Les direccions del Partit Popular i Ciutadans a Madrid estan mantenint converses per tal d’arribar a una entesa per trobar fórmules de col·laboració davant les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya el pròxim 12 de juny, per tal d’impulsar “un front constitucionalista”, tal com ha proposat el partit taronja. Quan a l’horitzó hi ha també les eleccions al País Basc (21 d’abril) i les eleccions al Parlament Europeu (9 de juny), el tauler polític s’està movent i fonts de la direcció nacional del PP han confirmat a l’agència EFE que el partit d'Alberto Núñez Feijóo està parlant amb la formació taronja, després d'anunciar Ciutadans la seva decisió d'impulsar "un front constitucionalista ampli i transversal" juntament amb "altres formacions polítiques i amb la societat civil" de cara als comicis catalans.
Converses obertes
Les possibilitats que les converses arribin a bon port, però, són encara llunyanes. Després d'una reunió aquest dijous de l'Executiva permanent de Ciutadans, a la qual han assistit el secretari general i el portaveu taronja, Adrián Vázquez i Jordi Cañas, respectivament, i el mateix Carrizosa, la direcció ha volgut aclarir que la seva intenció és treballar en “la formació d'un front constitucionalista ampli, transversal i il·lusionant”. Ciutadans proposa formar una coalició, però la formació d'Alberto Núñez Feijóo té clar que es presentarà amb el seu nom i les seves sigles, i "sense coalició", segons han indicat a Europa Press fonts populars. El portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, ha defensat aquest dijous en una entrevista amb Antena 3 que el PP ha de ser "l'únic i principal referent del constitucionalisme" a Catalunya perquè "només aglutinant el vot de centredreta i constitucionalista es pot canviar la situació de Catalunya". De les paraules de Tellado es dedueix que el PP aposta per una candidatura amb les seves pròpies sigles, encara que fonts de la direcció nacional han evitat donar detalls respecte al contingut i l'abast dels contactes mantinguts amb Ciutadans. Cal recordar que en les últimes eleccions autonòmiques, de 2021, el PP va assolir els pitjors resultats a Catalunya, en obtenir 3 escons i va quedar per darrere tant de Ciutadans, que en va aconseguir 6, com de Vox, que va aconseguir 11 escons.
Reivindicar el triomf constitucionalista del 2017
Les dues formacions ja havien iniciat les setmanes passades una via de negociació per estudiar com col·laborar davant les eleccions europees del pròxim 9 de juny, però ara aquestes converses s'han estès també a les catalanes. De fet, membres de la cúpula del PP i de la direcció de Ciutadans que encapçala Adrián Vázquez ja van mantenir un contacte aquest mateix dimecres a la tarda, després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, anunciés un avenç electoral, segons han assenyalat les mateixes fonts. A Génova consideren, a més, que anar junts als comicis —malgrat que encara no estigui clara la fórmula— és una forma de "reivindicar la victòria constitucionalista" que va aconseguir Inés Arrimadas a les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, segons fonts del PP. Ciutadans va guanyar aquelles eleccions catalanes del 2017 en aconseguir el seu millor resultat històric en aquesta comunitat, un 25,34% dels vots, i obtenir 37 escons al Parlament, superant Junts i ERC. No obstant això, aquesta victòria històrica no li va servir per governar, atès que la suma dels seus escons amb els dels seus hipotètics socis de govern, PSC (17) i PP (3), no va aconseguir la majoria parlamentària, que sí que van aconseguir els partits independentistes.
El PP encara no té candidat oficial
El PP encara no ha anunciat oficialment qui serà el seu candidat a president de la Generalitat. L’avançament electoral ha trastocat els plans d’Alberto Núñez Feijóo, que quan les eleccions apuntaven que serien en febrer del 2025, tenia previst convocar un congrés del PP català després de les eleccions europees del 9 de juny. La direcció del PP no ha descartat a Alejandro Fernández, però ha evitat confirmar-lo. Hi ha altres candidats possibles, com serien la portaveu del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, el diputat del PP i exportaveu de Cs, Nacho Martín Blanco; o l'alcalde de Castelldefels, Manu Reyes.