L’exconsellera de Salut i actual vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés (ERC), pot tornar a ser investigada pel cas de la vacunació contra la Covid-19 endarrerida per a policies espanyols i guàrdies civils, segons van denunciar sindicats policials. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre el març de 2022 que no hi havia indicis per investigar l’exconsellera pels delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors i va derivar el cas a un jutjat de Barcelona perquè aclarís si hi havia responsabilitats d’altres caps del Servei Català de Salut. Ara, però, el titular del jutjat d’instrucció 17 de Barcelona, a qui va recaure el cas, ha decidit elevar ara una exposició raonada al TSJC amb indicis contra Vergés, amb el vistiplau de la Fiscalia, segons han confirmat fonts del cas a ElNacional.cat. L’alt tribunal català haurà de resoldre si són suficients per investigar a la diputada republicana i assumir tot el cas. Josep Maria Argimon (Junts), que durant la pandèmia era el secretari de Salut Pública i que després va succeir Vergés com a conseller de Salut, ha aportat al jutjat uns missatges de WhatsApp en els quals demostrarien que Vergés hauria estat informada o hauria acordat frenar la vacunació als policies.
Fins ara, tots els investigats han assegurat que l’aturada va ser acordada per qüestions “tècniques i col·legiades”, sense cap intencionalitat. En una de les declaracions, però, es va acusar els càrrecs de Salut i Argimon hauria aportat aquesta prova, a més de demanar l’arxivament de la causa, com han fet la resta d’investigats. Per contra, el fiscal i les acusacions dels sindicats JUCIL, JUPOL, SPP i AEGC, han demanat que la causa continuï. Amb els nous indicis, el magistrat Fernando Criado ha decidit elevar la causa al TSJC perquè Vergés és diputada, i per tant aforada en aquest alt tribunal català.
Els sis investigats
Els investigats que ja han declarat al jutjat, a més d’Argimon, són: Marc Ramentol, exsecretari general del Departament de Salut; Carmen Cabezas, actual secretària de Salut Pública i aleshores subdirectora general de Promoció de Salut; Sara Manjón, directora d'Organitzacions i Professionals del CatSalut; Xavier Rodríguez, director de Serveis del Departament; i Adrià Comella, exdirector del CatSalut. En la seva declaració, el juliol passat, els alts càrrecs van al·legar que cap d’ells tenia competències per decidir quin grup o col·lectiu s’havia de vacunar en cada moment, ja que només els corresponien labors executives, organitzatives i de logística, segons fonts judicials.
Primera condemna
El desembre de 2021, la sala 3a del contenciós administratiu del TSJC va assegurar que el Govern va incórrer “en una inactivitat” respecte a “la seva obligació” d’assistència sanitària als cossos de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, a la seva tasca de subministrar les vacunes de la Covid-19. “Aquesta inactivitat va donar lloc a una diferència de tractament injustificada i discriminatòria respecte dels cossos nacionals en relació amb els cossos policials i d’emergència autonòmics i locals als quals es va subministrar les vacunes de forma més ràpida i eficient”, va sostenir el tribunal, en una sentència, que es comunicava amb els agents policials espanyols ja vacunats i la Generalitat castigada a pagar les costes del procés, amb un màxim de 4.000 euros.
El TSJC hi detallava que en el període del 10 de febrer al 27 d’abril de 2021, els dos cossos espanyols tenien vacunats 714 professionals. En canvi, nou dies després, amb la mesura cautelar ordenada pel tribunal, fins al 6 de maig de 2021 van ser vacunats 4.806 agents de la Policia Espanyola i de la Guàrdia Civil. Per tot això, el TSJC conclou que “l’administració autonòmica no va disposar de la mateixa voluntat i dedicació en la protecció sanitària dels cossos nacionals respecte dels interns”.
A partir d’aquesta resolució, la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar la imputació d’Alba Vergés com a màxima responsable de Salut perquè havia de saber aquesta aturada en la vacunació. Llavors, fa més d’un any, el TSJC va indicar, citant al Tribunal Suprem, que “la responsabilitat penal és estrictament personal”; és a dir, cal imputar uns fets concrets a la persona. I en el cas de les vacunes, ara hi ha uns WhatsApp suposadament incriminatoris cap a la republicana Alba Vergés.