El diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu ha criticat durament una publicació de la Guàrdia Civil a les xarxes socials, que hores més tard ha estat eliminada, on es mostraven orgullosos de la creació l'any 1949 d'emplaçaments i destacaments amb gossos per perseguir de forma més organitzada "els bandolers" i reforçar el servei a zones de fronteres i costes. En aquest tuit explicaven que actualment el cos policial compta amb una plantilla de més de 500 cans i 400 guies. Iñarritu ha interpel·lat directament la Guàrdia Civil preguntant-los a qui consideraven com a "bandolers", nom que habitualment es referia als maquis antifranquistes. 

Imatge: captura del tuit de Jon Iñarritu a la publicació de la Guàrdia Civil / @JonInarritu

Reaccions a les xarxes

El tuit publicat pel cos policial ha rebut una allau de crítiques per considerar-lo com una banalització de la persecució policial als maquis durant el franquisme i una exaltació del feixisme.

L'exlíder de Podemos, Pablo Iglesias ha carregat també a través de les seves xarxes socials contra el tuit la Guàrdia Civil, i ha expressat que l'any 1949 "Espanya patia una sagnant dictadura militar". Ha remarcat que, tot i això, "hi havia resistents a les muntanyes, que de la mateixa manera que els resistents al nazifeixisme a tota Europa lluitaven per la llibertat". "La Guàrdia Civil no hauria de reivindicar el seu paper a la dictadura", ha sentenciat. Per la seva banda, el politòleg i cofundador de Podemos Juan Carlos Monedero l'ha titllat de "molt desafortunat". "Dir als maquis bandolers és faltar a la veritat", ha manifestat Monedero. "Els bandolers eren els que van trair el seu jurament militar i van donar un cop d'estat", ha afegit Monedero. 

Els maquis

Els maquis eren grups armats que van operar al territori espanyol, especialment a Catalunya, als Pirineus, a la Serralada Cantàbrica, al País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra Civil, per oposar-se al règim. L'any 1949, que és la data que ha citat la Guàrdia Civil, Espanya estava sota la dictadura franquista, i, per tant, els "bandolers" als que ells es refereixen són els maquis. 

Acabada la Guerra Civil Espanyola, el dictador Franco no va intentar la reconciliació amb els seus contraris: hi havia 450.000 exiliats, i es van registrar 90.000 executats durant la guerra i 41.000 més durant la postguerra per motius ideològics. Una part dels antics combatents es van organitzar a França amb el XIV Cos de Guerrillers Espanyols, com a continuació del XIV Cos d'Exèrcit Guerriller que va operar durant la Guerra Civil, per fer actes de sabotatge i represàlia en els territoris ocupats pel feixisme. Aquests grups col·laboraven amb la resistència francesa per assolir els objectius comuns, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.

A causa de la decidida actuació policial i la consolidació del règim dictatorial, els maquis van desaparèixer pràcticament l'any 1950. L'any 1951, la CNT va decretar la retirada dels seus guerrillers. Només van quedar alguns actes de sabotatge aïllats, atracaments i assassinats selectius, però ja sense suport dels dirigents a l'exili. Els guerrillers van realitzar centenars d'accions, així i tot, sovint molts dels combatents antifranquistes eren detinguts i executats sense judici per la Guàrdia Civil allà on havien estat descoberts, encara que es rendissin i haguessin lliurat les armes. 

 

Foto principal: el diputat d'EH Bildu, Jon Iñarritu, al Congrés / Europa Press