L’aprovació al Parlament dijous passat d’una resolució en contra de les “incursions de Turquia” als territoris del nord-est de Síria, on els kurds hi han establert la seva Administració Autònoma (reconeguda ara fa dos anys per la cambra catalana), ha aixecat una dura protesta per carta de la cònsol general turca a Barcelona, Selen Evcit. La resolució es va aprovar en el marc de la comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació amb els vots favorables d’ERC, Junts, la CUP i comuns, on van ser convidats a parlar dos representants d’organitzacions kurdes: Mazloum Abdi, representant de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), i Ruksen Mihamed, portaveu de les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ).

En una carta enviada al president de la comissió de la cambra catalana, Francesc de Dalmases, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la cònsol general de Turquia a Barcelona censura la presència d’aquestes persones al Parlament tot assenyalant que “estan vinculats a l’organització terrorista PKK/YPG”, en referència al Partit dels Treballadors de Kurdistan, organització considerada terrorista per Turquia, els EUA i, des del 2004, per la UE.

 

 

 

Les accions del Parlament a favor dels grups kurds posen en alerta la diplomàcia turca present a Catalunya. La darrera intervenció de representats kurds a la cambra catalana, convidats per grups parlamentaris catalans, ha multiplicat aquest malestar que es fa encara més palès en la missiva enviada aquest divendres, on s'adverteix que les “accions” a favor dels independentistes del Kurdistan “perjudiquen les nostres ja bones relacions econòmiques i culturals”. Aquest avís de Turquia, però, ofereix al Parlament una oportunitat per corregir la situació: “Creiem que hauríem d’enfocar-nos més en la cooperació i en el diàleg en lloc de promoure activitats que difonen prejudicis i informacions parcials”.

Què diu la resolució aprovada per la comissió parlamentària?

La resolució aprovada al Parlament no només condemna les “incursions de Turquia” al nord-est de Síria, sinó també les “greus violacions de drets humans perpetrades en les zones ocupades per Turquia en aquest territori”. El text lamenta que les “ocupacions” han provocat el desplaçament de 500.000 persones a altres regions, la majoria dels quals viuen en “camps de desplaçats”. Així mateix, també es denuncien sabotatges de milícies proturques a una estació de subministrament d’aigua, que l’ha deixat sense funcionar.

El text, presentat per ERC, Junts, CUP i comuns, insta la comunitat internacional a què aquesta estació sigui gestionada per un ens independent i internacional i també reclama al Govern que continuï desenvolupant projectes de cooperació al desenvolupament “a les regions del Kurdistan”. A més a més, es proposa al Govern fer una missió exploratòria sobre el terreny per detectar noves cooperacions, i planteja impulsar un viatge institucional del Parlament “acompanyats d’actors de la societat civil i ONGs”.

Turquia es defensa de les acusacions

Davant de les acusacions contra Turquia que els grups kurds i la resolució del Parlament han recollit, la representant diplomàtica turca a Barcelona respon que el seu país té dret a “l’autodefensa” i que les operacions a la regió del nord-est de Síria busquen la protecció dels interessos de Turquia d’acord amb el dret internacional. “Els civils i les infraestructures no estan entre els nostres objectius i mai hi ha estat. Turquia presta la deguda atenció a la protecció del patrimoni històric i cultural, així com al medi ambient”. Turquia defensa que els seus objectius són “aquells directament vinculats al funcionament i el finançament de les organitzacions terroristes”.

En la seva missiva, la representant diplomàtica assegura que el seu país continuarà llançant atacs aeris contra el PKK fins a la seva eliminació. Precisament, en la seva intervenció al Parlament de Catalunya, els representants kurds van advertir que temien un increment dels atacs per part de Turquia aprofitant el conflicte entre Israel i Hamàs.