El PP es personarà en la causa judicial oberta a l'Audiència Nacional per la crisi migratòria de Ceuta. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ho ha anunciat aquest dissabte en una compareixença i ha asseverat que "els responsables de l'abandonament hauran de comparèixer i retre comptes davant la justícia". En la seva intervenció des de Cerdedo-Cotobade (Pontevedra), on el PP ha obert el nou curs polític, Feijóo ha anunciat també que requeriran la compareixença al Senat —on el PP té majoria absoluta— de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro.
Feijóo ha qualificat de "patètiques" les compareixences dels ministres del Govern de Pedro Sánchez dels últims dies i ha insistit que "Espanya té dret a saber el que va ocórrer" i com es va produir l'entrada irregular des del Marroc de fins a 80.000 persones. El líder del PP ha asseverat que la directora del CNI haurà d'acudir a la cambra alta amb el compromís de dir la veritat per aclarir les diferents versions sobre aquest succés entre ministres. En referència a la pugna pel relat que mantenen el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la titular de Defensa, Margarita Robles, sobre si els serveis d'intel·ligència van avisar o no del que anava a succeir.
El dirigent popular serà present dimecres al matí a la ciutat autònoma de Ceuta i, a la tarda, participarà en la mobilització prevista a Madrid. Es tracta de concentracions promogudes per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, presidida pel PP, una iniciativa que, segons ha afirmat Feijóo, "no va contra ningú", sinó que pretén acompanyar i dir als ceutins que la resta d'espanyols estaran amb ells "en les madures i en les dures". En aquest sentit, el líder del PP ha sentenciat que tant Ceuta com Melilla "són Espanya, des de sempre", i no "perifèria" ni "una peça a negociar" davant les pretensions del Marroc sobre elles.
"Els ciutadans de Ceuta no pateixen només una crisi migratòria, viuen l'abandonament de l'Estat", ha valorat Feijóo, que ha parlat de "convivència fracturada" i de serveis públics "col·lapsats", alhora que ha recriminat al govern espanyol una suposada tardança a actuar davant aquesta situació "sense precedents". Així, Feijóo ha retret que s'hagi tardat "un mes" a declarar la situació d'interès per a la seguretat nacional, a crear un comandament únic —dirigit pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres—, a demanar reforços a l'agència europea Frontex o a reforçar les plantilles d'Estrangeria.
Feijóo demana el vot "de la indignació i l'esperança" per a les eleccions de 2027
"Tothom té dret a descansar, només faltaria, però al que no té dret un govern és a desatendre el seu país", ha disparat Feijóo contra el president Pedro Sánchez, que ha estat de vacances durant part d'aquest agost i ha estat objecte de dures crítiques des de la dreta per això. En contrast, Feijóo ha lloat el paper de l'Exèrcit, de les forces i cossos de seguretat i del president ceutí, Juan Jesús Vivas (PP), a qui s'ha referit com "un polític d'Estat, que amb el seu exemple, amb la seva presència, amb la seva feina i amb servei a la gent ha demostrat que en aquesta crisi l'Estat va ser ell".
Feijóo s'ha recolzat en els fets de Ceuta per demanar als espanyols que dipositin la seva confiança en el PP per al "canvi" i ha demanat el vot de la "indignació i l'esperança". Donant el tret de sortida al curs polític, el dirigent popular ha afirmat que el PP "està llest no només per aconseguir els excel·lents resultats de 2023, sinó per superar-los" en els pròxims comicis generals, previstos per a 2027. Feijóo ha afirmat que és "el curs polític del canvi" i que "aquests pròxims mesos hi ha una il·lusió col·lectiva que ens ha d'impulsar". En la seva intervenció, el president del PP ha animat al vot per acabar amb el "cansament" i la "frustració" d'un "sanchisme que està acabat".
L'Audiència Nacional investiga si l'assalt a la frontera de Ceuta va ser una "acció concertada"
La causa judicial de l'Audiència Nacional a la qual fa referència Feijóo la va obrir a principis d'agost la jutgessa María Tardón arran d'una denúncia presentada pel partit antisistema Iustitia Europa. L'objecte és esbrinar si l'entrada massiva de desenes de milers de persones des del Marroc el passat 30 de juliol va ser una acció concertada o organitzada per algun grup criminal i si dels fets se'n poden derivar responsabilitats penals. La jutgessa va demanar llavors a la Policia Nacional un informe per determinar si va poder ser una "acció concertada" i va preguntar a la Guàrdia Civil si havia rebut informació o alertes els dies previs.