Els grups parlamentaris de PP, PSOE i Ciutadans rebutjaran demà que el ple del Congrés admeti a tràmit una proposta de reforma de la Llei d'Amnistia de 1977 perquè es puguin jutjar a Espanya els crims comesos per la dictadura franquista.

La iniciativa va ser registrada el passat 25 d'octubre, coincidint amb el 40 aniversari de l'aprovació d'aquella norma amb les firmes de Podemos, les confluències, ERC, PNB, PDeCAT, Compromís, Bildu i Nueva Canarias.

Izquierda Unida, soci electoral de Podemos, va registrar el mateix dia en solitari la seva pròpia iniciativa per aconseguir la mateixa finalitat, però per altres mitjans. En lloc de reformar la norma, els d'Alberto Garzón aposten per anul·lar-la i per obligar el govern espanyol a donar suport a les reclamacions que formulin ciutadans, entitats o institucions pels delictes comesos durant la dictadura.

Un nou paràgraf

En concret, la modificació de la Llei d'Amnistia la presa de la qual en consideració es votarà dimarts consisteix en la introducció d'un nou paràgraf a l'article 9 per deixar clar que les disposicions contingudes en la norma "no impediran que els jutjats i tribunals investiguin, jutgin i imposin les penes corresponents a les persones responsables d'haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions dels drets humans".

Els mateixos grups van registrar en paral·lel una proposta de reforma del Codi Penal que encara continua pendent de debat en el Congrés. En aquesta proposició de llei, complementària de la que es votarà dimarts, advoquen per afegir un nou article en el Codi Penal, per consolidar la figura de la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat, conforme al Dret Internacional i als diferents tractats subscrits per Espanya.

Els grups proponents, que van elaborar la seva proposta en col·laboració amb els promotors de la querella presentada a l'Argentina que va donar peu a una investigació de crims franquistes per part de la jutgessa María Servini, ja van lamentar en el seu moment que el PSOE no li donés suport.

Crida al PSOE

I el mateix ha fet aquest dilluns la portaveu adjunta d'Unidos Podemos, Ione Belarra, que ha explicat que, encara que els socialistes van començar a treballar en l'elaboració de la proposició al si de l'intergrup sobre Memòria Històrica, van optar per "desmarcar-se a última hora".

Belarra ha demanat al PSOE que reconsideri el seu rebuig de la reforma i contribueixi a acomplir les recomanacions d'organismes internacionals que, com Nacions Unides, han demanat que es modifiqui la Llei d'Amnistia.

"Veiem amb dolor que partits que també van participar en la lluita antifranquista, com el PSOE, avui no estiguin aquí. S'equivoquen de pensar que l'oblit pot esmorteir el dolor", va comentar al seu dia el portaveu d'ERC, Joan Tardà.

Però el PSOE ja ha deixat clar que votarà en contra de l'admissió a tràmit. La seva vicesecretària general, Adriana Lastra, ha argumentat que no volen reformar la norma en què es va basar part de la transició de la dictadura a la democràcia per una qüestió de "seguretat jurídica".

Segons Lastra, el PSOE està a favor de la persecució dels crims de lesa humanitat, però, la proposició de llei és "francament millorable" des del punt de vista jurídic, d'acord amb els assessors del partit.

La número dos socialista ha recordat que la Llei d'Amnistia de 1977 és un dels pilars sobre els quals "s'ha basat la Transició" i que el seu contingut "és molt ampli".

Lastra ha comentat que el PSOE donarà una explicació més detallada de la seva negativa al terme de la reunió del grup parlamentari socialistes prevista per demà abans del debat.

I tampoc no li donarà suport Ciutadans, que considera que es tracta d'una proposta "que sembla que vol reescriure la Transició", segons ha explicat el seu secretari general, José Manuel Villegas, qui ha titllat de "curiós" que la proposició de llei no hagi inclòs "els delictes de terrorisme" entre els crims que es podrien jutjar si es canviés la norma.