La designació de magistrats per part del Consell General del Poder Judicial pel Tribunal Constitucional encara no arriba. El president en funcions de l’òrgan de govern dels jutges espanyols, Rafael Mozo, ha rebutjat convocar el ple extraordinari que li han demanat els vuit vocals conservadors proposats pel PP. L’argument que posa sobre la taula el successor de Carlos Lesmes és que la petició que han fet aquests vocals no té els elements que requereix el reglament d’organització i funcionament del CGPJ; i, per tant, ha decidit esperar fins al proper ple, que se celebrarà el 22 de desembre.
Tal com informa el Consell General del Poder Judicial en un comunicat, Mozo s’escuda en dues normes: la convocatòria del ple ha de tenir lloc quan ho acordi el president per iniciativa pròpia o quan ho sol·licitin almenys cinc vocals, i la sol·licitud de convocatòria de ple inclourà els noms de dos candidats, a més d’haver d’incloure el currículum dels candidats a ser nomenats magistrats del Tribunal Constitucional. Sigui com sigui, la renovació del CGPJ continua bloquejada perquè el bloc conservador d’aquest òrgan ja fa cinc mesos que bloqueja els nomenaments. Ara bé, la posició de bloqueig ha canviat des que PSOE i Podemos han presentat una esmena amb la intenció de rebaixar les majories necessàries per poder renovar aquest tribunal.
D’altra banda, Mozo ha estat en els darrers dies intentant arribar a un acord abans que arribi el proper ple, però el bloc de vocals escollits pel PP no ha variat la seva posició. Els conservadors tenen ara mateix dos noms sobre la taula: el de Pablo Llarena i el de César Tolosa. En canvi, els vocals progressistes sí que tenen només un nom: el de José Manuel Bandrés.
Esmenes del govern espanyol per desbloquejar el TC i el CGPJ
La setmana passada PSOE i Podemos van presentar dues esmenes en la reforma del Codi Penal per tal de desbloquejar la situació del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional. La primera esmena pretén reformar la Llei orgànica 6/1985 del Poder Judicial per canviar la majoria de tres cinquens que ha de sumar el CGPJ en l'elecció dels dos magistrats al Constitucional que li corresponen, de manera que ara estableix un nou sistema pel qual es nomenarà els dos magistrats que treguin més vots.
La segona esmena pretén modificar la Llei orgànica 2/1979 del Constitucional de manera que si passats els 9 anys i 3 mesos de mandat dels magistrats proposats pel CGPJ i pel govern espanyol, "un d'aquests dos òrgans no hagués fet la seva proposta", es procedirà "a la renovació dels magistrats designats per l'òrgan que hagi complert amb el seu deure constitucional". Així s'acaba amb el debat sobre si la renovació per terços, que en aquest cas és de dos triats pel govern espanyol i dos pel màxim òrgan de govern dels jutges, ha de fer-se conjuntament, i s'elimina la necessitat de verificació per part del Tribunal Constitucional dels nous magistrats.