Quan pensàvem que no podien anar més enllà, ho fan. Els diaris de Madrid tornen a comparar avui a l'independentisme amb ETA i Quim Torra amb la ultradreta més radical d'Europa, tornen a insultar el president de la Generalitat investit ahir al Parlament i tornen a emplaçar el govern de Mariano Rajoy a estar atents als passos que vagi seguint i a aplicar, si compleix el que va prometre en el seu discurs, un 155 més dur que el que s'ha aplicat fins ara.

Jutjant els fets sense que hagin succeït, la premsa espanyola veu el Govern Torra com una amenaça més dura que la que planava fins ara —sempre segons el seu punt de vista— a Catalunya, però també a tot l'Estat espanyol i es lamenten que això és un "malson" que pot acabar molt malament.

Aquesta vegada tampoc no els serveix que s'hagi investit un president que no tingui càrrecs judicials a la seva esquena. És el que demanaven des de feia temps, quan rebutjaven tots els possibles candidats a la Presidència de la Generalitat per estar perseguits per la justícia espanyola. Però, novament, tampoc no els serveix i, justament per això, sembla que tinguin ganes que Torra cometi el més mínim error per donar arguments a l'executiu del PP i als seus aliats —PSOE i Cs— per tornar a aplicar la norma suprema a Catalunya i intervenir la seva autonomia, si és que deixen de fer-ho ara que en poques hores es nomenaran tots els càrrecs del nou Govern.

La catàstrofe de la desobediència

Sense amagar la por que els proporciona la formació d'un nou Govern independentista, El País, que titula el seu editorial com "Trencar la Generalitat", prova de calmar els ànims sostenint que "la unitat dels demòcrates impedirà que el 'president' Torra violi la llei".

Mentre jutgen, a més, el discurs del nou president subratllant que "contra el que proclama el secessionisme, el seu objectiu no és recuperar les institucions d'autogovern de Catalunya", també destaquen que el propòsit del nou executiu català és "representar només una part de la ciutadania, la que continua creient en la desobediència, la il·legalitat i els fets consumats", fet que, a parer seu, "es tradueix en un menyspreu absolut a les institucions de la Generalitat".

Precisament en aquest sentit, el diari citat es lamenta que "mai no s'havia trencat tant el prestigi institucional de la Generalitat" i això, segons el seu punt de vista, fa veure que la legislatura serà "entre mediocre i catastròfica", motiu pel qual tornen a instar el govern de Mariano Rajoy a "evitar que la perillosa retòrica per aquest formulada adquireixi la més mínima aparença de realitat" perquè tenen clar que "Espanya continuarà sent un Estat de dret on ningú no sigui per sobre de la llei".

En un altre article batejat com a "Malson a Barcelona", Javier Cercas es qüestiona si "representa el senyor Torra, amb la seva xenofòbia salvatge, l'independentisme actual", mentre posa damunt la taula que "és un entusiasta d'Estat Català, un partit feixista o parafeixista i separatista que en els anys trenta va organitzar milícies violentes a fi de llançar-les a la lluita armada".

Després de repassar els escrits de Torra, Cercas deixa anar que "fins aquí, el fàstic i la vergonya; ara ve la por" i afirma aquesta idea sota l'argument que "Torra ha promès en el Parlament català fer exactament el mateix que, en nom de la democràcia i sense el més mínim respecte per la democràcia, va fer el seu antecessor en la presidència de la Generalitat".

Per tot això, l'autor demana "aturar aquest malson", encara que lamenta: "No sé si val ja la pena demanar ajuda a un govern espanyol que ni tan sols no ha estat capaç d'explicar a l'opinió pública europea què és el que està passant a Catalunya".

Racista del passat

La Razón, sota el títol "Un racista impropi per a càrrec públic", es mostra decebut en el seu editorial perquè considera que "hem fet un salt en el temps. A molt enrere" i no té cap problema a comparar l'independentisme amb ETA deixant anar que Catalunya ha tornat "a l'època de Sabino Arana i el seu etnicisme ignorant".

Comparant Torra (també) amb "Marine Le Pen, o l'ultradretà holandès Geert Wilders", es lamenten que ells "van cuidar-se molt d'expressar-se amb el menyspreu i odi amb què ho ha fet el ja president Torra" i rebutgen les disculpes del president de la Generalitat investit llançant a l'aire la pregunta "li importa a algú que ahir hagués demanat perdó?".

Això sí. Els de Francisco Marhuenda admeten que "pocs estaven ahir atents al relat de govern de Quim Torra", al mateix temps que continuen preguntant-se: "Quantes més proves volen alguns per assumir que els fanàtics es donen la mà amb fanàtics per fer caure el nostre sistema de llibertats?".

Per tot això, consideren que "el coqueteig amb els límits de la llei continua", mentre recorden que "els tribunals continuen al seu ritme i els encausats pel «procés» fan front a les seves responsabilitats" i adverteixen que així serà "fins que es compleixi la llei, la Constitució i l'Estatut" perquè, insisteixen, "l'Estat prevaldrà davant els colpistes".

El supremacisme en el poder

Amb aires de desmoralització, El Mundo es lamenta que "se suposava que la investidura d'un candidat sense càrregues judicials serviria per tornar Catalunya a la legalitat, perquè l'article 155 decaigués i perquè els ciutadans poguessin encarar un futur d'estabilitat política i distensió social", però mostren un bri d'esperança sostenint que "només queda vigent una esperança per a la recuperació de la normalitat democràtica: que el nou Govern incompleixi punt per punt la seva paraula".

Tornant a emparar-se en els insults cap a Torra titllant-lo, de nou, de "fanàtic pur, insubornable, i per això letal per a la convivència", carreguen contra totes les mesures proposades pel nou president, al mateix temps que es qüestionen si "es pot investir un racista a l'Europa del segle XXI".

Això sí. Com fan la resta de diaris citats, aquest també atribueix al govern del PP part de la responsabilitat en considerar que "Torra i el Govern que ara formi arribaran exactament fins on li deixi l'Estat" i es mostren confiats: "Esperem que l'altura de mires prevalgui per sobre els interessos partidistes i tornin a acordar una posició comuna imprescindible per fer front a la provocació que des del primer dia encarnarà una Generalitat dirigida per Torra".

Així doncs, i ja repetint el mateix de cada dia, sentencien en el seu editorial que "si és precís, el 155 haurà de tornar a activar-se", però, això sí, "aquesta vegada procurant que serveixi per arribar a un punt diferent d'aquest naufragi al qual ha portat la seva primera aplicació".

Victoria de Rajoy

Tanmateix, però, Salvador Sostres ho veu diferent en el seu article d'opinió a l'ABC, que el titula com "Something sota right" en honor a la cançó d'amor de Paul Simon per sostenir que "li resulta fàcil admetre el que es torça i el molt que li costa acostumar-se al fet que les coses li surtin bé" i ho compara, així, amb el que li passa a Espanya amb Catalunya, "encara que per motius bastant més inconfesables i tèrbols que el confús estat emocional del senyor Simon".

Per Sostres, la investidura de Torra suposa "una aclaparadora victòria de l'Estat [...] perquè deixa sense efecte i redueix a mer folklore l'1 d'octubre", però també perquè l'ha investit un parlament que ha sortit d'unes eleccions convocades pel president Rajoy en virtut de l'aplicació de l'article 155", així com perquè l'únic desafiament real —encara que patatero— que encara l'independentisme mantenia a l'Estat, que era la investidura de Puigdemont i la seva investidura, s'ha esvaït i tot a Catalunya continua sent perfectament autonòmic".

El discurs del president investit li recorda a l'època de Jordi Pujol i li resta importància —a diferència del que fan els altres diaris— perquè, ironitza, "només li va faltar preguntar-se quina olor fan els núvols: retòrica d'anunci de comprimida, que amaga el que nega".

Sostres, que descriu Torra com un "camell del sentimentalisme més estèril i carrincló, la droga dura del processisme", l'adverteix —també com els altres— que el govern estatal "romandrà atent a qualsevol il·legalitat per avortar-la i castigar-la", però sosté que "no crec que faci falta" perquè "Espanya ha guanyat com guanyen les democràcies modernes: amb la Llei, sense escarafalls i malgrat oportunistes i histèrics que en el seu odi a Mariano Rajoy comparteixen amb els independentistes la profunda, cateta ignorància de què és i com funciona un Estat".

Rajoy, amb els colpistes

Mentre, Libertad Digital es lamenta en el seu editorial que "gràcies a Rajoy", que "no ha volgut impedir semblant desaforament recorrent davant el Tribunal Constitucional el vot delegat dels colpistes pròfugs Carles Puigdemont i Toni Comín, els colpistes tornen a prendre la Generalitat", mentre titllen Torra de "indesitjable racista".

El digital citat no es talla ni un pèl a l'hora de continuar insultant el president investit deixant anar que "el tremend és que aquest infame fanàtic tindrà a la seva disposició tota l'Administració pública catalana", mentre envien un missatge clar a la ciutadania: "Si durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no s'ha posat fi al segrest del sector públic català per part dels separatistes, és fàcil suposar el que pot ocórrer una vegada estiguin de nou a les seves mans els pressupostos i els altres ressorts del poder".

Precisament per tot això, sostenen que "aquesta traïció ho invalida definitivament per seguir presidint el Govern de la Nació", mentre Pablo Planas, en un altre article titulat "Els colpistes reconquistan la Generalitat amb el vistiplau del Govern [espanyol]", subratlla que els Mossos es van quadrar davant Torra una vegada investit i es lamenta que "el separatisme suma i continua amb Torra, el president 131, o el 130 bis en els còmputs de la cort ambulant de Berlín. És qüestió d'hores que el Rei es vegi obligat a signar el nomenament de Torra, el nou president català".