No és un déjà-vu. Està passant de veritat: a les televisions apareixen els mateixos epidemiòlegs que fa sis anys, els metges tornen a fer una crida a la calma, els mitjans de comunicació van replets d’informacions sobre com es contagia la malaltia i s’emeten reportatges sobre com s’han produït els primers contagis. Aquesta vegada les primeres imatges que apareixen no són les de la ciutat xinesa de Wuhan, sinó de l'HV Hondius, un creuer amb 144 viatgers que es dirigeix a les Illes Canàries, on ja hi han mort tres persones infectades. Ja no és la covid de l’any 2020, sinó l’hantavirus. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que això no serà com el SARS-CoV-2, que no hi ha risc d’una nova pandèmia. Moltes coses són diferents. Però n'hi ha que continuen igual, i una és la guerra entre formacions de la política espanyola.
Com ja va passar amb la covid, ara s’han generat algunes confusions sobre aquest nou virus i la manera com controlar-lo; i el govern espanyol ha caigut en algunes vacil·lacions. El PP ho està aprofitant i està alimentant el relat del descontrol i del caos. Revifen els mateixos fantasmes de principis de dècada, quan encara no se sabia que el coronavirus seria un malson representat en mesos i mesos de confinaments, crisi econòmica, boles i desinformació a les xarxes socials, desesperació per les vacunes i el més greu de tot: al voltant de set milions de morts a tot el planeta; 122.000 aproximadament a l’Estat espanyol.
L’any 2020, quan encara no s’havia decretat l’estat d’alarma i el confinament obligatori a tot l’Estat (i el PP estava liderat per Pablo Casado i no per Alberto Núñez Feijóo) la crispació política ja començava a supurar. Casado instava el president del govern espanyol, ja llavors Pedro Sánchez, a “agafar el toro per les banyes” i establir un “comandament únic”. Garantia el suport de la seva formació als decrets d’alarma, així com a la seva pròrroga, assenyalant que el seu partit seria “lleial i responsable”. Però carregava amb duresa contra les mesures que s’aprovaven al Consell de Ministres. Criticava que el govern espanyol anava “a remolc dels esdeveniments”, i denunciava les “greus negligències”, les “vacil·lacions” i la “descoordinació” de l’executiu de PSOE i Podemos.
Feijóo lamenta la “confusió” i els “continuats canvis de criteri” del govern espanyol
Feijóo, qui ara ocupa el despatx de la setena planta de Génova 13, ha tret la pols al diccionari que va utilitzar fa sis anys el seu antecessor. Aquesta setmana, l’actual líder del PP ha lamentat la “confusió” generada per un govern espanyol que “canvia contínuament de criteri” davant la crisi de l’hantavirus. “Això no és seriós”, va etzibar dijous Feijóo des de Cadis; en un acte de campanya de les eleccions andaluses, eclipsades precisament per aquesta nova crisi sanitària. El líder dels populars va apel·lar a la “tranquil·litat”, la “claredat” i decisions basades en “criteris científics”. El cap de l’oposició també va acusar l’executiu espanyol de manca de “lleialtat institucional” amb les comunitats autònomes i va censurar que s’adoptin decisions “a l’esquena” dels governs territorials.
El president del PP també va aprofitar la crisi —l’enèsima provocada per causes extraordinàries que gestiona Sánchez després de la pandèmia del coronavirus, el volcà de La Palma, la DANA valenciana, i l’apagada elèctrica del 2025, a banda de les guerres d’Ucraïna, l’Iran o Gaza— per denunciar que hi ha “ministres candidats” més pendents de les negociacions internes del partit que de la seva responsabilitat institucional. Així, va insistir que “els ministres han de ser-ho a temps complet”. Aprofitava d’aquesta manera el líder del PP per disparar contra el principal adversari en aquestes eleccions del president de la Junta d’Andalusia, el popular Juanma Moreno. María Jesús Montero ha abandonat la vicepresidència primera del govern espanyol i el Ministeri d’Hisenda per ser la cap de llista del PSOE a la seva autonomia.
La quarantena dels viatgers del creuer
Els “continuats canvis de criteri” als quals es refereix Feijóo són, resumidament, el relat que ha fet el Ministeri de Sanitat sobre la quarantena dels passatgers. El Ministeri de Sanitat —més inestable que fa unes setmanes, perquè la seva màxima responsable, Mónica García, va anunciar que tornaria a la Comunitat de Madrid a fer-li oposició a Isabel Díaz Ayuso— va informar que els 14 ciutadans amb DNI espanyol que viatgen en el creuer seran traslladats a l’hospital militar Gómez Ulla de Madrid per fer una quarantena. I la ministra de Defensa, Margarita Robles, va relliscar dient que aquest confinament seria voluntari.
La ministra García va haver de rectificar-la i advertir que la quarantena seria obligatòria, i que el govern espanyol té “eines legals” perquè així sigui. Tanmateix, el Ministeri ha informat que s’ha posat en contacte amb aquests catorze passatgers i que tots ells veuen amb bons ulls passar per aquest aïllament. Es preveu que sigui llarg, i el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, ha dit ara que serà “revisable”, en funció de l’evolució dels pacients.
L’avió ambulància de Gran Canària
L’altra història marcada pel desgavell ha sigut la de l’avió que havia de passar pel Marroc i al final ha passat per les Illes Canàries. En un primer moment, el Ministeri de Sanitat va informar que un avió ambulància que evacuava des de Cap Verd a Països Baixos dos pacients amb indicis d'haver-se contagiat d’hantavirus aterrava a l’illa de Gran Canària a omplir el dipòsit, després que el Marroc es negués a rebre l’aeronau a Marràqueix. Més tard, el govern espanyol va rectificar i va informar que la parada es devia a una ruptura en la bombolla d’aïllament d’un d’aquests pacients.
Conflicte amb el govern canari i també amb Ayuso
L’hantavirus no va trigar a brotar en un nou xoc polític entre administracions espanyoles. El primer cas va aparèixer en una guerra oberta entre els governs espanyol i canari. L’executiu insular es va mostrar en contra d’haver de rebre a Tenerife el creuer infectat, però el Ministeri de Sanitat va enrocar-se: la decisió s’havia pres en una reunió amb l'OMS. El president canari, Fernando Clavijo, va denunciar la manca d’informació i coordinació en la gestió de la crisi. I no va acabar aquí: Clavijo va assegurar que “no pot permetre” que el creuer infectat entri a les Canàries, i va advocar perquè amarri a una distància prudencial de la costa; i així serà.
L’endemà, la ministra García asseverava que ella mateixa va comunicar per telèfon a Clavijo la decisió que el vaixell anés a Tenerife. El president canari així ho va acabar admetent, i per rebaixar encara més la tensió, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va trucar a aquest cap d’executiu autonòmic.
Faltava la protesta d’Isabel Díaz Ayuso, que va adoptar un curiós argumentari essent ella tan coneguda pel seu madridcentrisme, sempre defensora que tot passi per Madrid. En una entrevista a Telecinco, se li va preguntar si està d’acord amb el fet que sigui Madrid qui rebi els 14 espanyols que viatgen al creuer. “Jo tinc confiança en la sanitat de Madrid i en un hospital com aquest; però no estic d’acord a no saber per què ha de ser Madrid. Amb quin criteri? Què n’opinen els ministeris? No em sembla bé tot aquest descontrol”, va contestar la lideressa madrilenya. També va denunciar que “sempre que passen coses d’aquesta mena, Madrid i les Canàries estem entre les prioritats per tenir problemes”.