La defensa dels drets civils als Estats Units és una bandera molt potent i a aquest argument s’ha agafat avui el president, Carles Puigdemont, per defensar en una conferència a la Universitat de Harvard la reivindicació del referèndum. Ho ha fet després d’assenyalar amb contundència les febleses de la democràcia espanyola, fins al punt de recordar que la “Constitució autoritza l’exèrcit a actuar contra els seus propis ciutadans, quelcom que només es recull en una altra constitució a tot Europa, la turca”.

“La nostra lluita és un reflex de la lluita pels drets civils nord-americans”, ha assegurat Puigdemont referint-se al procés. En aquest punt ha evocat les 27 reformes que s’han introduït a la Constitució nord-americana per recollir la voluntat dels ciutadans, i fer possible, entre d’altres, l’abolició de l’esclavitud, donar el vot a les dones o eliminar la segregació racial.

“Nosaltres, com vostès, també creiem que la democràcia es fonamenta en la voluntat del poble. Nosaltres també creiem en constitucions que, com la seva, comencin amb les paraules We the People”, ha assegurat recordant l’encapçalament de la Constitució dels EUA.

L'ombra del franquisme

Enfront d’això, el president ha retret que la Constitució espanyola “va ser adoptada tan sols tres anys després de la mort del dictador, i només dos anys i mig abans d’un fallit cop militar a Espanya”. Seguint aquest fil, ha assenyalat que el Tribunal Constitucional –“fortament polititzat i parcial”– va ser el responsable de tombar els principals preceptes de l’Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum a Catalunya amb el 74% dels vots.

“Un tribunal va revocar una decisió política adoptada democràticament”, ha reblat.

Enfront d’aquesta situació, Puigdemont ha reivindicat que els assumptes polítics es dirimeixen als tribunals i en cas contrari “la democràcia i la llibertat desapareix en un obrir i tancar d’ulls”.

A partir d'aquí, el president, que ha començat el seu parlament recordant la intervenció de Pau Casals a les Nacions Unides el 1971, ha desplegat en 10 punts, el que ha descrit com “l’Estat que tenim i la Catalunya que volem”.

Espanya, com Albània i Armènia

Ha exposat el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial que situa Espanya al lloc 84è en independència del sistema judicial dels 148 classificats, amb una caiguda de 24 llocs en tres anys; ha recordat que el TC té ara la capacitat de suspendre el govern català sense judici i que la Comissió Europea va advertir a l’Executiu que això és només possible a països com Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna a més d'incomplir la Carta Europea dels Drets Humans; ha enumerat els suports rebuts per Catalunya a diferents parlaments europeus i la querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per les votacions a la Cambra catalana; ha enumerat algunes de les lleis socials que ha tombat el Constitucional; ha assegurat que davant la voluntat del Govern de defensar escrupolosament la democràcia, l’Estat espanyol no garanteix el dret dels catalans que viuen a l'exterior a votar cada cop que hi ha eleccions; i ha denunciat que a l'Estat espanyol “posar urnes és motiu d’inhabilitació política”.

Puigdemont s’ha referit al compromís de Catalunya amb els tractats fundacionals europeus i ho ha contrastat amb els incompliments de l’Estat amb la UE –“alguns informes acusen de ser un dels més incomplidors de les normes de la Unió”–. Fins i tot, ha dit, l’Estat ha “intentat avortar” missions oficials de la Comissió Europea per analitzar el compliment d’aquesta legalitat. Ha recordat la vocació de Catalunya com a terra d’acollida i la disposició d’acollir 17.000 refugiats que “se suposava que havien d’arribar fa uns mesos”.

Corrides de braus

El president s’ha referit també a les dificultats per impulsar les energies renovables, i ha evocat les lleis catalanes per prohibir el maltractament animal i que l’Estat va “moure cel i terra” per permetre a Catalunya les corrides de braus “un espectacle que tortura els braus públicament fins a la seva mort”;

També les infraestructures han estat presents en els seus retrets, per acusar el govern espanyol de falta d’eficiència. “Espanya és lleugerament més gran que Califòrnia, però té vuit vegades la infraestructura ferroviària d’alta velocitat de tots els Estats Units”, ha descrit.

En acabar la intervenció, han començat les preguntes i debat amb els assistents, començant pels membres de Harvard que l'acompanyen a la taula: els professors Stephen Ansolabehere, José María Beneyto i Bonnie N. Field.