La comissió sobre l'article 155 ha acabat amb un acord entre Partit Popular i PSOE per a una aplicació gradual de les mesures d'intervenció de l'autonomia de Catalunya, que podria deixar fora els mitjans de comunicació de la Corporació Catalana. Tanmateix, els dos grans partits continuaran la negociació sobre la forma d'impedir la seva entrada en vigor. Mariano Rajoy no es conforma ja amb una convocatòria d'eleccions per part del president Carles Puigdemont –com sosté el PSOE– i demana una renuncia expressa a la independència, com explicava El Nacional.

En el primer dels casos, fonts del govern espanyol comenten que la gradualitat de la mesura ja estava contemplada a l'acord del Consell de Ministres del passat 21 d'octubre, que en un primer lloc preveu la destitució de tot el govern i la possibilitat de revisar-la segons les necessitats del moment –això passaria inclús per l'atribució de destituir altres membres de l'administració, si s'oposen a acatar les ordres del nou comandament provisional. Aquí s'havia arribat a especular amb el cessament del cap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero. 

"El Govern [espanyol], atenent l'evolució dels esdeveniments i de la gravetat de la situació, durà a terme una utilització proporcionada i responsable de les mesures aprovades pel Senat, modulant la seva aplicació si es produïssin canvis en la situació o altres circumstàncies que així ho aconsellin", diu el text aprovat per 22 vots a favor i cinc en contra dels 27 represants de PP, PSOE, Unidos Podemos, PNV, ERC y PDeCAT.

En segon lloc, els socialistes rebutjaven que s'intervinguessin els mitjans públics, de manera que demanen al PP que deixi fora TV3, Catalunya Ràdio i Agència Catalana de Notícies (ACN). A més, volen que el control d'aquests correspongui al Parlament i que no quedin en mans de l'Executiu, quelcom que fonts populars acullen esperançats de donar la seva aprovació.

En darrera instància, la negociació es manté ajustada quant a la via a què es podria acollir el president Puigdemont de suspendre l'entrada en vigor del 155. Rajoy manté que no és suficient amb una convocatòria d'eleccions, de manera que aquesta proposta de modificació del PSOE no s'ha acceptat i es votarà al ple d'aquest divendres. La qüestió és que l'equip de Pedro Sánchez havia apostat per aquesta mesura de "reversibilitat" segons Gil, per donar-li "una sortida a la Generalitat".

Davant d'aquest escenari, el PP defensa que Puigdemont hauria de renunciar al procés sobiranista i restablir la legalitat constitucional prèvia als dies 6 i 7 de setembre si vol aturar la intervenció. "El 155 irromp per la il·legalitat i acaba en eleccions, però no és només per a les eleccions" insistia una font de l'executiu central als passadissos de la cambra alta, després que el portaveu socialista Ander Gil proposés a la comissió aquesta esmena.

El termini per aprovar esmenes s'allargarà fins a la fi del ple, segons informen fonts del Senat. El PSOE podria aprofitar-lo per incloure una altra petició que preveu que un cop s'hagi votat el text definitiu, es doni el marge a Puigdemont de convocar els comicis en les escasses hores que restarien fins que es publiqués el 155 al BOE. "Tot és susceptible de tornar encara al seu curs. Fa falta un punt de trobada, un fil d'esperança per a una solució diferent" insistia el senador.

Això passava després que la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría sentenciés que l'executiu català "mai no va tenir voluntat de dialogar", quelcom que s'hauria vist amb l'absència del president català a la cambra alta –per bé que no s'ha permès intervenir al Delegat Ferran Mascarell– de manera que la Moncloa procedia en tal cas a tornar l'independentisme al "punt de partida".