Els "últims de Filipines" van ser els soldats espanyols que van continuar resistint en una església de l'arxipèlag asiàtic, sense acceptar que la guerra s'havia acabat. I el tinent japonès Hiroo Onoda va continuar amagat a la selva de l'illa filipina de Lubang fins al 1974, convençut que la Segona Guerra Mundial encara no havia acabat perquè cap superior no li havia ordenat deposar les armes. Són els dos episodis històrics que l'advocat Gonzalo Boye ha recuperat per comparar-los amb la resistència de Vox a acceptar l'aplicació de l'amnistia a Carles Puigdemont. La comparació no és gratuïta: apareix en l'escrit presentat davant del jutge Pablo Llarena, al que ha tingut accés ElNacional, en què la defensa del president a l'exili reclama que es desestimi el recurs de l'extrema dreta per reactivar l'ordre de detenció contra ell.
Boye recorre a la ironia per desacreditar l'estratègia judicial de Vox. "El recurs té alguna cosa dels últims de Filipines o, per fer servir el terme amb què es coneixen els soldats japonesos que van continuar combatent anys després del 1945, dels holdouts", escriu l'advocat, que retreu a l'acusació popular que continuï defensant "amb una perseverança digna d'una causa millor" una interpretació de l'amnistia "que ja no comparteixen ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat", que el TJUE ha desmuntat en la seva dimensió europea i que el Constitucional acaba de declarar contrària a la Constitució. "La recurrent demana una cosa semblant: que les ordres continuïn vigents fins que arribi de Luxemburg una contraordre que cap òrgan d'aquesta causa ha demanat al Tribunal de Justícia, mentre desatén la que ja ha arribat del Tribunal Constitucional", ironitza l'advocat de Puigdemont.
Per què Vox vol que es torni a detenir Puigdemont?
L'origen de la nova batalla judicial és la decisió adoptada per Llarena el passat 6 d'octubre, després que el Tribunal Constitucional estimés el recurs de Dolors Bassa i obrís la porta a aplicar l'amnistia al delicte de malversació del procés. El magistrat del Suprem va deixar provisionalment sense efecte les ordres de detenció que pesaven sobre Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, fins que examinés la sentència completa i adoptés una decisió definitiva. Vox, que exerceix l'acusació popular, va recórrer contra aquesta decisió el 8 d'octubre i va demanar al jutge Llarena que reactivi l'ordre de detenció de Puigdemont.
El partit liderat per Santiago Abascal considera que Llarena va actuar precipitadament, sense disposar inicialment del text íntegre de la sentència, i que una resolució favorable a Bassa no es pot traslladar automàticament a Puigdemont. De fet, segons recull Boye en el seu escrit, Vox sosté que l'única novetat és "el coneixement del sentit de la decisió d'una sentència d'empara dictada a favor d'una tercera persona". També argumenta que les ordres s'han de mantenir mentre hi hagi qüestions pendents davant del TJUE i recorda la situació processal de l'expresident, que no ha comparegut davant del Suprem per ser jutjat.
La defensa replica que el Constitucional ha canviat radicalment l'escenari jurídic. La clau és que el Suprem havia rebutjat l'amnistia perquè considerava que destinar diners públics al referèndum havia comportat un enriquiment personal dels seus responsables, ja que s'haurien estalviat haver de pagar les despeses de la seva butxaca. El Constitucional ha rebutjat aquesta interpretació en el cas de Bassa, que va ser condemnada per la mateixa malversació atribuïda a Puigdemont. "Si això no és un canvi de circumstàncies, costa imaginar quin ho seria", replica Boye.
L'advocat insisteix que, encara que la sentència de Bassa no amnistiï automàticament Puigdemont, la interpretació jurídica del Constitucional vincula els jutges. Per això rebutja que Vox presenti com una contradicció el fet que Llarena canviés de criteri entre setembre i octubre: "El que l'acusació popular presenta com una incoherència és, senzillament, l'ordre en què succeeixen les coses", conclou Boye.
La batalla europea: cal esperar Luxemburg?
Un altre dels arguments de Vox és que encara hi ha procediments pendents davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que podrien afectar l'aplicació de l'amnistia. El partit reclama mantenir les ordres fins que Luxemburg resolgui les qüestions prejudicials pendents i una nova consulta que la mateixa formació ha sol·licitat. La resposta de Boye és que cap òrgan judicial d'aquesta causa ha plantejat aquestes qüestions al TJUE. I aquí introdueix una distinció important: una cosa és que un jutge suspengui un procediment perquè ha demanat una interpretació al tribunal europeu, i una altra, molt diferent, que una acusació pretengui paralitzar una causa per consultes plantejades en altres procediments o que encara no han estat admeses.
Segons la defensa, la sentència europea del 16 de juliol permet als jutges mantenir mesures cautelars quan ho considerin necessari mentre esperen la resposta a una qüestió prejudicial plantejada per ells mateixos, però no els obliga a fer-ho en qualsevol circumstància. És en aquest punt on Boye recupera la història del militar japonès Hiroo Onoda, que va continuar amagat a les Filipines fins que un antic superior li va ordenar personalment que abandonés la lluita. "La recurrent demana una cosa semblant: que les ordres continuïn vigents fins que arribi de Luxemburg una contraordre que cap òrgan d'aquesta causa ha demanat al Tribunal de Justícia, mentre desatén la que ja ha arribat del Tribunal Constitucional", ironitza l'advocat.
La llibertat de Puigdemont, en joc
L'escrit també combat l'argument de Vox segons el qual Llarena no podia deixar sense efecte les ordres de detenció per iniciativa pròpia i sense escoltar prèviament totes les parts. Boye invoca l'article 539 de la Llei d'enjudiciament criminal, que permet modificar les mesures cautelars durant la tramitació d'una causa, fins i tot d'ofici, quan la decisió afavoreix la llibertat de la persona afectada. La defensa recorda, a més, que l'aixecament de les ordres és provisional i reversible. En canvi, adverteix que una detenció que posteriorment es declarés improcedent causaria un perjudici que ja no es podria reparar. També rebutja la proposta de Vox de detenir Puigdemont en cas que tornés a Catalunya i decidir després sobre la seva llibertat. "Proposar la privació de llibertat com a mesura menys perjudicial per a la llibertat té, com a mínim, el mèrit de l'originalitat", ironitza Boye.
Què demana ara Puigdemont a Llarena?
La defensa formula tres peticions concretes: que Llarena desestimi íntegrament el recurs de Vox, que rebutgi suspendre la decisió que va deixar sense efecte les ordres de detenció i que, si finalment es tramita l'apel·lació davant la sala corresponent del Suprem, també sigui desestimada. Però l'objectiu de fons va més enllà d'aquest incident processal. Puigdemont vol que el jutge declari definitivament amnistiat el delicte de malversació que se li atribueix i aixequi de manera permanent les ordres de detenció. Boye anuncia que desenvoluparà aquesta petició en un escrit específic.
La diferència és decisiva. En aquests moments, les ordres de detenció estan provisionalment sense efecte, però Puigdemont encara no té reconeguda definitivament l'amnistia. Per això la defensa intenta tancar qualsevol via que permeti reactivar-les abans que Llarena adopti una resolució de fons. I, mentrestant, Vox manté la batalla judicial per impedir que la retirada provisional es consolidi.