El portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta, ha explicat que el seu partit assistiria a la reunió de Podemos amb l'objectiu de buscar el Sí de Podemos. "No serveix de res un acord d'investidura que només duri uns mesos", ha dit. "El que necessitem és un acord estable per impulsar un govern reformista, constitucionalista i de canvi". C's no ha traslladat la seva posició a PSOE, malgrat Girauta creu que no hauria de per què oposar-s'hi. "L'anomenat pacte de El Abrazo és l'únic esforç valiós que hem fet amb moltes cessions". "Nosaltres ens vam reunir amb gent de la societat civil, ens vam apressurar, i estem oberts a ampliar-lo" amb les demandes dels ens socials, ha afegit el portaveu.

A banda d'aquest fet, Girauta no descarta demanar alguna cartera ministerial i entrar a l'hipotètic govern, perquè aquest no sigui "tan dèbil" si és monocolor. "No puc concretar quines carteres voldria Ciutadans", ha dit. "La idea és que el govern ha d'estar constituït per membres de PSOE i nosaltres" ha afegit. 

Dijous

Els equips negociadors de Ciutadans, el PSOE i Podemos es reuniran dijous a les 16:30h. Per bé que l'objectiu és treballar sobre la base de l'acord signat entre els dos primers, aquests saben que l’abstenció de la formació morada no és suficient per tirar endavant la investidura del secretari general socialista, Pedro Sánchez. Ho reconeixa el seu líder, Albert Rivera, assegurant que si el Partit Popular (PP) no ho vol “bloquejarà la legislatura a Espanya”, en la seva fórmula. Alhora, tampoc preveuen “arribar a acords programàtics” amb els podemistes, com ha indicat el vicesecretari general dels taronges, José Manuel Villegas. En conseqüència, la trobada a tres no sembla perseguir l'objectiu que serveixi per desencallar a hores d'ara la investidura.

Números difícils

Per la banda dels números, l’abstenció de Podemos no facilita el govern del PSOE i C’s, ni en la primera volta, on li cal majoria absoluta, ni en la segona, on li cal majoria de vots positius.

Donat el cas que Podemos decidís abandonar la línia vermella del referèndum, i a qüestions econòmiques i socials del seu acord, els seus 69 diputats no serien prou. Amb els 123 diputats del PP en contra, sumat als d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Democràcia i Llibertat (DiL) –que només s'abstindrien en cas de garantir-los el dret a decidir– el Partit Nacionalista Basc, i Izquierda Unida, la suma d'escons negatius seria de 142 escons. Amb el sí, es trobarien socialistes, els taronges, i Coalición Canaria, amb 131 vots. 

Però només en el cas que Compromís i IU votessin a favor de l’entesa dels taronges, i amb abstenció de Podemos, les xifres quadrarien per un sol vot de diferència. L'opció és poc probable, però de donar-se, no garantiria una legislatura estable. Ho deia Rivera, indicant que necessiten la majoria del PP al Senat per a les grans reformes que demanen: constitucional, Pacte Nacional per l’Educació, o sostre de dèficit. En conseqüència, segueixen insistint en el suport dels populars, que garanteixi "l'estabilitat" del govern.

Acords improbables

Però si de buscar el PP es tracta, el líder de C’s ja colla Mariano Rajoy, afirmant que està “convençut” que la inestabilitat política i econòmica podria servir perquè abans de final de mes el PP accedeixi a seure amb ells. Villegas troba poc probable l'entesa amb Podemos, en base a les tres línies mestres que sosté el seu partit. “Unitat d’Espanya, i igualtat de tots els espanyols”; és a dir, evitar referèndums; “no apujar els impostos a les classes mitges”; “mantenir una política antiterrorista clara”, és a dir, signar el pacte antigihadista, cosa que no ha fet encara Iglesias.

Al seu torn, la formació morada ha fet cessions en les darreres hores. El seu número dos, Íñigo Errejón, defensa el referèndum, però creu que “no és un tòtem”. No és que l’abandoni, però sí és quelcom que seria bescanviable per una opció que també sigui en aquesta línia. A banda, els podemistes han accedit a seure amb C’s, i “renunciat” a la vicepresidència d’Iglesias. Finalment, fonts properes al partit han assegurat a El Nacional que l’economita Nacho Álvarez treballava per detectar punts de cessió, que no “traïció”, entre el seu programa, i el pacte de PSOE i C’s.

En conseqüència, si C’s reconeix que els acords no són possibles, però si ho arriben a ser, no servirien per desencallar una investidura, o fer reformes estructurals. Així les coses, no queda clar a hores d'ara per què C’s vol seure amb el PSOE i Iglesias. Bé, potser el fet que siguin els socialistes qui estan interl·locutant per organitzar les reunions dóna llum al motiu: a Ferraz, ni a C's, no li convé no seure amb Podemos, i assumir la culpa d’un escenari d’eleccions, que a hores d’ara sembla el més probable.