El jutge Pablo Llarena ha declarat avui processats per un delicte de rebel·lió 13 investigats en la causa que investiga el procés del referèndum: el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el seu vicepresident, Oriol Junqueras, set consellers del Govern —Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín i Dolors Bassa—, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, el d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart i la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

A la interlocutòria el jutge processa, a més, els altres cinc exmembres del Govern català del moment que van passar els fets —Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret— per delictes de malversació de fons públics i desobediència. A Puigdemont, Junqueras i els set consellers processats per delicte de rebel·lió també els processa per malversació, sense perjudici que la seva qualificació pugui relacionar-se amb el delicte específic de malversació (article 432 del Codi Penal) o que quedi absorbida en el delicte agreujat de rebel·lió amb desviament de fons públics de la seva legítima inversió, previst a l'article 473.2 del Codi Penal.

Així mateix, el jutge processa pel delicte de desobediència cinc exmembres de la Mesa del Parlament de Catalunya —Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet—, com també Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, i Anna Gabriel, exportaveu del mateix grup.

La fiança

El jutge fixa una fiança de responsabilitat civil per un import de 2,1 milions d'euros que haurà de ser prestada solidàriament pels 14 membres del Govern processats, és a dir, Puigdemont, Junqueras, Forn, Turull, Romeva, Ponsatí, Rull, Comín, Bassa, Borràs, Puig, Mundó, Vila i Serret. La quantia s'ha establert en sumar 1,6 milions d'euros —la quantitat que segons el magistrat es va destinar a sufragar el referèndum de l'1-O, d'acord amb les investigacions practicades— i el terç d'aquesta quantia que s'ha d'afegir d'acord amb la llei per a aquest tipus de fiances per assegurar responsabilitats pecuniàries.

 

L'estratègia que defineix Llarena

Paral·lelament que el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya desenvolupessin el contingut del Llibre Blanc, el març de 2015 es va ampliar el concert d'actuació il·legal "a altres agrupacions diferents dels partits polítics que conformaven la majoria política que donava suport al Govern de la Generalitat i que havien signat el pacte de legislatura".

D'aquesta manera, afegeix el jutge, es va acordar un full de ruta respecte del procés independentista entre els partits polítics CDC i Esquerra amb les entitats sobiranistes Òmnium, ANC i l'Associació de Municipis per la Independència. El jutge recull a la interlocutòria el llistat de sentències del Tribunal Constitucional que van anul·lar les resolucions del Parlament de Catalunya adreçades a la secessió, i com el Parlament —l'acció del qual es va atendre al full de ruta prèviament establert— va desobeir el Tribunal Constitucional de manera tossuda i incansable durant dues legislatures i cinc anys. El jutge també expressa com aquesta actuació del Parlament es va culminar el setembre de 2017 amb les lleis de convocatòria del referèndum d'autodeterminació de l'1-O i de transitorietat jurídica i fundacional de la República. Totes dues van ser declarades nul·les i inconstitucionals pel TC l'octubre i el novembre del mateix any.

Ja el novembre de 2015, a l'inici de la legislatura en què Carles Puigdemont seria nomenat president de la Generalitat, el Parlament va aprovar com a primera resolució del nou cicle parlamentari una resolució que anunciava "l'inici d'un procés de creació de l'Estat català independent en forma de república ", que va ser declarada inconstitucional a la sentència del TC del 2 de desembre de 2015. El jutge recorda que en aquesta sentència ja es va subratllar que el Parlament s'havia atribuït una sobirania superior a la que deriva de l'autonomia que li reconeix la Constitució, i va remarcar que no podia erigir-se en font de legitimitat jurídica i política atribuint-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional que sustentava la seva pròpia autoritat.

En relació amb l'actuació del Govern de la Generalitat en aquest context, el jutge destaca que els exconsellers processats "malgrat les reiterades declaracions d'inconstitucionalitat i de nul·litat de les diferents iniciatives parlamentàries anteriorment referides (a l'observança havien estat personalment requerits els diferents consellers del Govern de la Generalitat) i tot i la suspensió i nul·litat dels decrets per a la celebració del referèndum, els òrgans executius de la Generalitat de Catalunya van continuar amb la permanent i obsessiva activitat per crear les anomenades estructures d'Estat (que permetrien una efectiva independència d'acord amb les previsions del Llibre Blanc) així com per divulgar el seu projecte i impulsar el major suport que pogués obtenir-se de la comunitat internacional i de la ciutadania, tal com ja havien fet al llarg de tota la legislatura, a més de desplegar l'actuació que van considerar necessària per dur a terme la votació d'autodeterminació a què s'ha fet referència".

En relació amb la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, el jutge detalla l'actuació de consellers com els de Sanitat, Educació i Treball i Afers Socials que, mitjançant determinades decisions administratives, van assumir la responsabilitat pròpia dels directors dels locals depenents d'aquestes conselleries per assumir de manera directa la responsabilitat de les decisions relatives a la seva ubicació i garantir d'aquesta manera la seva disponibilitat com a centres de votació, com també la reunió prèvia que van mantenir el 28 de setembre de 2017, tres dies abans de l'1-O, els Mossos d'Esquadra amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el seu vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Interior, Joaquim Forn, on els màxims responsables policials van alertar de l'escalada de violència i del risc que comportava la celebració del referèndum i, "malgrat això, —assenyala Llarena— la decisió dels membres del Govern va ser que la votació s'havia de celebrar".

El magistrat recull al seu escrit, de 69 pàgines, tot l'operatiu que van dur a terme els Mossos d'Esquadra davant l'1 d'octubre "per boicotejar el compliment de l'ordre judicial per inacció", amb un desplegament de 7.000 agents, quan en jornades electorals normals passaven de 12.000. En aquest repartiment de papers, Llarena explica l'actuació dels membres de la Mesa del Parlament, com també el paper desenvolupat per les entitats ANC i Òmnium que van assumir, segons el jutge "la responsabilitat d'impulsar la major acceptació social de les iniciatives secessionistes, com també afavorir la creença pública que la proclamació de la república era perfectament viable, buscant, finalment, una intensa mobilització ciutadana que afavorís que l'Estat acabés acceptant la independència de Catalunya, davant les vies de fet que es van desplegar ".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat