Mai no plou al gust de tothom. Si bé feia dies que la premsa espanyola animava el PNB a aprovar els pressupostos de Mariano Rajoy, ara —per surrealista que sembli— critiquen els nacionalistes bascos per convertir el govern del PP en el seu "ostatge", així com per confiar que l'aixecament de l'article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya serà imminent i convertir-se, a més, en "insolidaris" amb el poble català.

Titllant-los de "contradictoris", els diaris de Madrid consideren, alhora, que el canvi d'opinió del PNB era "previsible" i més encara tenint en compte "tantes prebendes com ha aconseguit arrencar al Govern" espanyol, però també critiquen que els pressupostos estiguin subjectes als nacionalistes bascos que, avisen, poden portar al País Basc pel mateix camí que els dirigents sobiranistes han portat Catalunya.

I no només això. Per sorpresa de molts, els grans rotatius espanyols apreten ara el PNB per no haver complert amb la seva paraula en relació a què no donarien suport als comptes de Montoro si Rajoy no aixecava l'aplicació de la norma suprema, mentre alguns, d'una banda, carreguen contra l'executiu estatal per convertir-se en una marioneta dels nacionalistes i altres, de l'altra banda, el converteixen en el campió de la victòria en la cursa de tirar endavant la llei més important de la legislatura.

Cínica estratègia

El Mundo, que bateja el seu editorial sota el títol "Ostatges d'un PNB amb dues ànimes", compara la situació actual amb l'època de Sabino Arana perquè considera que ja llavors els nacionalistes bascos es van veure "sacsejats per la pugna entre moderats possibilites i radicals antiespanyolistes que en les primeres dècades del segle XX va trencar el partit".

Les crítiques són constants en el seu editorial i no tenen cap problema a l'hora de deixar anar que "mai no han dubtat a posar una espelma a Déu i una altra al diable en una estratègia tan cínica com pragmàtica que, en tot cas, converteix els seus dirigents en grans «aprovechateguis»".

Precisament per això, carreguen fort contra el PNB per ser "contradictoris", així com per no haver tingut "problema en desdir-se de les seves promeses i en abjurar dels seus principis, deixant en paper mullat la seva amenaça que mai no donarien suport als comptes de l'Estat mentre l'article 155 continués vigent a Catalunya".

Arribats a aquest punt, es lamenten que "ens trobem davant la insofrible anomalia de la nostra democràcia per la qual els partits nacionals són ostatges de formacions nacionalistes a l'hora de tirar endavant la principal llei de tota legislatura" i adverteixen que "amb el desafiament independentista català i amb l'amenaça en l'horitzó d'un altre pols similar a Euskadi —a Catalunya també va començar tot, no ho oblidem, amb una reforma de l'Estatut i un preàmbul inconstitucional similar al propugnat ara pel PNB i Bildu-, es troba a faltar més que mai que el constitucionalisme recuperi la iniciativa".

Per tot això, subratllen que "resulta frustrant que l'estabilitat guanyada amb l'aprovació d'uns Pressupostos es cobri sempre al preu fixat pels nacionalistes".

Negociació insolidària

La Razón, de la seva banda, aplaudeix que Rajoy tingui "via lliure per a la remuntada", però, com l'anterior, critiquen l'estratègia dels nacionalistes bascos per haver dut a terme "un exercici calculat amb què han demostrat la seva destresa en la negociació".

Precisament amb aquest argument sota el braç, els de Francisco Marhuenda lamenten que els del PNB "van prioritzar més els beneficis que li reporta a la hisenda basca que la seva solidaritat amb l'irredempt nacionalisme català, la «qüestió de principis» que tant va esgrimir", al mateix temps que aplaudeixen el govern del PP per haver tirat endavant els seus comptes "en les condicions més adverses: amb l'autonomia catalana intervinguda [...] després de la declaració unilateral d'independència del passat 27 d'octubre [...] insistint en la il·legalitat".

Rajoy es converteix en heroi per a aquest diari per "no només haver demostrat la seva capacitat de negociació i diàleg amb els presumptes aliats de l'independentisme català", sinó també perquè "en cap moment no ha perdut el sentit institucional del que suposa els PGE i resituar així el centre de gravetat polític: l'estabilitat".

Un cop dit això, animen el govern del PP a "aconseguir que Catalunya pugui tenir un govern almenys legal", els insten a establir una "necessitat d'una vertebració territorial sòlida i solidària" i acaben afirmant que "la lleialtat a l'ordre constitucional i estatutari serà el pas necessari".

Precària estabilitat

Mentrestant, El País, que titula la seva editorial com "El preu del pacte", mostra un sabor agredolç per l'aprovació dels pressupostos per la seva "doble incertesa". Ho justifiquen així perquè el nomenament de Quim Torra com a president de la Generalitat perquè "apunta a una recrudescència de les tensions polítiques i socials viscudes a Catalunya l'any passat".

Per evitar-lo, situen al bloc del 155 a sumar forces perquè consideren que "castigar Rajoy castigant alhora tots els espanyols no és una bona política" i tornen a aplaudir que "Espanya hagi estat capaç de trobar la manera de salvaguardar la seva estabilitat, fins i tot de forma precària", així com que Urkullu s'hagi negat a "sacrificar els considerables guanys per a la seva comunitat autònoma aconseguits en la negociació amb l'objectiu de satisfer la radicalitat de Puigdemont i Torra, entossudits a encoratjar el victimisme a costa dels interessos de Catalunya".

De fet, es fa difícil veure per on van els tirs ja que celebren que el PNB hagi donat suport finalment als pressupostos, però assenyalen que ho han fet malgrat que, de moment, el 155 continuï vigent a Catalunya.

La CiU basca

Mentre l'ABC critica que "el PNB tanca la crisi dels pressupostos i obre la de la sobirania basca", El Español sosté en el seu editorial que els nacionalistes bascos "fan de CiU per a Rajoy" per haver "incomplert el seu compromís de no donar suport als Pressupostos Generals de l'Estat si abans el Govern [espanyol] no retirava el 155".

Precisament amb aquest argument, deixen anar que aquesta rectificació suposa "que el partit d'Urkullu substitueix CiU en el rol determinant que havia vingut jugant en la política espanyola fins la seva radicalització independentista" perquè, recorden "a canvi dels seus vots, els nacionalistes bascos han obtingut substanciosos avantatges econòmics".

Segons el seu punt de vista, són els nacionalistes bascos els que ara estan fent el paper de "la puta i la Ramoneta" perquè, subratllen "mentre a Madrid recolzaven els Comptes del Govern del PP, a Vitòria acordaven amb Bildu donar als ciutadans la "nacionalitat basca" al nou Estatut que hi són redactant".

A més, Pedro J. Ramírez, en aquesta mateixa línia, no té cap problema en definir al PNB com "els mateixos collars amb diferents gossos" justament per fer de "la puta i la Ramoneta" i haver "deixat tirat al separatisme català a les grapes del 155".