En una escola oficial d'idiomes de la ciutat d'Oviedo es pot aprendre anglès, alemany, francès i italià, però no català, basc o gallec. El mateix passa a Saragossa, on hi ha l'opció d'aprendre rus, però no la resta d'idiomes cooficials a l'estat espanyol, juntament amb el castellà. Igual que a Sevilla o Lleó, on, en canvi, sí que es pot estudiar xinès i portuguès, respectivament. Aquest fet no agrada a Unidas Podemos, que ha registrat una petició perquè a totes les escoles oficials d'idiomes d'arreu d'Espanya qui ho desitgi pugui estudiar les altres llengües cooficials de l'estat. La proposició no de llei que ha registrat el grup parlamentari confederal al congrés es debatrà i votarà dimecres a la Comissió d'Educació i FP per instar el govern de coalició, del qual forma part el mateix partit, a arribar a un acord amb les administracions educatives per garantir l'accés a l'aprenentatge de les llengües oficials. Concretament, proposen que en el cas de les llengües pròpies diferents del castellà "s'obri la matriculació a les escoles oficials d'idiomes i es garanteixin els cursos en funció d'un nombre mínim d'alumnes". 

Segons les últimes dades, publicades el curs 2018-19 i que Unidas Podemos recull a l'hora de fer aquesta petició, a l'estat hi ha 449 centres, amb 250.000 persones matriculades per estudiar anglès, 53.000 francès i 32.000 per aprendre alemany, les llengües amb més alumnes. En canvi, només 12 ofereixen l'aprenentatge de llengües oficials diferents del castellà en les autonomies que no tenen doble oficialitat, és a dir, sense tenir en compte Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el País Basc, Navarra i Galícia. Això provoca, segons el partit, que el foment dels idiomes "no quedi ben reflectit a la realitat, encara que ho dicti una llei". Unidas Podemos defensa que la motivació per aprendre altres llengües oficials de l'estat, més enllà del castellà, pot venir determinada per causes d'enriquiment cultural i sensibilitat cap als altres territoris, així com per causes sorgides per la mobilitat laboral. 

Aprendre altres llengües per sensibilitat i motius laborals 

En la proposta, també fan referència a l'estudi d'altres llengües amb interès cultural i social "reconegudes com a llengües pròpies" de les seves autonomies, d'acord amb els respectius estatuts. En aquest marc, defensen, també hi caben, "fins que se n'aconsegueixi l'oficialitat", l'asturià i l'aragonès. Més enllà de l'aprenentatge per plaer, sensibilitat o inquietud cultural, el grup ressalta que la mobilitat per ocupació laboral també pot ser un factor determinant per aprendre una llengua: "L'apropament a altres realitats culturals comporta una garantia d'empatia i riquesa que els ciutadans saben valorar i que ha de veure's reflectida també en l'accés a l'aprenentatge de totes les llengües del nostre país, siguin oficials o pròpies", conclou el text signat pel català Joan Mena i Sofía Fernández Castañón.