L'última vegada que el Govern va aconseguir aprovar al Parlament uns pressupostos va ser el març de 2017. Abans, per tant, del referèndum de l'1-O. Des de llavors, l'executiu català ha anat empalmant pròrrogues d'aquells comptes que van elaborar-se sota la comandància de l'aleshores conseller i vicepresident Oriol Junqueras. Tres anys després, Catalunya deixarà enrere els pedaços i actualitzarà els números gràcies a una aliança del govern de JxCat i ERC amb els comuns. Avui, els pressupostos han entrat en la fase final de tramitació immersos en un clima de precampanya que impregna tots els racons de la política catalana. 

El primer escull que han de superar uns pressupostos per poder ser aprovats és el que es coneix com a debat a la totalitat al Parlament, que ha arrencat a mig matí d'aquest dimecres i conclourà al vespre. Aquesta sessió serveix per mesurar el suport amb que compta el govern. Si l'oposició fa pinya, pot tombar els pressupostos, si no, continuen el camí fins a l'aprovació definitiva. Ciutadans, el PSC, la CUP i el PP han presentat esmenes a la totalitat als comptes. Els comuns, en canvi, s'arrengleraran amb ERC i JxCat, fent possible superar aquest primer obstacle. La previsió és que validació final sigui a mitjans de març.

El suport de Catalunya en Comú serà de mínims però suficient. Es limitaran a una abstenció, amb la pinça al nas, després d'haver negociat colze amb colze amb el departament d'Economia que encapçala Esquerra Republicana. El debat d'avui ha estat contaminat per l'ambient electoral, amb la mirada posada en uns comicis que encara no tenen data. Fins que no s'aprovin els pressupostos, Torra no anunciarà la data i ja hi ha qui apunta que no seran immediatament després, al juny, sinó que es retardarien fins la tardor.

Torra i Aragonès: coprotagonistes

El president de la Generalitat ha reclamat ser coprotagonista durant la defensa dels pressupostos al Parlament, una tasca que acostuma a ser exclusiva del conseller d'Economia, que és qui els ha elaborat. Ell mateix va comunicar ahir a Pere Aragonès que demanaria intervenir al Parlament, per precedir-lo en l'exposicó. Una proposta que ERC va rebre amb sorpresa i que atribueix al xip electoral de JxCat. Els republicans es mostren contrariats pel fet que Torra vulgui capitalitzar un èxit que reivindiquen com a propi, que és haver aconseguit convèncer els comuns per aprovar els comptes.

"Prenc la paraula per deixar constància de la importància que té per al meu govern l’aprovació d’aquests pressupostos", ha afirmat Torra. El seu discurs ha estat breu, d'uns 15 minuts. Ha aprofitat per demanar "responsabilitat i sentit de país en els dies que vindran". Tot i tenir-hi dret, tots els grups menys Cs han renunciat a la replicar el president i han optat per esperar a la intervenció de fons del conseller d'Economia. 

Aragonès ha desgranat el detall dels pressupostos, subratllant la necessitat d'actualitzar els comptes, que augmenten la despesa de la Generalitat en 3.070 milions. Alhora, el vicepresident s'ha adreçat directament al PSC i la CUP per demanar-los que pugin al carro dels comuns i s'apuntin a facilitar els pressupostos. "Cal sortir de la zona de confort i de l'ambient electoral, ni el PSC ni la CUP es troben tan lluny d'aquests pressupostos", ha dit. El ple s'ha suspès al migdia. A la tarda serà el torn de l'oposició.