La titular del jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona ha processat el president inhabilitat de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència per negar-se a acatar l'ordre judicial de retirar del Palau de la Generalitat una pancarta a favor dels presos, ja que considera que va incórrer en una "contumaç rebel·lia" en la segona causa pels llaços grocs.
En una interlocutòria, la jutgessa deixa Torra a un pas del judici en la seva segona causa pels llaços grocs, i ha donat deu dies a la Fiscalia i a les acusacions perquè formulin l'escrit d'acusació sol·licitant l'obertura de judici oral, el sobreseïment de la causa o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries que considerin imprescindibles.
El jutjat d'instrucció 24 de #Barcelona dóna per finalitzada la instrucció contra l'ex president @QuimTorraiPla com a presumpte autor d'un delicte de #desobediència i dóna a les parts 10 dies per tal que presentin els seus escrits d'acusació i defensa
— TSJCat (@tsj_cat) January 4, 2021
En la interlocutòria, que es pot recórrer, la jutge conclou que Torra va incórrer presumptament en un delicte "menys greu" de desobediència per la seva "falta d'acatament" a l'ordre judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que li va ser notificada personalment el 23 de setembre del 2019, perquè retirés de la balconada del Palau de la Generalitat la pancarta que havia penjat el 27 de maig d'aquell any per demanar la llibertat dels "presos polítics i exiliats", amb un llaç groc.
Aquesta segona causa per desobediència a Torra es va obrir el febrer passat arran d'una denúncia de la plataforma Impulso Ciudadano, que exerceix l'acusació particular. L'ordre dirigida a Torra la va dictar el setembre del 2019, com a mesura cautelar, la sala contenciosa del TSJC, arran d'una demanda d'Impulso Ciudadano que demanava que es despengessin la pancarta i el llaç del balcó del Palau per mantenir la neutralitat de l'edifici de manera permanent, no només en període electoral.
Què va passar?
Torra no va fer cas de l'ultimàtum de 48 hores que li va donar el tribunal i va recórrer en paral·lel l'ordre, després d'això el TSJC va dictar un nou requeriment en què instava els Mossos d'Esquadra a retirar els símbols de suport als presos polítics del Palau "de manera immediata". Davant d'aquesta situació, van ser els Mossos d'Esquadra els que van acabar retirant la pancarta, amb el lema en català i anglès "Llibertat presos polítics i exiliats" i flanquejada amb un llaç groc.
Després de la retirada de la pancarta, quatre activistes independentistes, els exdiputats Lluís Llach i Antonio Baños, l'actriu Sílvia Bel i la portaveu de la plataforma Som Escola, Teresa Casals, en van desplegar una altra amb el lema "Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans".
Aquesta segona causa per desobediència pels llaços va recaure al principi en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si bé l'alt tribunal es va inhibir en favor d'un jutjat ordinari quan Torra va perdre la condició d'aforat en ser inhabilitat.
Torra va comparèixer com a investigat per desobediència el passat 23 de setembre davant el jutge del TSJC Carlos Ramos, que el va citar per aquesta segona causa dies abans que fos definitivament inhabilitat, encara que es va negar a declarar al·legant que "la sentència ja està escrita" i que era una víctima més de la "repressió" a l'independentisme.