El PSOE ha demanat dimecres al ministre de Justícia, Rafael Catalá, que presenti la "dimissió irrevocable" per l"espectacle" que "ha provocat a Europa" que la representant d'Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), María Elósegui, hagi resultat ser "una integrista" i "una homòfoba", una petició que ha estat desatesa pel ministre, que per contra, ha esgrimit "un certificat" que "demostra" que la jurista va col·laborar amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero en l'elaboració de la Llei d'igualtat.

L'enfrontament entre el PSOE i Catalá ha tingut lloc en la sessió de control al govern al Congrés, on el portaveu socialista a la Comissió de Qualitat Democràtica, Artemi Rallo, ha dedicat dures crítiques en tot el procés que al gener va acabar amb l'elecció d'Elósegui per al TEDH.

En primer lloc ha acusat Catalá d'haver ordit una "basta maniobra" per evitar que una "jurista excepcional", com l'expresidenta del Tribunal Constitucional María Emilia Casas, cobrís la vacant d'Espanya en aquest òrgan, un pla que, ha destacat, va ser "anul·lat" pel Tribunal Suprem per "discriminatori".

Un exmilitant del PP

Segons el relat de Rallo, l'objectiu del govern espanyol era apartar a Casas i deixar via lliure a l'elecció del també expresident del TC i exmilitant del PP Francisco Pérez de los Cobos. Després d'aconseguir-ho, ha prosseguit, l'executiu va enviar la seva terna de candidats a Brussel·les sustentant-la en "currículums falsejats, com a mínim pel que fa al coneixement d'idiomes". Es referia a Pérez de los Cobos que, ha assenyalat, va resultar ser "incapaç de defensar-se en anglès o francès", llengües "obligatòries" per al lloc.

Però "el pitjor", segons el diputat socialista, va ser que el Govern "va promoure una jutgessa integrista i homòfoba ni més ni menys que per al Tribunal Europeu de Drets Humans" i per cobrir el lloc d'Espanya, un país que ha estat "exemple mundial en lluita contra la discriminació per orientació sexual".

"No hi ha justificació ni explicació possible, el que han fet no té perdó de Déu, la vergonya és total", ha protestat Rallo, que ha preguntat a Catalá "què més necessita per tenir un rampell de dignitat i presentar-li la seva dimissió irrevocable al senyor Rajoy, vist que ell no té cap intenció de destituir-lo".

Condició de dona

Però el ministre ha rebutjat totes aquestes acusacions. En un to condescendent, s'ha mostrat disposat a "ajudar a entendre" el seu interlocutor com s'elegeix els membres del TEDH davant del seu "absolut desconeixement" del tema. Així, ha subratllat que el govern espanyol "no té res a veure" amb una designació que correspon a l'Assemblea Parlamentària del Govern d'Europa, on els aspirants passen fins a "cinc filtres".

I, després d'aquest aclariment, ha defensat el nomenament d'Elósegui recalcant especialment la seva condició de dona. "Hem de felicitar-nos que per primera vegada en la història una dona espanyola sigui magistrada del Tribunal d'Estrasburg", ha remarcat, abans de deixar caure una referència a la negativa de la direcció del PSOE a promoure la seva eurodiputada Elena Valenciano per presidir el Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu.

"No acabo d'entendre què els molesta, que sigui dona? que no sigui progressista? que tingui creences religioses? Quants anys seguiran donant carnets de demòcrates en aquest país?", ha agregat Catalá, abans de brandar un "certificat" en què, segons ha explicat, en contra del que sosté el PSOE, la secretària general de l'Institut de la Dona "acredita" que Elósegui va ajudar el Govern socialista de Sabater a elaborar la Llei d'igualtat.

"Això és veritat, no sé si això seu és mesquinesa", ha deixat anar el ministre, que també ha comentat que, encara que el vot en l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa és "secret", pels números sembla que Elósegui va tenir suports fins i tot al grup socialista.

En tot cas, Catalá s'ha felicitat que la nova representant d'Espanya a Estrasburg sigui "una jutgessa amb totes les garanties d'estar del costat del dret" i no sigui allà per haver anat "en llistes" electorals o haver estat "alt càrrec del govern espanyol com era l'anterior", que ha acusat d'haver-se posat "del costat dels terroristes".

Catalá es referia a Luis López Guerra, que va ser secretari d'Estat de Justícia amb el PSOE i que, durant la seva etapa a Estrasburg, va basar la condemna a Espanya per la coneguda doctrina Parot per restringir beneficis penitenciaris en considerar que violava la Convenció Europea de Drets Humans i la Constitució de 1978.