Els diaris espanyols aplaudeixen avui la decisió del president espanyol, Mariano Rajoy, de destituir el Govern en ple, dissoldre el Parlament i convocar eleccions, a part de cessar desenes de càrrecs públics.

En un mar d'elogis i ovacions no només al PP, sinó també a PSOE i Cs, la premsa espanyola dedica les seves portades a la intervenció de la Generalitat i a la proclamació de la República catalana anul·lada hores després per l'executiu estatal. El pitjor, tanmateix, no és això, si no que titllen la declaració d'independència d'un acte que desestabilitza més que "el cop d'estat de 1981 o el terrorisme".

Però encara n'hi ha més. Alguns, fins i tot, emplacen el govern espanyol a fer ús de la força perquè "els decrets que ahir va aprovar el Consell de Ministres, i els que aprovi en el futur, poden no ser efectius només per ser publicats al Butlletí Oficial de l'Estat".

Pitjor que el terrorisme

El País no només dedica els seus dos editorials a aquesta qüestió, si no que tota la seva portada es converteix en una suma d'elogis al govern del PP per "anar a sufocar la insurrecció" després que el Parlament consumés "el cop a la democràcia".

Obviant algunes coses, com per exemple les agressions durant la manifestació unionista o l'assalt espanyolista a Catalunya Ràdio, aquest rotatiu posa en relleu que "grups de separatistes anuncien protestes per impedir l'aplicació de la llei".

El primer editorial del diari citat, titulat "La democràcia prevaldrà", posa en relleu que les eleccions convocades per Rajoy "tornaran a Catalunya la veu que nega Puigdemont" com si el referèndum de l'1-O no hagués donat veu i vot a tothom i sense excepcions, i justifica qualsevol insult cap a l'actuació del president Carles Puigdemont i el seu Govern sota el criteri del qual "la capacitat desestabilitzadora de l'actual situació supera a la qual va suposar el cop d'estat de 1981 o el terrorisme".

A més, lloant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, El País assegura —igual que ho fa Rajoy i tot el seu govern— que "les mesures previstes a l'article 155 no representen una agressió, ni a l'autogovern ni als drets i llibertats dels catalans" i, per tant, segons el seu punt de vista no són la solució perfecta per acabar amb el conflicte.

La veu dels ciutadans de Catalunya queda, doncs, relegada a un segon o tercer pla. Per sobre de tot això hi ha la certesa que la declaració d'independència "suposa una agressió de tan enorme calibre a la democràcia que amb tant esforç s'ha aconseguit construir en aquest país".

Salvar la democràcia

A aquest editorial, li segueix una altra de firmada pel president del Grup Prisa, Juan Luis Cebrián, que, sota el títol "El règim del 78", considera que "ens trobem davant de la més seriosa amenaça contra la democràcia des que es va aprovar la Constitució" i, per això, sosté que "la democràcia necessita ser salvada".

Un article en el qual Cebrián defineix Puigdemont com un "traïdor" per haver faltat a l'Estatut i a la Constitució, un Estatut d'Autonomia que, recordem, va ser votat pels catalans i després tombat pel Tribunal Constitucional i, per tant, res no té a veure amb el que volia la ciutadania de Catalunya.

Ara bé. El president de Prisa acaba lamentant que aquesta situació pot comportar a "un creixent enfortiment de l'Espanya profunda, un ressorgir de la dreta espanyola més reaccionària, que prova d'apropiar-se de la bandera i el seu significat, davant de la ingènua i culpable anuència dels sectors progressistes".

Guanyar la prova

ABC, per la seva part, dedica les seves dues portades a la qüestió catalana. La primera uneix un Rajoy seriós acompanyat del líder del PSOE i el de Cs amb la rojigualda difuminada, però ben gran, darrere, que sosté el títol "Espanya escapça el cop".

Al seu editorial "L'hora de l'Estat", animen al president espanyol a "armar-se de confiança en si mateix i en la justícia de la causa que va al davant en aquests moments" i asseguren que el Parlament, "com a entitat representativa democràtica i legítima, va deixar d'existir el 7 de setembre, quan la majoria separatista va consumar el cop contra la Constitució de 1978 i l'Estatut del 2006."

Elogiant, també l'aplicació del 155, aquest diari admet, almenys, que "els separatistes van anunciar les lleis de desconnexió i les van aprovar. Van convocar un referèndum i ho van celebrar. Van comprometre la declaració d'independència i ahir la van proclamar".

L'ús de la força

La seva segona portada també està dedicada íntegrament al, com li anomenen ells, "desafiament sobiranista", un desafiament que "no ha de tolerar" coses com "arriar la bandera espanyola en alguns edificis oficials catalans" perquè això, segons sostenen, "és la imatge d'una agressió".

Però això no és el pitjor. ABC insta els de Rajoy a "fer ús de la força en molts casos" perquè pot ser que la publicació en el BOE no serveixi de res i els dirigents catalans continuen a la seva. "L'Estat no pot fallar a tants com estan confiant en ell", subratlla, al mateix temps que assenyala que el 155 està "per ser imposat amb tota la fermesa que sigui precisa, això sí, acompanyada d'intel·ligència política i sentit de l'oportunitat".

 

La farsa es consuma

El Mundo, en una clara al·lusió a les paraules que va pronunciar el president Puigdemont després que el Parlament proclamés la República —"Ciutadans de Catalunya, vénen hores en què a tots ens correspondrà mantenir el pols del país"—, titula el seu editorial "Ciutadans d'Espanya, ara és l'hora" i lamenta que la jornada d'ahir "passarà a la història d'Espanya com la consumació de la farsa que imita la tragèdia d'octubre de 1934".

Segons el seu parer, la cambra catalana va quedar ahir "segrestada pels colpistes" i retreu als membres del Govern i de la Mesa que van votar, així com als diputats que ho van fer, que "no van tenir grandesa per donar la cara en el moment del vot fraudulent, que van emetre en secret."

A la seva portada presumeixen de què el 155 planarà per Catalunya durant 55 dies, fins a la celebració d'unes presumptes eleccions autonòmiques, i l'acompanyen d'una foto que els ajuda a justificar "un hemicicle semibuit, amb la meitat opositora absent, humiliada per enèsima vegada."

Sense veure més enllà del que volen veure, sustenten que "la Catalunya espoliada clama pel restabliment dels seus drets i el retorn de la riquesa perduda i tot Espanya bull d'indignada davant de l'espectacle d'una agressió sense precedents a la democràcia, la llei i la raó".

Com la resta, comparen la proclamació d'ahir amb el cop d'estat del 23-F del 1981, però consideren que això va ser pitjor perquè Tejero "no aspirava a la fractura de la Nació". A més, es lamenten que el 155 no només havia de servir per convocar eleccions, sinó també per a "el restabliment íntegre del respecte a la Constitució" i això "és impossible d'escometre" en un mes i mig que queda per a la data fixada pel govern de Rajoy per celebrar els comicis.

De fet, El Mundo posa en dubte que les eleccions vagin a solucionar alguna cosa i això demostra que "Rajoy ha preferit una intervenció llampec que torni de seguida la responsabilitat als catalans". I el que és més, com ABC, també insten l'executiu del PP a fer ús de la força "donades les dimensions de la rebel·lió" perquè aquesta força, al seu parer, "és legítima".

L'hora del dret

La Raó, en una línia similar a El Mundo, bateja el seu editorial amb el títol "L'hora de l'estat de dret" i, com la resta, omple la seva portada de la situació per la qual passa Catalunya i l'estat espanyol. Felicitant l'actuació dels de Rajoy, posen a sobre de la taula que "el govern d'Espanya va respondre amb claredat i atenint-se al marc legal que li permet l'activació de l'article 155".

Al seu judici, el de rebel·lió "és el pitjor delicte que pot cometre un polític", encara que sembla ser que no tenen en compte les paraules del redactor delicte de rebel·lió del Codi Penal, que va recordar ahir que quan ho va escriure va voler donar garanties en considerar legítima la defensa de l'autodeterminació i, precisament per això, va incorporar l'esmena citada, que contempla que el delicte de rebel·lió ha d'anar acompanyat de violència perquè ho sigui.

I continuen criticant a Puigdemont sota el criteri que "el succeït ahir és la demostració de la immensa mentida en la qual fins a l'últim moment han estat instal·lats els dirigents de la Generalitat, amb el seu president al capdavant, falsejant presumptes negociacions obertes fins a l'últim moment".

Els de Francisco Marhuenda acaben elogiant a PSOE i Cs i conclouen que "en aquests moments, cal fer pinya amb el govern de la nació, com així han fet PSOE i Cs, donar suport a les mesures que s'aplicaran i com han fet ja nombroses institucions internacionals i governs europeus, defensar la legitimitat amb què ens assisteix la nostra democràcia per impedir la seva destrucció".