El sobiranisme ha estat un dels temes clau dels tradicionals discursos de fi d'any dels presidents autonòmics. Han aprofitat l'ocasió per atacar els partidaris de la independència de Catalunya la presidenta andalusa, Susana Díaz, el de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, el de Castella La Manxa, Emiliano García-Page, el de l'Aragó, Javier Lambán... Tothom ha volgut treure partit de la crisi catalana davant el seu electorat, i la majoria amb un to molt agressiu.
Apel·lació a l'acord "dins de la llei"
Susana Díaz ha dedicat una bona part del seu discurs a referir-se a la "preocupació per allò que succeeix a Catalunya". Ha començat enviant un missatge "d'afecte i amistat a tots els catalans i les catalanes". Ha apel·lat a que "és més allò que ens uneix que allò que ens separa", tot i que s'ha referit a "l'evident diversitat d'Espanya". Díaz ha manifestat la seva "voluntat d'acord", que ha considerat pròpia de la majoria dels espanyols, però ha advertit que ha de fer-se des del "respecte a les lleis democràtiques", tot deixant clar que no hi ha sortida fora de la llei.
Contra qualsevol concessió
Núñez Feijoo al seu discurs s'ha referit en diverses ocasions a l'independentisme, tot al·legant que havia atemptat contra la Constitució i contra "l'estatut gallec". Ha afirmat que la crisi independentista ha de tenir "conseqüències polítiques" a més de les "inevitables conseqüències jurídiques que aquests fets poguessin produir". En aquest sentit s'ha mostrat completament contrari a cap negociació amb el govern català: "La deslleialtat no pot ser premiada mitjançant finançaments a mida o projectes que no garanteixin el respecte a la llei". El dirigent popular ha al·legat que, al contrari de Catalunya, Galícia és una "nacionalitat històrica" lleial al sistema autonòmic, allunyada del "patró de conflicte permanent" i que "es concep com una part essencial d'un Estat que és tan gallec com espanyol".
Crítiques a la "passivitat" de Rajoy
El socialista Javier Lambán, de forma molt simptomàtica, ha fet el seu discurs al monestir de Sixena, on aprofitant la polèmica pels béns artístics dipositats a museus catalans, ha manifestat la seva repulsa per "l'actitud il·legal i irrespectuosa" dels polítics catalans. Ha afirmat que l'independentisme català és el desafiament més fort que ha té Espanya en aquests moments. Lambán no s'ha mostrat conciliador, sinó que ha criticat Rajoy per "la renúncia de l'Estat a actuar com a tal a Catalunya".
El finançament, de rerafons
El president de Castella La Manxa, el socialista Emiliano García-Page Sánchez, ha afirmat desafiant que "Jo no veuré com quelcom aliè allò que passa a Catalunya. Estan en joc els nostres projectes", i ha insinuat que la realització de les polítiques socials de la seva comunitat depenen de les aportacions fiscals catalanes. El també socialista Guillermo Fernández Vara ha fet una aferrissada defensa dels cossos i forces de seguretat de l'Estat que segons ell durant el 2017 haurien fet front a un "intent de sedició". Socialistes i populars han competit per treure el màxim rèdit a l'espanyolisme més agressiu.