"Això de TV3 i Catalunya Ràdio és una vergonya!", exclamava el secretari d'Estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, set dies després del 21-D, a propòsit del suposat paper de la Corporació en la creació de l'imaginari del procés. El govern espanyol buscava culpables dels dos milions de vots independentistes, després de destituir tot un Govern. Però la negociació de la investidura s'allargaria, i amb el pas dels dies la vigència del 155 esdevindria de rebot una eina d'espanyolització, a més de marcar perfil en la batalla entre el Partit Popular i Ciutadans.

La ministra de Defensa María Dolores de Cospedal va llançar el primer avís: si la intervenció de la Generalitat es manté, podria ampliar-se a la televisió pública. Mariano Rajoy va recollir el guant i va lamentar no haver "aconseguit" l'objectiu en el marc de la negociació amb el PSOE al Senat. Una part de l'electorat de la dreta ho hauria desitjat, cosa que atiaria la consideració que la formació taronja seria l'actor més bel·ligerant contra l'independentisme –malgrat a Cs titllaven TV3 de "teleprocés" i Xavier García-Albiol demanava una cadena amb "gent normal".

La qüestió és que l'executiu del PP va veure en l'ampliació de l'ús del castellà a l'escola un flanc per prendre la davantera en un tema sensible a Catalunya. "Sens dubte, ho farem", es mostrava taxatiu el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo. Segons la justícia, suposaria almenys un 25% de les assignatures en castellà –corregint la llei del Parlament, que estableix el català com a vehicular. De Vigo no va ser capaç de concretar com ho faria –si a través d'una casella en el full de preinscripció escolar–, però insistia que l'anunci no era un globus sonda per apressar a formar Govern.

Tanmateix, el gest de l'executiu de Rajoy va encendre Albert Rivera, qui va sortir a recordar –després que li envaïssin el seu terreny– que és Ciutadans la formació pionera a denunciar la immersió lingüística. És més, el trilingüisme escolar va ser una de les mesures que Cs fa posar damunt de la taula a les negociacions per a la investidura del president espanyol. Ara bé, aplicar-ho el curs 2018-19 amb el 155 no és possible perquè correspon al Parlament canviar la llei educativa –i De Vigo va dir que la legislació autonòmica es respectaria, però d'acord amb la "llibertat dels pares".

Així les coses, el gest de la Moncloa arribava enmig d'una pugna on Cs va enregistrar una llei perquè el coneixement de les llengües cooficials –català, euskera i gallec– no fos un requisit per a l'accés a la funció pública a les comunitats. El PSOE i el PP li van fer una nova pinça: la portaveu socialista Margarita Robles els va acusar de buscar "rèdits electorals" i el popular Rafael Hernando també es va llançar a sobre: va dir que el model "funcionava bé" i va posar l'exemple d'un metge que aprenia el idioma cooficial per exercir la seva tasca.

Però amb els estàndards d'independència acreditats a TV3, la comunitat educativa en contra d'acabar amb la immersió lingüística –a més del mateix PSOE, malgrat que sí que dona suport al 155; i Podemos–, és la recepció a Societat Civil Catalana (SCC) a la Moncloa per part de Rajoy i la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría el fil que uniria la batalla entre el PP i Cs. SCC és una entitat que, lluny de ser majoritària a Catalunya, és l'antítesi d'Òmnium i l'ANC i pretén cohesionar una societat civil oposada al projecte independentista.