Queda poc més d'un mes per a les eleccions generals del 29 de novembre, i la majoria de les enquestes continuen mostrant un escenari similar: la suma de PP i Vox —amb els de Santiago Abascal disparats i doblant els seus escons— assoliria una majoria absoluta de 195 escons que els permetria implementar a escala estatal els pactes de govern que han realitzat fins ara en diverses comunitats autònomes, mentre que les esquerres cauen i a Pedro Sánchez no li surten els números per tornar a ser investit president i reeditar el seu govern de coalició. No obstant això, la tendència des de fa mesos en aquest sentit s'ha mitigat lleugerament, i una nova enquesta, realitzada per IMOP i publicada aquest divendres per El Confidencial, assenyala que el PP va a la baixa i que el PSOE i el Front Ampli retallen distàncies amb les dretes. Amb tot, encara molt lluny d'assolir una majoria d'esquerres.
D'acord amb aquesta nova enquesta, el PP d'Alberto Núñez Feijóo tornaria a ser el guanyador de les eleccions, amb un 28,5% dels vots que li bastarien per aconseguir 123 escons. No obstant això, suposa una caiguda important de cinc punts i catorze escons respecte al 33,06% del vot que van obtenir els populars en les eleccions del 2023, amb el qual han comptat aquesta legislatura que ja arriba a la seva fi amb 137 seients al Congrés. En l'espectre de la dreta, Vox, al contrari, manté la tendència a l'alça que assenyalen totes les enquestes. Els de Santiago Abascal es consolidarien com a tercera força a les Corts espanyoles amb un 20% dels vots i 72 escons. És a dir, l'extrema dreta doblaria els seus resultats de 2023, quan van obtenir un 12,38% del vot i 33 escons. La suma d'ambdues formacions de la dreta a escala estatal arribaria a 195 escons, una majoria absoluta contundent, però per sota dels més de 200 que assenyalaven altres enquestes els últims mesos.
Pel que fa a l'esquerra, el PSOE de Pedro Sánchez es manté en un 27,1% del vot, amb el qual aconseguiria uns 113 escons al Congrés. Es tracta d'una xifra similar a la que apunten la resta d'enquestes, però amb una lleugera tendència a l'alça. No obstant això, continua sent una caiguda respecte al resultat de les eleccions de fa tres anys, quan els socialistes van aconseguir 121 escons amb un 31,68% del vot. A l'espai a la seva esquerra, el Front Ampli que lidera Ada Colau —coalició electoral que inclou Esquerra Unida, Sumar, Comuns, Más Madrid, Compromís i la Chunta Aragonesista— s'impulsa endavant ara que ja està articulat i té candidata i s'enfila a un 8,9% del vot, que li donaria per aconseguir uns 14 escons. Podemos, que en aquesta ocasió va pel seu compte amb Irene Montero de cap de llista, obtindria tan sols un 1,9% del vot i un escó. Sense una candidatura unificada, la caiguda és clara respecte al 12,33% del vot i 31 escons que va aconseguir Sumar amb Yolanda Díaz al capdavant el 2023. La suma de PSOE i l'esquerra amb prou feines arriba als 128 escons, lluny de la majoria absoluta de 176. Si s'inclou en la geometria els partits sobiranistes i nacionalistes que van investir Sánchez el 2023, s'aconsegueix una també insuficient xifra de 155 escons.
ERC puja i Bildu es manté, mentre que Junts i PNB cauen
Pel que fa als partits sobiranistes catalans, Esquerra Republicana, amb Gabriel Rufián de nou com a cap de llista i ara en aliança amb Podemos, obtindria 8 escons, un creixement respecte als 7 que va obtenir el 2023. Junts, per contra, cauria. Els de Míriam Nogueras aconseguirien 4 escons, tres menys dels que ha tingut en aquesta legislatura que ja acaba. El mateix li passa al PNB. Els d'Aitor Esteban, ara amb Maribel Vaquero de candidata, caurien dels 5 escons del 2023 a també 4. Per contra, EH Bildu es consolida amb 6 escons, els mateixos que ja va tenir el 2023, quan va aconseguir el sorpasso als democristians bascos. Coalició Canària manté el seu únic escó.