Havia de ser una manifestació contra la violència i, paradoxalment, va acabar en violència. L’ambient era tan tens fins i tot abans de l’hora de convocatòria que els dirigents de Ciutadans van abandonar molt ràpid el lloc de concentració. Abans que arribessin Albert Rivera i Inés Arrimadas, un càmera de Telemadrid ja havia estat agredit acusant-lo de ser de TV3.

En un comunicat aquell mateix vespre, Ciutadans va condemnar els fets. Va atribuir-ho a “un radical infiltrat d’un grup aliè a l’organització de Ciutadans”. El problema és que no va ser un sol individu, i que entre els qui van increpar el professional de la televisió pública madrilenya hi havia també persones no tan “alienes”. Una d’aquestes era Isidor Serrano, president de l’agrupació local de Sant Boi fins al 2011, i regidor al municipi entre el 2009 i el 2011.

Més enllà de les manifestacions, és justament als municipis on Ciutadans ha tingut més problemes amb l’extrema dreta (també present a la concentració de la Ciutadella). Tants que, a Catalunya i a la resta de l’Estat, s’ha vist obligat a retirar llistes o posar gestores. Però fins i tot així encara queden alguns rastres.

Un d’ells és Juan Carlos Ferrando, avui portaveu i número dos de Ciutadans a l’Ajuntament de Mataró. També va ser el cap de llista del partit unionista a les eleccions municipals del 2011. Abans va ser regidor pel PP i, encara més abans, militant de Falange Auténtica de las JONS i número vint de la llista falangista a les eleccions espanyoles del 1979.

Quan va fer-se públic, Ferrando va justificar-se dient que tenia 19 anys i que “Falange cobria el que en aquell moment considerava que eren els meus anhels de justícia social, compromís amb el poble, defensa d’Espanya i oposició als comunistes i als separatistes". A diferència d’altres casos, Ciutadans no l’ha apartat del seu càrrec.

El cas d’Alejandro Cano, actual portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat és diferent. El número 1 de la formació al municipi no provenia dels cercles falangistes, sinó de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), la formació ultradretana fundada per Josep Anglada. Malgrat que PxC no va arribar a presentar cap llista al municipi baixllobregatí, Cano va estar-hi vinculat.

Segons va informar El Món en el seu moment, Cano va assistir com a mínim a dos mítings de PxC: el 3 de setembre del 2010 a Sant Feliu de Llobregat i el 23 d’octubre d’aquell any a L’Hospitalet. També va deixar comentaris a la pàgina de Facebook de PxC –actualment esborrats-- que confirmen la seva assistència i adhesió.

Llistes amb molts interrogants

El problema va molt més enllà de dos càrrecs públics. Ja a la campanya electoral de les eleccions municipals del 2015, Ciutadans va haver d’expulsar una seixantena dels seus candidats, alguns d’ells pels seus vincles amb l’extrema dreta. És el cas del número dos a Gijón, Agustín Pérez, un ultradretà col·leccionista de parafernàlia nazi, i del número dotze a l’Assemblea de Múrcia, Manuel Javier Chacón, que vuit anys abans havia estat el cap de llista per Falange Española de las JONS. 

A Catalunya, a tres dies de les eleccions municipals, Ciutadans va haver de retirar la candidatura que presentava a Barberà del Vallès. El seu cap de llista, Fran Delgado, va ser el número tres de Plataforma per Catalunya en els anteriors comicis. En la majoria de casos, Cs ha actuat de manera expeditiva, després d’haver arribat tard a l’hora de confeccionar la llista. A la ciutat de Getafe (Madrid), Rivera va haver de posar-hi una gestora després d’expulsar-ne tres dels cinc membres de la junta directiva local pels seus vincles amb Falange i España 2000.

El partit unionista també va haver d’expulsar la número 10 a l’Hospitalet, el número 13 per Vilassar de Mar i el número 20 per Terrassa, que havien figurat en llistes de PxC.

Qui no va ser expulsat va ser el suplent a Sant Boi de Llobregat el 2007, Jorge Enrique Belsa Colina, que havia anat a les llistes de Falange Española de las JONS el 1980, i a la de Juntas Españolas el 1988. Va ser l’advocat de les tres famílies que demanaven l’escolarització en castellà.

Aquests només en són alguns exemples. Els problemes de Ciutadans amb "radicals infiltrats" venen de molt lluny.