La rebel·lió del PSC per mantenir-se en el 'no' en la investidura de Mariano Rajoy amenaça de ser castigada pel PSOE amb l'expulsió dels seus òrgans de direcció. Segons ha sabut El Nacional, aquesta va ser l'advertència que el president de la gestora, Javier Fernández, va fer al primer secretari, Miquel Iceta, en la conversa que van mantenir la setmana anterior. La qüestió és que les demandes per part d'Iceta de "comprensió" pel tret diferencial català no haurien convençut la nova direcció, ara encapçalada per personalitats de l'esfera de l'exsecretari general Alfredo Pérez Rubalcaba.

Després que el comitè federal acceptés per 139 a favor i 96 en contra d'abstenir-se per treure Espanya de la ingovernabilitat, el socialista asturià va advertir el PSC que havia "d'assumir" la decisió. Els principals arguments esgrimits eren el fet d'haver participat d'una votació "democràtica" en el comitè federal, on les decisions preses es transmeten de forma vinculant al conjunt del grup parlamentari. A més, alguns barons feia dies venien considerant "injust" que els catalans gaudeixin de presència en els òrgans de direcció del PSOE però actuïn pel seu compte quan els convé.

Per aquest malestar les sancions al PSC podrien arribar a passar pel replantejament de la relació entre ambdós partits, com va avisar Mario Jiménez, portaveu de la gestora la setmana anterior i el mateix president Fernández havia suggerit abans. Si el partit català ratifica –previsiblement– aquest dimarts 25 d'octubre la seva posició en el consell nacional, a Ferraz podrien potser moure fitxa i fer-los fora dels òrgans de direcció: el congrés, l'executiva i el comitè federal. És a dir, on al PSOE es prenen les decisions sobre el secretari general, o quines directrius polítiques segueix l'organització a escala espanyola. 

La decisió no seria menor, si es consumés. Per exemple, Meritxell Batet o Carme Chacón, cap i excap de llista del PSC, ocupaven càrrecs d'envergadura en l'executiva de l'exsecretari general Pedro Sánchez. La primera s'encarregava del programa electoral i la segona era secretària de relacions internacionals. Així, la relació entre PSOE i PSC s'igualaria perquè els socialistes espanyols no tenen lloc als òrgans de direcció catalans, com recorden alguns barons molestos. El canvi podria arribar a desembocar potser en un model com el de la CDU –socialcristians alemanys– amb la CSU –que és la seva secció bavaresa– i que els catalans assistissin en qualitat de formació convidada als òrgans directius del PSOE.

Entre la resta de sancions remotes es podria trobar l'expulsió del grup parlamentari dels set diputats socialistes, segons ha sabut El Nacional. Tanmateix, les veus que demanen aquest punt són menors i les conseqüències negatives per a l'interès del PSC. Per exemple, el PSC passaria al Grup Mixt del Congrés, ara massificat, i quedaria arraconat juntament amb el Partit Demòcrata Europeu Català.

En l'ordre de sancions, inclús, s'hauria especulat amb crear la federació catalana del PSOE, per bé que la temptativa no prosperaria perquè és el PSC qui té implantació en el territori català i el cost de transacció seria major.

Els principals promotors del càstig responen a una branca del socialisme relacionada amb la vella guàrdia i Rubalcaba. Aquests han pres el control del partit i la mostra n'és que Elena Valenciano, defensora de la resolució per l'abstenció durant el comitè federal, va ser vicesecretària general quan aquest n'era el líder màxim. No per casualitat, és José Blanco el nou president de la mesa del màxim òrgan entre congressos. Blanco és de la màxima confiança de Rubalcaba i aquest, al seu torn, es va posicionar juntament amb la lideressa andaluza, Susana Díaz, per l'abstenció.

Així i tot, Iceta insisteix a demanar "comprensió" per quedar-se en el 'no'. Un dels arguments invocats és que anteriorment ja es va trencar la disciplina. Al principi sempre havien votat junts, però d'ençà l'auge del moviment sobiranista entre la ciutadania catalana, el PSC havia pogut posicionar-se diferent que el PSOE en aquelles qüestions relacionades –per exemple, al 2013– amb el dret a decidir. Així i tot, sempre s'havia tractat d'una diferenciació en temes catalans, però ara el PSOE li recorda que ell és sobirà en un àmbit que concerneix la política espanyola, com és deixar passar el PP perquè pugui formar govern.

El dret a decidir

No és la primera vegada que el PSC molesta el partit gran. En el comitè del 9 de juliol d'enguany, Javier Fernández va esbroncar Iceta a causa de la proposta de referèndum "a la canadenca" que circulava pel PSC. A porta tancada, Fernández va avisar: "Si els socialistes catalans continuen pel camí de la consulta haurien de replantejar-se la seva relació amb el PSOE". L'asturià va insistir que no entenia "per què [els catalans] s'han ficat en això" després que tots els socialistes acordessin a Granada que la sortida a "la crisi territorial" és una reforma federal de la Constitució, com propugna Ferraz.

Els altres díscols

Tanmateix, no és el PSC l'únic que amenaça amb seguir en el 'no'. La diputada saragossana Susana Sumelzo; el basc Odón Elorza; potser la secció balear de Francina Armengol, i la independent Margarita Robles han anunciat que poden seguir defensant la negativa a Rajoy, encara que els costi sancions econòmiques. Davant d'aquest repte, el president de la gestora manté un posat tranquil mentre afirma que mirarà de "persuadir-los". És el mateix posat "d'aquí no passa res" que manté amb Iceta, mentre pel darrere alguns ja insinuen que podria haver amenaces d'expulsar els díscols.