La pugna entre Sumar i Podemos s'agreuja. Les desavinences de l'espai a l'esquerra del PSOE cada cop són més públiques i notòries. Sobretot arran de la negativa de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, d'incloure la ja exministra d'Igualtat, Irene Montero, a les llistes de Sumar en les passades eleccions al Congrés dels Diputats. Díaz també es va negar a nomenar cap persona de Podemos com a ministre i això va provocar que els 4 diputats de Podemos (aleshores n'eren 5) anunciessin la marxa del grup parlamentari de Sumar i, per tant, materialitzessin la seva independència al Congrés. La prova és com la formació morada va tombar l'ampliació de la cobertura de l'atur proposada per Yolanda Díaz.
Un dels altres elements que ha provocat encara més una esquerda entre els dos partits és la negativa dels morats a fer una coalició en les pròximes eleccions gallegues del 18 de febrer. Una situació que tot apunta que també es repetirà a les pròximes eleccions d'Euskadi (encara no hi ha data dels comicis, però tot apunta a l'abril). Malgrat que les dues formacions fa mesos que estan negociant, en les últimes 48 hores, els ponts s'han trencat definitivament. I és que tant Podemos, com Sumar ja han fet públiques les seves candidates a Lehendakari.
Els dos partits fixen candidats
Podemos ha convocat un procés de primàries per reescollir qui ja va ser la seva candidata fa 4 anys, Miren Gorrotxategi. Aquesta decisió es podria interpretar com una forma d'imposar la candidata en la negociació. De fet, Sumar va oferir Alba García, procedent de Podemos, com a aspirant a presidir el País Basc. Aquesta opció va ser rebutjada pels morats. Tot i que el trencament ha sigut, finalment, inevitable, la líder de Podemos Euskadi, Pilar Garrido, va ser una de les dirigents que va elogiar Yolanda Díaz per intentar aproximar posicions. De fet, les dues líders de l'esquerra del PSOE havien apujat el to contra Bildu, en un intent d'esgarrapar vots abertzales. Tot i aquesta aproximació, ara, Garrido ja ataca Sumar, malgrat que les enquestes no els hi donin bons auguris, tenint en compte que només els hi donen 3 escons en cas que els dos partits vagin en coalició.
Per la seva banda, Sumar compta amb Alba García com a cap de llista a Euskadi. El fet és que la secretària general de Podemos, Ione Belarra, va proclamar Gorrotxategi com a cap de llista el passat divendres, quan va citar la marca Elarrekin Podemos. Una marca que es va construir en les autonòmiques del 2016 i va néixer de la coalició entre IU i Equo, aconseguint 11 diputats fa 8 anys i 6 el 2020. Belarra va apel·lar a la marca de la coalició amb l'esperança de mantenir les altres dues formacions. Tanmateix, ho va fer sense èxit, perquè, tant IU com Equo, aniran plegats amb Sumar. Per tant, Podemos només es podrà presentar amb Aliança Verda, el partit que va fundar Juantxo López el 2019 i que només s'ha presentat amb Podemos.
Els motius del no acord
Els motius de la ruptura recauen en el diagnòstic de la situació. Podemos considera que, en tenir representació al parlament basc, els hi dona un paper preponderant per sobre de Sumar. Tanmateix, els de Yolanda Díaz afirmen que Podemos no té poder territorial i, a sobre, interpreten que els morats volen mantenir la seva candidata. Des de Sumar consideren que la marxa Sumar està més consolidada en l'àmbit estatal i que Podemos està en descomposició.
Un altre dels problemes que hi ha és el procés de primàries. Des de Podemos consideren que el candidat a lehendakari s'ha d'escollir a través d'una votació oberta entre militants de totes les formacions integrants de l'eventual coalició. En canvi, Sumar no ho veu així, ja que encara no té estructures ni mecanismes interns, tenint en compte que, inicialment, era una plataforma electoral. A més, tampoc existeixen les garanties que un preacord estigués avalat per la direcció ni tampoc per la militància dels morats, que fa poc més d'un mes va fer caure l'acord amb Sumar a Galícia.