Les protestes que han inundat Catalunya i bona part de l'Estat arran de l'empresonament de Pablo Hasél tenen la intenció de cronificar-se. En un vídeo difós per diversos grups de Telegram, es fa una crida a sortir als carrers cada dissabte, emulant d'aquesta manera els armilles grogues.

En aquest visionat ja es fa la convocatòria per aquest dissabte a les 18h a la plaça Tetuan de Barcelona. L'última protesta, que també va ser en dissabte, va acabar sent una de les jornades amb més aldarulls i va provocar l'entrada a presó provisional de vuit anarquistes.

"Ens trobem davant d'un abisme. Una herència imposada en forma de deute impagable de planeta espoliat, de present immòbil. Un món que s'enfonsa en la desigualtat i la misèria rere d'un decorat d'opulència i luxe", comença el vídeo.

 

Seguidament, el vídeo denuncia l'existència de desnonaments, el preu dels lloguers, la reforma laboral, la llei mordassa, la llei d'estrangeria, el domini del patriarcat. També apunten contra l'apuntalament de la monarquia i critiquen l'empresonament del raper lleidatà.

"Però tinguem-ho clar. Si es comporten així és justament perquè saben que podem canviar les coses. Perquè saben que cada cop tenim menys a perdre, i molt a guanyar. Sortim als carrers. Cada dissabte. Fem-ho per nosaltres. És hora de canviar-ho tot. Perquè no ho oblidem, ells són pocs, i nosaltres som milions", conclou el vídeo.

Els armilles grogues com a exemple

Així doncs i més de dues setmanes després que s'iniciessin, els impulsors de les protestes volen seguir l'exemple dels armilles grogues, que a França van manifestar-se durant més d'un any cada cap de setmana causant greus aldarulls, més de 10.000 detinguts i centenars de ferits, tant en el bàndol manifestant com en el policial.

Aquest moviment inicialment es va generar a causa de la pujada sobre l'impost del carburant, però ràpidament es va ampliar a altres reivindicacions com l'augment del poder adquisitiu de les classes mitjanes i baixes, la dimissió del president francès, Emmanuel Macron, o l'organització d'un Referèndum d'Iniciativa Ciutadana per modificar les polítiques socials del govern.

La "lògica" de les revoltes va ser la injustícia global viscuda que es va transformar en un exercici democràtic de base: l'acció col·lectiva que declara i verifica la capacitat de qualsevol a l'hora de formular les preguntes en un pla d'igualtat, segons el filòsof Jaques Rancière. Certament, un plantejament que sembla tenir similituds amb les protestes que s'estan produint aquests dies a Catalunya.