Les eleccions municipals són "una fita republicana", segons el president Carles Puigdemont. I, per aquesta raó, considera que les formacions sobiranistes hi haurien de concórrer unides a les grans ciutats. Puigdemont explica en l'entrevista per videoconferència amb El Nacional que JxCat continuarà intentant investir-lo com a president, un cop s'aprovi al Parlament la reforma del Reglament.

S’està impulsant una reforma del reglament del Parlament per fer possible la investidura a distància, això vol dir que preveuen tornar a intentar investir Puigdemont president?
Aquest és el compromís des del primer dia. Tenim el compromís d’intentar-ho. No hi ha cap novetat, al contrari.

És a dir, que a finals d’any quan acabi la reforma del reglament del Parlament es tornarà a intentar...
No conec els calendaris, però suposo que anirà fent el seu procés i intentarem dotar-nos d’una eina que, a més modernitzi, el que és avui dia la governació en el segle XXI, les tecnologies i la mobilitat.

Com funciona la coordinació amb el govern Torra?
Molt bé, molt i molt bé.

El contacte és diari? Com s’organitzen?
Pràcticament diari. No hi ha cap barrera, a banda de la física no hi ha cap altra barrera més. Intercanviem documents, fem videoconferències, els equips es posen en contacte per qüestions més prosaiques, més generals. La coordinació que és lògic que existeixi, entre altres raons perquè hi ha qüestions encara de traspàs, que el president Torra ha de conèixer i seguir. Forma part de la responsabilitat del càrrec.

Hi va haver molt de debat sobre si el president Torra havia d’utilitzar el seu despatx o no, li sembla significatiu?
Em sembla una anècdota a la qual no me n'havia adonat. He vist i m'ha fet molta il·lusió, que ha utilitzat la taula del president Companys, em sembla simbòlicament molt important. I, en qualsevol cas, el president Torra està en un edifici que va ser construït per ser la seu d’una institució que neix el 1359. Això no es pot oblidar. Ocupi el despatx que ocupi, la seu del país, la institució de la presidència de la Generalitat resideix en un edifici que va ser construït per a això, que té una antiguitat que honora la tradició de les nostres institucions i que ens recorda que aquesta no és una institució que neix amb la Constitució espanyola sinó que neix de fa molts segles i que l’actitud de gent que ha ocupat la presidència de la Generalitat, a casa o a l’exili, ha permès la seva continuïtat històrica.

Quant ha de durar aquesta legislatura?
Les legislatures són de 4 anys, però en tot cas, com en totes les democràcies parlamentàries, ha de durar el que la majoria parlamentària decideixi, no el que un senyor o una vicepresidenta en un despatx a Madrid els vingui de gust decidir. Si el Govern pot mantenir aquesta majoria per continuar governant, que és el que volem, pot arribar fins al final. Si hi ha circumstàncies que avui no estan previstes, però que es poguessin esdevenir, perquè l’agenda va canviant i passen coses molt gruixudes, que recomanessin al president de convocar eleccions probablement estudiaria la possibilitat de fer-ho, que no està damunt la taula. Les legislatures són de quatre anys i la seva vida ha de ser la vida natural, no pot ser aquesta eutanàsia que li va practicar el govern Rajoy a l’anterior legislatura de manera absolutament abusiva i il·legítima.

Tenim una feina prèvia abans d’agafar la velocitat de creuer que és refer tots els danys fets pel 155

Al seu Govern se li criticava que s’havia marcat un calendari massa tancat, amb fites i dates, en canvi al Govern Torra se li critica just el contrari, que no se sap massa bé què és el que pretén fer ni en quant de temps. Creu que hauria de tenir un full de ruta més concret?
Ha de tenir el full de ruta que cregui que ha de tenir el Govern. De les moltes lliçons que hem après, aquesta n’és una. Que el govern faci el que creu que ha de fer. I alliberem-nos d’aquest debat que és probablement més mediàtic que polític. Hi ha un període que l’hem passat, l’hem fet i hem fet els deures que ens vam comprometre. El full de serveis d’aquell període és complert i vam fer el que vam acordar que faríem, però això ja no es pot tornar a repetir perquè ja ho hem fet, i tenim una feina prèvia abans d’agafar la velocitat de creuer que és refer tots els danys provocats pel 155. No partim de zero, partim de menys bastantes coses, i ens hem de posar al dia. Em consta la determinació del Govern per anar de pressa per aquest pla de xoc per rescabalar-nos dels efectes del 155, aquesta és la prioritat que tenim com a país, han volgut esquinçar moltes coses que ens han costat de fer, només per infringir un dany de represàlia a tota una població, i el deure del govern de Catalunya és reparar-ho el més aviat possible, que és el que està fent.

I, quan s’hagi acabat de reparar el 155 i es pugui imprimir això que en diu velocitat de creuer, hi ha un objectiu clar?
No em genera cap inquietud ni cap dubte saber què farà aquest govern, ho ha dit. I el que vull és que no tingui obstacles per fer-ho, obstacles sobretot externs, i que compti amb la majoria parlamentària per poder-los tirar endavant. Però és evident que aquest és un procés que es fa molt més enllà de les institucions autonòmiques. Tenim una societat civil molt mobilitzada, que està en disposició de continuar treballant a favor de la República catalana, i tenim un espai que també té la seva legitimitat a l’exterior, l’Espai Lliure, que, a més, compta amb persones a diferents països. Tot és complementari, cadascú en el seu àmbit de treball. Al govern li toca governar bé i de manera efectiva; al Consell per la República li toca continuar impulsant les polítiques republicanes i endreçar i dinamitzar el màxim possible el debat del procés constituent; a la societat civil, aquest estat de mobilització, de solidaritat, de dir som aquí, compteu amb nosaltres, que ens cal i ens pot portar molt lluny.

El PDeCAT ha decidit presentar-se amb l’etiqueta JxCat a les eleccions municipals...
No em consta que hagi sigut això. No ha dit això. El PDeCAT ha dit que JxCat, que és una marca que és del PDeCAT, és bo que es presenti també a les municipals. I per tant, el PDeCAT s’hi apunta, com es va apuntar des del primer moment a JxCat. Per tant, l’esperit transversal, divers, plural, republicà, de JxCat del Parlament és el que es vol traslladar a JxCat a nivell municipal. Això és el que ha dit el PDeCAT. I crec que fins i tot ha volgut aclarir que no és un canvi simplement de nom, d’etiqueta. És anar i comprometre's a les municipals amb el mateix compromís i esperit que es va adoptar a nivell nacional.

Creu que l’independentisme hauria d’anar en llistes conjuntes a les municipals?
Barcelona, segur, i a les grans ciutats, també. És una fita republicana més, de les importants. Entenc que a moltes localitats, a nivell local, hi ha moltes dinàmiques que escapen de les relacions entre partits i té més a veure amb les persones, però a Barcelona, a les grans ciutats, les de més de 100.000 habitants, posem per cas, seria una gran notícia per a molta gent que veiéssim la unitat del sobiranisme amb els diferents accents.

En breu es presentarà Junts per la República, quin objectiu té aquest moviment?
Jo sóc del PDeCAT, per tant em toca contribuir a millorar el PDeCAT. Junts per la República justament és l’expressió d’aquesta transversalitat que volem per JxCat. Hi ha gent que potser no militarà mai en un partit polític o que potser voldria veure les coses diferents, que creu que la seva millor aportació en un espai tan divers però alhora tan hegemònic en l’independentisme és aquesta. Jo la saludo, crec que és una gran iniciativa, diu moltes coses el mateix nom, estem tots junts per la República. Juntament amb PDeCAT, amb altres espais polítics que s’hi han acostat o gent que prové de tradicions polítiques diferents i gent individual, tota aquesta força posada en conjunt té una capacitat mobilitzadora i de transformació del país absolutament colossal. Es tracta d’això, que entre tots puguem articular aquest espai en què la gent s'hi reconeix.

És optimista sobre la resolució del tribunal de Schleswig-Holstein en relació a l’euroordre del govern espanyol contra vostè?
Jo no vull valorar mai les expectatives judicials d’enlloc. Plantegem la nostra defensa convençuts que tenim raó i que no hi ha elements per aguantar el cas, no només a Alemanya sinó tampoc a Espanya. D’aquí no ens hem mogut. Són decisions, a Alemanya de manera particular, que depenen de la Justícia. Aquí feliçment no depenen de la política perquè hi ha una clara i elogiable separació de poders.

Si finalment es confirma que el tribunal rebutja l’extradició, marxarà a Brussel·les un altre cop...
La previsió és que puguem tornar tots cap a Waterloo i engegar dins el que és l’espai lliure el que hem anat parlant aquests mesos. Per tant, deixar Alemanya i tornar a Bèlgica.

I posar en marxa el Consell per la República...
Efectivament.

Ha deixat Berlín, ara està instal·lat a Hamburg...
És més operatiu.

El seu advocat va explicar també que estava massa exposat a Berlín...
No he tingut cap incident. Al contrari, la societat berlinesa és extraordinària. De fet, hi vaig sovint. És un lloc que m’he sentit molt a gust, el 100 per 100 de la interacció amb la gent d’allà ha estat superpositiva. Hi va haver només un incident amb un grupet de turistes espanyols, ja grans, que van proferir un insult. Però, en canvi, contrasta amb altres grups de turistes espanyols que van ser extraordinàriament respectuosos.

S’ha trobat amb altres grups de turistes espanyols?
Sí.

Han tingut una bona reacció?
La majoria, tret d’aquests en particular, m’han fet fotografies, han expressat respecte..., molt correcte.

Rajoy ha estat molt mal president. La història serà molt dura amb ell 

Què pensa quan veu Rajoy a Santa Pola anant a fer de registrador i el PP embrancat en una batalla interna pel lideratge?
No m’hi he fixat massa, sincerament. No tinc cap tipus de rancúnia personal contra ningú. Ha deixat la política. Crec que ha estat molt mal president de Govern. La història serà molt dura amb ell. Però a nivell personal no tinc cap tipus d’enemistat amb ningú ni cap tipus de sentiment. Nosaltres una de les coses que hem aconseguit en aquests darrers anys és que el nostre marc mental hagi evolucionat i cada vegada depengui menys del que fan altres. Concentrem-nos en el que volem que passi a casa nostra, pactant amb tothom, cadascú faci el que vulgui. A mi la realitat del PP m’afecta, diguem-ne, zero.