El Partit Popular i el PSOE s'han quedat sols en la votació al Senat per a la renovació dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional, que s'integraran a la institució amb un repte principal en l'horitzó: l'avanç del full de ruta i la celebració del referèndum a Catalunya. Podemos no ha votat, tot i que s'ha quedat a la sala després d'intervenir al debat; ERC i PdeCAT han sortit un cop fet el discurs, i el PNB no va assistir a la comissió la setmana anterior, ni tampoc ha anat al ple. La qüestió territorial aglutina el rebuig dels nacionalistes i la "politització" a la 'nova política'.

Cándido Conde-Pumpido (197 vots), María Luisa Balaguer (204), Ricardo Enríquez (207) i Alfredo Montoya (207) són els noms resultants del pacte entre el tàndem bipartidista –els dos primers promoguts pels socialistes, i els altres dos, pels populars– que seran elevats al cap de l'Estat, el rei Felip VI, per al seu nomenament formal, segons indica la Constitució. 

El resultat és al 50%, tot i que el PP té més del doble de senadors (149) que els socialistes (62). Arriba després que els 15 candidats proposats pels parlaments autonòmics exposessin el seu currículum en comissió constitucional. També es van quedar sols aleshores: Catalunya –Junts pel Sí i la CUP– es van negar a enviar proposta per a un tribunal que veuen "polititzat", i el País Basc tampoc ho va fer, sota l'argument que és el resolutor dels recursos competencials que presenta la Moncloa contra l'autogovern basc. 

Des del mateix Senat, Podemos no ha volgut integrar el pacte, ni tampoc va ser demanat per PP i PSOE. "És la tercera cambra del nostre sistema, i suposa un deteriorament de la democràcia excusar-se en l'argot constitucional per designar el TC, en funció d’afinitat" denunciava el senador Ramon Espinar. Al PNB sí que el van sondejar, però. Ciudadanos no té presència a la cambra alta, tot i que tampoc va proposar cap magistrat des dels parlaments on participa de pactes d'investidura. 

Però al PP no li han caigut bé els arguments de l'oposició. Fonts d'ERC remarquen el "malestar" quan la senadora Mireia Cortés ha intervingut. "És un tribunal totalment polititzat, en cap cas independent i que compleix el mandat del govern de l'Estat. En mans del PP i el PSOE, amb un pacte precuinat", ha dit. "Aquest TC és el braç jurídic del nou espanyolisme, que vol acabar amb l'Estat de les autonomies per convertir les nacions de l'Estat espanyol en simples regions" ha sentenciat. 

El PDeCAT ha subscrit els arguments d'ERC i n'ha introduït un de rellevància per al procés sobiranista. Josep Lluis Cleries ha recordat que a finals de la X legislatura, PP i PSOE van reformar "de forma urgent i sense consens" la llei orgànica que permetia al TC suspendre polítics. Està ara ja en procés de canvi, després que fa unes setmanes el Congrés votés a favor que el TC sols pogués multar. La Moncloa va intentar fins al final pressionar els socialistes perquè no donessin "oxigen" a l'independentisme. Ara l'executiu central treballarà perquè durant el procés de tramitació de la llei el PSOE es faci enrera. 

Però Ferraz no accepta el cos a cos que li ha plantejat la formació morada. Espinar els ha desafiat a deixar de banda els seus pactes amb els populars. "No comprin les argumentacions de la dreta de tota la vida. Queden vostès retratats com una crossa del PP", ha dit. El senador socialista Vicente Álvarez Areces l'ha acusat de "denigrar" un model "similar al d’altres països europeus. Estem inclús per sobre d'altres procediments més centrats en l'executiu", s'ha justificat. El pacte mai no ha estat reconegut per Ferraz, inclús, el grup socialista al Congrés s'ha negat a oferir informació del mateix als seus diputats, com va avançar El Nacional.

Aquests jutges han de reemplaçar l'actual president del Tribunal, Francisco Pérez dels Cobos, la vicepresidenta, Adela Asúa i el difunt magistrat Luis Ortega. Enríquez ja exercia com a magistrat 'de facto' del TC des de fa tres anys, després de la mort de Francisco José Hernando. Pérez de los Cobos va suscitar en el seu moment polèmica: va ser militant del PP entre 2008 i 2011 i va créixer en un ambient familiar d'ultradreta –el seu pare va arribar a ser candidat al Congrés per la Fuerza Nueva de Blas Piñar–. 

El següent pas del procés de renovació de l'Alt Tribunal és escollir el nou president, d'entre els 12 magistrats, al seu ple. El nom que sonava és Andrés Ollero, 17 anys diputat del PP. Això ha portat el PSOE a posar el crit al cel, com també a Cs. Albert Rivera va proposar renovar la llei perquè els jutges facin una tasca "independent", no puguin tenir un passat amb afiliació partidista, i no siguin triats pels polítics. "Som el país, juntament amb Itàlia, que replica el parlamentarisme en el poder judicial. Semblen escons, pràcticament" va dir. 

Així les coses, ningú no descarta que el bipartidisme torni a actuar. "Si el PSOE s'assegura la vicepresidència del TC, tirarà endavant Ollero", deia una font sobre el clima imperant entre la resta de grups del Senat.