El Partit Popular torna a la càrrega contra l'amnistia. Després de l'acte dels populars a Madrid el passat diumenge que va, xifrar en més de 60.000 manifestants, el partit liderat per Núñez Feijóo assegura que cinc comunitats autònomes portarien una possible llei d'amnistia al Tribunal Constitucional. Consideren que l'aprovació d'aquesta llei no entraria dins la Carta Magna i opinen que es tracta d'un "privilegi" a una "elit catalana" que "trenca amb el concepte de la igualtat", tal com estableix l'article 1. 

Aragó, el pioner

El primer president autonòmic en anunciar aquesta mesura contra l'amnistia va ser el cap de l'executiu de l'Aragó, Jorge Azcón, qui va assegurar fa uns dies que votaria mesures per "garantir la igualtat de tots els espanyols" si hi ha cessions als partits independentistes. De fet, va remarcar la possibilitat "d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat en el cas que s'aprovi una llei d'amnistia amb els vots de tots i cadascun dels diputats". 

Tot i això, no serà l'únic president d'una comunitat autònoma que ho porti al TC. Després de les eleccions autonòmiques espanyoles del passat 28 de maig els populars van guanyar pes territorial arreu de l'Estat. Van recuperar territoris com les Illes Balears, el País Valencià, l'Aragó, La Rioja, Extremadura i Canàries els quals s'han d'afegir a Andalusia, la Comunitat de Madrid, Múrcia i Castella i Lleó. Això fa tenir més capacitat de pressió a un possible govern del PSOE, i és que, segons explica El Mundo, més comunitats es plantegen seguir la mesura que va anunciar el president aragonès. 

Els barons populars, amb més poder

Entre els presidents populars que ho plantegen, hi ha la flamant presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, qui ja va assegurar que farien "tot el possible perquè ningú se salti la Constitució". "Espanya es convertirà en un Estat dictatorial si els delictes pesen més o menys depenent de qui ho faci", ha subratllat. També seguiria la mateixa línia l'executiu de la Junta de Castella i Lleó liderat per Alfonso Fernández Mañueco, així com la Regió de Múrcia i la Junta d'Andalusia. 

Els andalusos ja van rebutjar el passat dijous una possible amnistia des del seu parlament amb els vots en contra del PSOE amb l'argument que és una qüestió que no s'hauria de tractar als parlaments autonòmics. Així mateix, altres autonomies com Galícia, el País Valencià o les Illes Balears estan reflexionant sobre els passos a seguir. A més, fins i tot el president socialista de Castella La Mancha va apostar per una possible intervenció del Constitucional en el cas que el Congrés validi l'amnistia.