Nou capítol d'insults de la premsa espanyola contra el president Carles Puigdemont. Després de desbancar Marta Pascal de la direcció del PDeCAT, els diaris de Madrid no han tingut cap problema a sumar un episodi més de dures crítiques contra el sobiranisme i, mentre carreguen contra el moviment de Puigdemont, també aplaudeixen que la "divisió" que s'ha fet visible aquest cap de setmana al PDeCAT serà, al final, "millor per al constitucionalisme i l'Estat".

Això sí, als grans rotatius espanyols, els costa dissimular la seva preocupació per la "debilitat" que consideren que té el govern de Pedro Sánchez davant del "desafiament sobiranista", com també el fet que tot acabi quedant en mans dels "ultres" de Puigdemont i el president Quim Torra.

I és que ara, segons el seu punt de vista, el president en l'exili té tot Catalunya a les seves mans: la direcció del Govern, de l'executiu del PSOE i, ara, també la del PDeCAT. I això, encara que ho intentin dissimular, provoca certa por entre el constitucionalisme i l'unionisme.

Tarannà cabdillista

Sota el títol "Puigdemont, cabdill separatista", La Razón es queda a gust en el seu editorial d'avui deixant anar que l'assemblea del PDeCAT "va evidenciar que és el nul pòsit democràtic de Carles Puigdemont i, en general, del moviment separatista".

Carregant contra el president en l'exili, els de Francisco Marhuenda consideren que el moviment de Puigdemont només donava dues opcions: "O obediència plena o l'abisme", al mateix temps que subratllen que "pretenia amb ingenuïtat de col·legial preservar una certa autonomia política respecte d'un referent que s'amaga a milers de quilòmetres i que no viu el dia a dia de la realitat catalana".

A més, tracten Marta Pascal de titella per ser "incapaç d'esquivar la pressió de Puigdemont, Torra i els exconsellers presos i va sucumbir a la tarda de ganivet llargs que el Gran Germà independentista havia orquestrat perquè no sortís viva políticament d'allà".

Segons el seu punt de vista, "el seu balanç és terrible per fatídic i quan amb perspectiva es valori el seu full de serveis als ciutadans de Catalunya es constatarà el seu nefast paper i la seva traïció al benestar i prosperitat de tots", motiu pel qual consideren que Puigdemont és "el pitjor i més mediocre empleat públic dels catalans i que ha fracturat la societat, ha dinamitat la unitat amb ERC i les entitats cíviques independentistes i va pel camí, per poc que el deixin, d'enviar l'espai convergent al son etern".

Amb tots aquests arguments sota el braç, es permeten la llibertat de deixar anar que el president en l'exili ja desprèn un "inconfusible i indissimulable tarannà cabdillista, sense cap respecte a més regles que les que ell imposa i amb absoluta falta de pietat política per retallar tota veu dissident".

Això sí, en acabar el seu editorial aplaudeix que "com pitjor per als enemics de la llibertat i la democràcia, millor per al constitucionalisme i l'estat de dret," mentre celebren que el secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, es referís ahir a Puigdemont com un "cabdill" i l'acusés de "trencar" el PDeCAT, "l'única possibilitat que apostava pel diàleg" perquè, segons el seu parer, "pot ser una declaració aïllada o el retorn a un discurs d'unitat amb els constitucionalistes". Per això, acaben deixant anar que "res no pot valer la pena si el preu és anar de la mà amb ultres com Puigdemont i Torra".

Una DUI al PDeCAT

El País torna a la càrrega en el seu editorial d'avui, que bateja com "un PDeCAT radical", en què posa a sobre la taula que Puigdemont, "envalentit per les decisions judicials al seu favor dels últims dies, [...] ha pres aquest cap de setmana el control gairebé absolut del Partit Demòcrata Català".

Segons el seu punt de vista, això és "preocupant [...] pels esculls que afegeix a la indispensable distensió que es necessita per superar el clima irrespirable que ha deixat el fallit procés independentista", i també "per intentar que tot l'independentisme faci pinya entorn de la seva figura i torni a apostar per la fracassada via unilateral".

I no només això. També consideren que això "busca empobrir la pluralitat política a Catalunya en tant que vol eliminar sigles de partits i fiar-ho tot a la carta de l'hiperlideratge messiànic de persones que, com Puigdemont, pateixen evidents limitacions legals per exercir com a responsables polítics a Espanya".

Després de criticar que l'independentisme no té més "agenda econòmica o social més enllà del victimisme davant de Madrid", el diari citat cita a la sobirania a "decidir d'una vegada si dona veu als qui se senten compromesos amb la necessitat de sortir del compromís en què els ha posat el procés i admeten que a Catalunya no hi ha ni ha existit mai una majoria social partidària de la secessió unilateral".

Assaltar el cel

Mentrestant, El Mundo, sota el títol "Sánchez, en mans de Puigdemont," tracten el president del govern espanyol com un rendit al president en l'exili i ho descriuen com "si d'una comèdia negra es tractés" perquè, subratllen, "el polític que va posar en perill l'estat de dret amb un cop per posar fi a Espanya [...] té la clau per fer implosionar quan li plagui al govern de la nació".

Segons el seu punt de vista, el congrés del PDeCAT "s'ha tancat amb el pitjor resultat dels possibles per a Sánchez" perquè, asseguren, Puigdemont "ha aconseguit que el partit [...] es dissolgui com un terròs de sucre en el moviment independentista amb què el messiànic expresident pretén assaltar el cel".

Això és el que faltava per posar la cirereta al pastís perquè ara, i sempre a opinió del diari citat, Puigdemont "ja controlava la Generalitat a través de Torra [...], té segrestada la política catalana [...] i ara també controla les regnes del PDeCAT per posar-lo al seu servei personal, i això inclou un control molt més ferri dels vuit decisius diputats en el Congrés, els vots del qual són imprescindibles mentre duri la legislatura perquè Sánchez pugui aprovar qualsevol mesura".

Aquest fet ha comportat que ara "Espanya es trobi en un estat d'excepcionalitat política difícil de digerir" i, justament per això, es lamenten que "al govern [espanyol] li resultarà difícil acontentar molt de temps amb esquers uns socis als quals només els atipa el que és impossible, sobretot quan el seu capitost ja no té res a perdre".

Fractura radical

L'ABC, per la seva banda, que obre la seva portada amb la victòria de Pablo Casado, sí que dedica diferents articles al congrés del PDeCAT. En un d'ells, que titula "Presidir de manera vicària", critiquen que David Bonvehí sigui l'"encarregat de pilotar el PDeCAT sota la tutela de Puigdemont", i posa a sobre de la taula que "el 2017 es filtrava un enregistrament seu en el qual no descartava que el PDECat apostés per un candidat 'autonomista' si el procés acabava malament, alhora que lamentava que el seu partit fos més radical que la CUP o ERC. Ductilitat política".

En un altre article carreguen contra Puigdemont per "manar en un PDeCAT més fracturat i radicalitzat", i denuncien que "la presa de control del partit per part de Puigdemont també tindrà una altra derivada en clau de política nacional, en tant que l'expresident voldrà posar el grup del PDeCAT al Congrés –de perfil més pragmàtic, gens puigdemontista, com es va veure en el seu suport a la moció de censura– en sintonia amb el seu projecte".