El PP i Vox han descatalanitzat definitivament la Diada de Mallorca. Amb la seva majoria al Consell, els dos partits han aprovat el canvi de data oficial de la festa nacional de l'illa: del 31 de desembre al 12 de setembre. Els partits de l'oposició (PSIB, Més per Mallorca i el PI) hi han votat en contra i han acusat les formacions de dretes de manca de rigor històric, a més de l'habitual anticatalanisme que els ha caracteritzat des de l'inici de la legislatura. En canvi, el conseller de Presidència, Antoni Fuster, ha argumentat que la decisió compta amb el suport de 28 dels 53 ajuntaments mallorquins.

Tradicionalment (i, oficialment, des del 2016), la Diada s'ha celebrat el 31 de desembre per commemorar l'entrada de Jaume I a Madina Mayurqa l'últim dia de l'any 1229 —la data fundacional del que avui s'entén com a poble mallorquí, amb l'entrada del catolicisme i la catalanitat a l'illa—. Ara, però, l'espanyolisme ha decidit canviar-ne la data i celebrar-la oficialment el 12 de setembre, suposadament per commemorar la successió de Jaume II i l'inici del Regne de Mallorca —quan el nou rei va confirmar la Carta de Franquesa—.

El matusser intent del PP i Vox per descatalanitzar la Diada de Mallorca
 

Fuster ha fet referència a tres informes d'historiadors que avalen el canvi de data i que assenyalen que el 12 de setembre del 1276 "es confirmen els drets i llibertats del Regne de Mallorca", mentre que el 31 de desembre "és la celebració que capitaneja la ciutat de Palma, sense tenir cap sentit celebrar les dues dates alhora". Per a més inri, un dels documents indica que el 31 de desembre "la gent està més pendent de la nit de Cap d'Any".

El conseller de Presidència també ha reconegut que el canvi respon al compliment d'un dels punts de l'acord de govern entre el PP i Vox, que "fa possible una sòlida i estable" governabilitat. Així, el conseller de Vox David Gil ha defensat que "no és un acte d'arbitrarietat política" i que prové de "la majoria de la població mallorquina personificada mitjançant els seus ajuntaments" —en referència al suport de 28 municipis, poc més de la meitat—. Gil ha afegit que per a la formació d'ultradreta celebrar la Diada el 12 de setembre "no implica només recordar el passat, sinó pacificar el present i projectar el futur" i ha criticat "la manipulació de la història amb finalitats ideològiques" per parts dels grups de l'oposició que rebutgen la proposta.

La manca de rigor històric del PP i Vox

Cap dels arguments ha convençut a l'oposició. Per la seva banda, el conseller socialista Javier de Juan ha considerat que són "molt dolents i mal treballats", alhora que ha criticat que la consulta als ajuntaments no ha arribat als plens municipals per debatre-la amb la resta de grups polítics. Així, ha carregat contra l'equip de govern per fer servir el seu "poder absolut" per canviar la data i ha remarcat que "la idea que tenen de Mallorca és molt pobra i limitada".

El portaveu de Més per Mallorca, Jaume Alzamora, ha titllat els tres informes de "simples articles d'opinió" i ha assegurat que el canvi "només es justifica com una decisió política". De la mateixa manera, ha criticat "l'obsessió personal per recuperar temps passats" del president insular, Llorenç Galmés. Finalment, el portaveu del PI, Antoni Salas, ha carregat contra les formes i ha demanat la creació d'una comissió d'experts amb entitats, associacions i la Universitat de les Illes Balears (UIB). De fet, ha demanat que es repeteixi la consulta als ajuntaments perquè "28 municipis de 53 no és un consens".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!