El PSOE i el PP reafirmen la seva ferma negativa a un salari mínim català i a ajustar les pensions al cost de la vida de Catalunya. Ho han fet patent en una votació al Senat a una moció impulsada per Junts que ha rebut el suport d’ERC, Bildu, Coalició Canària i l'Agrupació Herreña Independent i l'abstenció del PNB, el BNG, Més Madrid i Geroa Bai. S’ha rebutjat per 18 vots a favor, 237 vots en contra i 8 abstencions. El text que s’ha votat, que no tenia efectes vinculants, arriba després que fa un mes els juntaires interpel·lessin directament la ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, sobre aquesta qüestió i ella s’oposés a les pretensions dels independentistes escudant-se en la Constitució. Concretament, la iniciativa de Junts reclamava revalorar les pensions i ajustar el Salari Mínim Interprofessional segons el “cost real de la vida a cada nació de l’estat o comunitat autònoma”. En el primer cas, “garantint que els pensionistes mantinguin un poder adquisitiu equivalent i una qualitat de vida digna” i en el segon, “permetent que la quantia [de l'SMI] sigui superior en aquells llocs on els preus de béns i serveis essencials siguin més elevats”. Així mateix, apostava per establir un “mecanisme d’actualització periòdica” que reflecteixi les variacions en el cost de la vida a cada territori.
📝 El govern espanyol s’oposa a un ‘salari mínim català’ escudant-se en la Constitució
Tanmateix, des del primer moment, el govern espanyol va tancar-hi la porta amb l’excusa que la Constitució ho impedeix. Fa un mes, en ser interpel·lada per aquesta qüestió, la ministra Elma Saiz va argumentar que és un “mandat constitucional” que el salari mínim sigui “igual per a tots” els ciutadans espanyols, independentment del territori on visquin, va sostenir que la Moncloa ja té en compte indicadors com l’IPC, la productivitat o la situació econòmica per marcar el salari mínim i va recordar que l’SMI “pot ser millorat per conveni col·lectiu”. Sobre les pensions, la ministra va ressaltar que no es calcula en funció del cost de la vida de cada territori, sinó segons l’edat de jubilació o l’import cotitzat de cada ciutadà. “No és procedent adaptar el cost de les pensions a l’IPC autonòmic pel principi de solidaritat, equitat i unitat del sistema”, va concloure.
Lluny d’aquests recels, Junts fa temps que lluita per adaptar l’SMI a la realitat de cada territori. De fet, el manifest de la formació per al Dia del Treballador reivindicava que “no es pot parlar de feina, ocupació, salari o pensions sense tenir en compte que el cost de la vida és un 7,6% superior a la resta de l’Estat”. “Cal tenir present aquest factor a l’hora de plantejar les nostres reivindicacions laborals perquè si defensem salaris dignes, no podem aplicar el mateix SMI que en la resta de l’Estat”, subratllava el text.
“Tractar igual els que estan en situació de desigualtat perpetua la injustícia social”
Durant el debat al Senat, Teresa Pallarès va defensar que la voluntat dels juntaires és “adaptar el sistema a les diferències i a les particularitats de les persones que viuen, treballen o es jubilen en un territori determinat” i, més enllà de Catalunya, va esmentar els casos de Madrid, el País Basc i les Illes Balears com a territoris que “pateixen aquesta desigualtat estructural”. “Malgrat aquestes diferències, els treballadors receptors de l’SMI o pensionistes reben els mateixos ingressos que en altres llocs on el cost de la vida és significativament inferior. La conseqüència és que hi ha una desigualtat territorial i una reducció de la capacitat adquisitiva de milers de ciutadans”, va denunciar. “Un país que tracta igual els que estan en situació de desigualtat perpetua la injustícia social”, va reblar. Finalment, va fer dues últimes reivindicacions: va reclamar el traspàs de la Seguretat Social per convertir-la en una “caixa catalana que pugui fer front als increments de les pensions d’acord amb la recaptació que es fa a Catalunya” i la competència perquè la Generalitat pugui fixar, d’acord amb els agents socials i econòmics, el salari mínim.
ERC secunda la demanda d’un SMI català i apel·la al PSOE: “Falta voluntat política”
“És absolutament necessari adequar el salari mínim i tota la normativa a la realitat social a la qual ens atenim”, va reivindicar el senador d’ERC Joan Queralt. “I això no trenquen cap principi d’igualtat perquè es tracta desigualment als que són desiguals”, va argumentar. El republicà va xifrar en 1.420 euros el salari català i va emplaçar la Moncloa a estalviar-se les excuses: “Es pot fer a través de la reforma de l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors delegant la fixació del salari mínim territorialitzat”. “Aquí el que falta és la voluntat política i no amagar sota la capa de la igualtat i de la unitat el que moltes vegades excuses de mal pagador, entre el militarisme del PP i la complaença del PSOE”, va afegir. “No és cap privilegi ni ningú estaria discriminat, és una qüestió de sentit comú”, va postil·lar.
El PSOE i el PP fan pinça en contra de la reclamació de Junts
Durant el debat, en nom del PSOE, Mayte Pérez va posar a Junts al mateix nivell que el PP: “Obvien, per exemple, la negociació laboral, com ho va fer Rajoy amb la letal reforma laboral, o comparteixen reflexions d’Ayuso, excessivament reduccionistes i classistes”. La senadora socialista va argüir que la proposta “aporta més riscos que oportunitats” i “contradiu preceptes legals” i va retreure als juntaires que votessin en contra de l’impost a les energètiques, donat que “suposaria un ingrés a les arques per poder millorar les pensions”. “Per què posem el límit en la comunitat autònoma i no ho fem a la província o al municipi?”, es va preguntar.
Finalment, en nom del PP, María del Rocío Dívar va catalogar la moció de “barbaritat” i de “deriva classista i antidemocràtica” i va arremetre contra una proposta “revestida de preocupació social que amaga la mateixa obsessió de sempre de privilegiar certes persones en funció del lloc en el qual han nascut”. “El més preocupant d’aquesta moció és el rerefons ideològic que la sosté, que és aquesta constant pretensió que Catalunya sempre mereix més”, va reblar.