Dures crítiques de PSC i Comuns al Partit Popular. Els d'Alberto Núñez Feijóo han reconegut aquest dilluns que estan posant entrebancs, a través de trucades a diversos estats, perquè la Unió Europea no reconegui el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials. Mentre el govern espanyol negociarà fins a l'últim moment aquest assumpte com a part d'un acord amb Junts per Catalunya, els populars utilitzen els seus tentacles del Partit Popular Europeu per evitar que aquesta qüestió primordial per a la relació entre Junts i el PSOE tiri endavant. Aquest element es pot treure de l'ordre del dia fins a l'últim moment del dimarts i ha de tenir el vot favorable dels 27 estats de la Unió Europea. Per això, la viceprimera secretària del PSC i portaveu del partit, Lluïsa Moret, ha demanat "prudència" i ha dit que “tothom haurà d’explicar el que ha fet i el que no ha fet” per aconseguir que el català sigui llengua de ple dret a les institucions comunitàries. En aquest sentit, ha defensat que el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, “ha fet una molt bona feina”.
D'altra banda, qui ha estat més contundent són els Comuns. La portaveu dels Comuns, Aina Vidal, ha qualificat de "vergonyós i salvatge" que el PP faci campanya perquè el català, que és llengua cooficial a l'Estat espanyol, no es conegui a la Unió Europea. "Van directament en contra de la ciutadania i en contra dels drets lingüístics. És un espectacle lamentable", ha afegit en roda de premsa. En aquest sentit, ha acusat els populars d'estar polititzant la llengua. "No reconèixer el català implica no entendre el país que volen governar. No sé què deu pensar el Partit Popular català", ha dit. De cara a la reunió de dimarts del Consell d'Afers Generals de la UE, Vidal ha augurat que, en cas que s'aprovi una proposta, serà un "pas intermedi". I ha defensat que l'objectiu és que el català sigui reconegut "de manera plena".
Els països que plantegen dubtes
A hores d'ara hi ha països amb certes reticències i dubtes amb l'oficialitat del català. Entre ells, Alemanya forma part d’alguns dels països que ja havien plantejat dubtes o reticències sobre l’oficialitat de les tres llengües que a Espanya són cooficials amb el castellà. Forma part de la llista d’estats —juntament amb França, Itàlia, Suècia, Croàcia, República Txeca i Finlàndia— que reclamen explicacions més detallades sobre les implicacions legals i els costos econòmics de la mesura.