El PSOE ha blindat del bracet del PP la Constitució de qualsevol altra modificació que no sigui la de dignificar les persones amb discapacitat. Així, els socialistes han tombat a la Mesa del Congrés les esmenes alienes a aquesta qüestió, de manera que han enviat a la paperera la petició del PNB d’incloure en la Carta Magna el dret a l’autodeterminació del poble basc, així com la d'eliminar-ne l'article 155. També han fulminat les dues esmenes que ha presentat Sumar. Una d’aquestes dues estava impulsada per Compromís, per tal de reconèixer el dret civil valencià que el Tribunal Constitucional va anul·lar de l’estatut autonòmic, i una altra de Més per tal d’atorgar a l’illa de Formentera un senador propi; en comptes del que comparteix amb Eivissa. Fonts de Compromís expliquen a ElNacional.cat que estudien la forma de recórrer davant la justícia la decisió de tombar les esmenes, convençuts que qualsevol petició de modificació s’ha de poder fer caure al ple, i no a la Mesa.
Una de les principals reivindicacions dels jeltzales tenia a veure amb el dret a decidir. El PNB volia crear una nova disposició addicional que fixés que “la plena realització dels drets històrics del poble basc, com a manifestació institucional del seu autogovern, s'exterioritza a través del dret a decidir de la seva ciutadania, lliurement i democràticament representada, essent el seu exercici pactat amb l'Estat”. Així mateix, la formació liderada al Congrés per Aitor Esteban volia reformar l'article 2 de la Constitució amb l'objectiu de canviar el terme “nacionalitats” per “nacions” i eliminar la referència a la “indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”.
Les esmenes dels nacionalistes bascos, però, no acabaven aquí. També van proposar limitar la inviolabilitat del rei, que se suprimís l'article 155 de la Carta Magna, i descentralitzar el poder judicial. També advocaven per eliminar la defensa de la “integritat territorial i l'ordenament constitucional” de les funcions de les Forces Armades, ja que són dues qüestions que, en una democràcia, “es tutelen pels tribunals de justícia”.
Reforma de l'article 49
L'argument que donen les fonts socialistes consultades per tal de tombar aquestes propostes de modificació de la Constitució és que les esmenes presentades "no s'ajustaven" a la reforma de l'article 49 de la Constitució. Aquest dimarts, la cambra baixa va prémer l'accelerador per reformar la Carta Magna per tercera vegada a la història amb l'objectiu d'eliminar-ne el terme “disminuïts” i actualitzar així “la protecció dels drets de les persones amb discapacitat”. És una modificació pactada entre el PP i el PSOE, en un dels pocs acords dels últims temps que es recorda entre els dos partits, i llargament reivindicada pel CERMI (el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat).
La cambra baixa va acordar la seva presa en consideració per 315 vots a favor i 33 abstencions (de Vox). Es va decidir també tramitar-la per lectura única, cosa que comprimeix al màxim els terminis: aquest dimarts va superar el primer examen parlamentari i el dijous rebrà llum verda i s’enviarà al Senat per aprovar-se definitivament i publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat. Durant el debat, els partits independentistes havien aprofitat per al·ludir a la Constitució en la seva totalitat i denunciar els obstacles permanents que hi ha per reformar-la.