El Partit Popular ha demanat al jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz que citi com a investigada la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, en el marc del ‘cas Leire Díez’. La petició consta en un escrit al qual ha tingut accés Europa Press i que el PP presenta en nom de les acusacions populars. La causa investiga presumptes maniobres per intentar desestabilitzar procediments judicials que afecten el govern espanyol i el PSOE.
Els populars també sol·liciten la imputació de l’anterior director general de la Guàrdia Civil, Leonardo Marcos, i del director adjunt operatiu del cos, Manuel Llamas. El PP considera que citar-los com a testimonis seria “incompatible amb el contingut material dels indicis que pesen” sobre ells i suposaria “un frau processal en perjudici del dret de defensa i del mateix principi d’igualtat d’armes”. Segons el partit, els fets encaixen de manera “indiciària” en possibles delictes de prevaricació administrativa, obstrucció a la justícia, deslleialtat professional, revelació de secrets per funcionari públic i pertinença o cooperació amb organització criminal.
Els contactes entre González i Díez
El PP sosté que entre Mercedes González i Leire Díez “va existir una relació personal i reiterada” abans del nomenament de González com a directora general, i que aquesta relació va continuar després de la seva presa de possessió, el 17 de setembre de 2024. Segons l’escrit, hi hauria hagut “almenys tres reunions presencials” i diversos contactes per missatgeria instantània.
Els populars afirmen que l’UCO conclou, a partir de missatges, anotacions d’agenda i àudios incorporats a la causa, que Díez utilitzava la seva relació amb González per impulsar actuacions internes dins la Guàrdia Civil contra la mateixa UCO. En aquest sentit, destaquen un àudio en què Díez diu: “Això, en principi, en principi, la meva pròxima conversa serà amb la directora de la Guàrdia Civil. És de la meva confiança”.
Per al PP, això mostra “un propòsit delictiu explícit d’instrumentalitzar la relació amb la directora general per inquietar el normal desenvolupament de l’activitat investigadora de l’UCO”.
Les presumptes contradiccions
L’escrit també atribueix a González “contradiccions successives” sobre els fets. Segons el PP, inicialment, a través del Ministeri de l’Interior, es va negar qualsevol reunió amb Díez. Després, arran d’un informe de l’UCO, González hauria reconegut dues trobades en cafeteries i, posteriorment, una tercera, que hauria atribuït a “qüestions personals i familiars”. El partit també apunta que González va admetre que, en una d’aquestes trobades, Díez li va demanar la readmissió del comandant Rubén Villalba, investigat en el ‘cas Koldo’.
Els populars relacionen aquests contactes amb l’obertura d’informacions reservades contra el DIECAN de l’UCO i amb l’activació, l’11 de maig de 2025, de l’esborrat automàtic de WhatsApp cada 24 hores. Per al PP, “la destrucció dolosa de fonts de prova contemporània a l’obertura de l’expedient intern contra la UCO és, en si mateixa, un indici addicional de rellevància”.