en 1,04 milions anuals, ja que el 2016 va gastar 240.000 euros en activitats i 797.000 euros en el capítol de personal, ha apuntat Pi-Sunyer, que ha rebut dures crítiques de l'oposició.
Ofensiva judicial de l'Estat
De la seva banda, Cullell ha incidit en l'"ofensiva judicial de l'Estat contra Catalunya" i en la "retallada" de l'autogovern català en diversos àmbits, la qual cosa ha portat, ha assegurat, a que el document de 46 punts que Puigdemont va lliurar al president del Govern, Mariano Rajoy, a l'abril, no hagi "parat de créixer".
Des de C's, Carlos Carrizosa ha carregat contra "els arquitectes de la desconnexió" que "juguen a construir un estat", i ha instat a Pi-Sunyer a renunciar a l'Orde del Mèrit Constitucional i la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel La Catòlica, que va rebre com a magistrat del TC, per la seva "lleialtat provada a Espanya", distincions a les quals Pi-Sunyer ha deixat clar que "no renunciarà".
Ferran Pedret (PSC) l'ha instat a aprofitar les possibilitats de l'Estatut per "aprofundir" en l'autogovern i Lluís Rabell (SíQueEsPot) ha retret la falta de transparència i les "astúcies i dreceres" per crear "artificis jurídics per desconnectar unilateralment" amb una "legitimitat que no es té".
Més dura ha estat Esperanza García (PP) en acusar-los de ser un "fosc i destructiu comitè d'operacions de com planejar un cop d'Estat"; mentre que Anna Gabriel (CUP) ha retret que l'institut treballi per "reeditar els avals a la unitat d'Espanya, us ho podeu estalviar" -ha dit-; i Albert Batalla (JxSí) ha augurat que el "diàleg del Govern es transformarà en monòleg, que no és còmic, sinó bastant tràgic".