La pràctica de cremar imatges o realitzar representacions simbòliques controvertides ha estat tema de debat als tribunals espanyols, i un episodi recent, en què uns ultres estomacaven una figura que simulava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant aquesta nit de Cap d'Any, ha tornat a posar el focus en els límits legals de la crítica política. Aquests actes inclouen la crema de fotos del rei emèrit Joan Carles I el 2008 i la d'un ninot de Carles Puigdemont el 2019, casos en els quals els tribunals van descartar un presumpte delicte d'incitació a l'odi. Fonts jurídiques citades per Europa Press destaquen que només es pot apreciar aquest delicte quan l'acció es dirigeix a una minoria protegida en situació de vulnerabilitat, com un grup discriminat per motius racials, religiosos o d'orientació sexual.
El PSOE ja ha afirmat que exploraran totes les vies legals després de les accions vistes a Ferraz, però cal analitzar quin recorregut podria tenir una causa com aquesta als jutjats. Els experts subratllen que el president de l'executiu espanyol no pertany a aquest grup, sinó a una institució de l'Estat. A més, indiquen que, més enllà de l'acte d'esbatussar el cap de l'Executiu, caldria parar atenció a si es van fer mencions del tipus "així ho hauríem de fer amb ell". Insisteixen que el fet que es cremi o es pegui un ninot pot ser considerat una crítica política, segons la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), però alerten que seria una qüestió diferent si s'hi afegissin frases que encaixin en un presumpte delicte de provocació a la comissió de delictes.
La posició del TEDH
Cal recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja va establir el 2018 que cremar fotos no es pot considerar una manifestació d'un discurs d'odi, sinó que s'emmarca en la llibertat d'expressió en els casos en què es tracti d'una crítica política. Estrasburg es va pronunciar d'aquesta manera en condemnar Espanya a indemnitzar els catalans Jaume Roura i Enric Stern, condemnats el 2008 per l'Audiència Nacional a 15 mesos de presó per un delicte d'injúries a la Corona —pena que els va ser commutada per una multa de 2.700 euros— per cremar una foto dels reis espanyols després d'una manifestació a Girona.
El TEDH va considerar la pena desproporcionada, perquè va entendre que els fets s'emmarcaven dins del debat polític i que institucions com la Corona no estan exemptes de la crítica política. Segons va explicar llavors, la llibertat d'expressió només exclou les conductes que propaguin, incitin o justifiquin l'odi racial, la xenofòbia, l'antisemitisme o altres formes d'odi basades en la intolerància. Després d'analitzar aquell cas, el tribunal europeu va concloure que la intenció dels condemnats no era incitar a la comissió d'actes de violència contra la persona del rei, sinó un acte d'expressió d'"insatisfacció i protesta".
El 2019, un any després que Estrasburg es pronunciés, va tenir lloc a Coripe (Sevilla) una manifestació en el marc de la festivitat local de la "Crema de Judes" en la qual es va cremar i afusellar un ninot que representava el president a l'exili Carles Puigdemont. La Generalitat de Catalunya va presentar una denúncia, però la Fiscalia Provincial de Sevilla va arxivar les diligències en considerar que els fets no constituïen un delicte d'incitació a l'odi ni una discriminació per motius ideològics. El cas no va tenir més recorregut judicial.